Diferència entre revisions de la pàgina «Mauront»

22 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Afegint la {{infotaula persona}}
(*{{Hgl}})
m (Afegint la {{infotaula persona}})
{{infotaula persona}}
'''Mauront''' (''Maurontus'') o '''Mauronci''' (''Maurontius'') (vers [[720]]- després del [[739]]) fou un dels ducs i patricis que hi havia al [[regne de Borgonya]] sota [[Carles Martell]], que va viure a la primera meitat del segle VIII, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici [[Abbó de Provença|Abbó de Besançon]], seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici [[Antenor de Provença]]. És esmentat per la crònica de Fredegari amb títol de dux, residint a [[Marsella]], i es creu que era parent de l'antic majordom de palau de [[Nèustria]] [[Warattó]].<ref name="Geary">Patrick J. Geary, ''Before France and Germany'', pàg.205. Oxford University Press: 1988</ref> També l'esmenta la Crònica de Fontanelle i els ''[[Annales Metenses]]''. La base del seu poder era Provença mentre el duc Abbó representava els interessos dels grans senyors de Borgonya fidels als pipínides i els de la seva pròpia família, els waldelens (descendents de [[Waldelè]]) de [[Besançon]], que controlaven els passos cap a Itàlia per [[Vall de Susa|Susa]], [[Gap]] i [[Embrun]]. Mauront va portar al seu bàndol a la major part dels senyor de Provença, des de [[Lió]] a la mar [[Mediterrània]] i dels [[Alps]] al [[Roine]]. Vers el [[733]] la rebel·lió estava preparada quan Carles Martell, que acabava de rebutjar als musulmans i s'havia aliat amb [[Eudes I d'Aquitània]], va rebre informacions dels fets, va anar a la zona i va nomenar alguns governador fidels especialment el de [[Lió]], retornant a la cort pensant que tenia la situació dominada.
 
383.797

modificacions