Sistema de posicionament global: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13:
 
== Història ==
En la dècada de 1960, el sistema de navegació terrestre OMEGA, basat en la comparació de fase dels senyals emesos a partir de parells d'estacions terrestres, es va convertir en el primer sistema mundial de ràdio de navegació. Les limitacions d'aquests sistemes van impulsar la necessitat d'una solució de navegació més universal amb més precisió.<ref>{{cite web|author=Jerry Proc|url=http://www.jproc.ca/hyperbolic/omega.html|title=Omega|publisher=Jproc.ca|accessdate=December 8, 2009}}</ref>
 
El [[1957]], la [[Unió Soviètica]] va llançar a l'espai el [[satèl·lit artificial]] [[Spútnik I]], monitorat mitjançant l'observació de l'[[efecte Doppler]] del senyal que transmetia, permetia saber la seva posició.<ref name="guier-weiffenbach">{{cite journal|last1=Guier|first1=William H.|last2=Weiffenbach|first2=George C.|title=Genesis of Satellite Navigation|work=Johns Hopkins APL Technical Digest|volume=19|issue=1|pages=178–181|year=1997|url=http://www.jhuapl.edu/techdigest/td/td1901/guier.pdf}}</ref> A causa d'aquest fet, es va començar a pensar que, de la mateixa manera, la posició d'un observador podria ser establerta mitjançant l'estudi de la freqüència Doppler d'un senyal transmès per un satèl·lit l'òrbita del qual estigués determinada amb precisió.<ref name="Alexandrow">{{cite web|url=http://www.darpa.mil/WorkArea/DownloadAsset.aspx?id=2565|title=The Story of GPS|author=Catherine Alexandrow|date=April 2008|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20130224065525/http://www.darpa.mil/WorkArea/DownloadAsset.aspx?id=2565|archivedate=February 24, 2013|df=mdy}}</ref>
 
L'[[Armada dels Estats Units]] ràpidament va aplicar aquesta tecnologia, per proveir als sistemes de navegació de les seves flotes d'observacions de posicions actualitzades i precises. Així va sorgir el sistema [[Transit (satèl·lit)|TRANSIT]], operatiu en [[1964]], i cap a [[1967]] disponible per a ús comercial. Les actualitzacions de posició, en aquest temps, es trobaven disponibles cada 40 minuts i l'observador havia de romandre gairebé estàtic per poder obtenir una informació adequada.<ref>{{cite web|last=Howell|first=Elizabeth|title=Navstar: GPS Satellite Network|url=http://www.space.com/19794-navstar.html|publisher=SPACE.com|accessdate=February 14, 2013}}</ref>
 
Posteriorment, en la [[dècada de 1960]], i gràcies al desenvolupament dels rellotges atòmics, es va dissenyar una constel·lació de satèl·lits, portant cada un d'ells un d'aquests rellotges i estant tots sincronitzats amb base a una referència de temps determinada.