Pasqua de Resurrecció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referència
fusiono amb Diumenge de Pasqua
Línia 1:
{{duplicat|Diumenge de Pasqua}}
{{Infotaula d'esdeveniment}}
[[Fitxer:Russian_Resurrection_icon.jpg|thumb|Icona russa de la resurrecció]]
La '''Pasqua de Resurrecció''', '''Pasqua Florida''', '''primera Pasqua''', '''diumenge de Pasqua''' i antigament ''Pasqua de flors'' (nom que es conserva encara a l'[[Alguer]])<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alcover |nom=Antoni Maria |autor= |enllaçautor=Antoni_Maria_Alcover_i_Sureda |cognom2=Moll|nom2=Francesc de B. |autor2= |enllaçautor2=Francesc de Borja Moll i Casasnovas
|capítol=Pasqua |urlcapítol=http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=pasqua |editor= |títol=[[Diccionari català-valencià-balear]] |títoltraduït= |url= |format= |consulta=10/06/2017 |llengua= |volum= |edició= |editorial=Ed. Moll |lloc= |data= |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>, o simplement '''Pasqua''',<ref name="GEC1">{{GEC|0199483|Pasqua}}</ref> en el calendari [[cristianisme|cristià]], és la commemoració de la [[resurrecció de Jesucrist]] tres dies després de morir a la [[crucifixió de Jesús|creu]]. Del punt de vista de la [[fe]], és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitat [[Nadal]]. La celebració comença el [[diumenge de Pasqua]], dia en què culmina la [[Setmana Santa]], i s'allarga durant vuit dies ([[Octava de pasqua]]), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies del [[Temps de Pasqua]], que va fins a la Pasqua Granada (o [[Pentecosta]]). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la [[Quaresma]], marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'[[hivern]], arribada de la [[primavera]]) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la ''segona festa de Pasqua''.
 
'Pasqua' prové del [[llatí]] '''pascha''', ve del [[grec]] '''πάσχα''', ''paskha'', que alhora deriva de l'[[arameu]] '''פסחא''', [[cognat]] a l'[[hebreu]] '''פֶּסַח''' (''Péssah''), que vol dir "pas". '''Pasqua Florida''' és una denominació popular, perquè té lloc normalment a la primeria de la primavera, època de floració. La denominació '''Primera Pasqua''' sorgeix de la necessitat de a diferenciar-la de la 'segona Pasqua' o Pasqua Granada, és a dir, la [[Pentecosta]].
 
==Sentit religiósOrígen ==
=== Cristianisme ===
La celebració cristiana comença el ''diumenge de Pasqua'', dia en què culmina la [[Setmana Santa]], i s'allarga durant vuit dies ([[Octava de pasqua]]), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies del [[Temps de Pasqua]], que va fins a la Pasqua Granada (o [[Pentecosta]]). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la [[Quaresma]], marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'[[hivern]], arribada de la [[primavera]]) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la ''segona festa de Pasqua''.
 
La missa del diumenge de Pasqua és una celebració alegre, enriquida amb cants i música; els fidels reben l'aspersió baptismal amb aigua beneïda durant la [[Vetlla Pasqual]] i el capellà llegeix el passatge de l'[[Evangeli]] en què [[Sant Pere]] explica que va trobar buida la tomba de Crist, prova que aquest havia realment ressuscitat.
 
La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la Quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'[[ascensió de Crist]] i l'afirmació de la [[Nou Testament|nova aliança]].
 
=== Judaisme ===
Pasqua correspon a una celebració de la [[judaisme|tradició jueva]] que commemorava la travessa del Mar Roig per part dels israelites en el seu [[Èxode|èxode d'Egipte]]. El terme hebreu de 'Pasqua', ''Péssah'', remet a la noció de 'passatge', que en la tradició judaica té una doble dimensió: passatge d'una terra d'exili a la [[Terra Promesa]], i passatge de l'esclavitud a la llibertat. La Pasqua cristiana també reflecteix aquest 'passatge': el de la promesa de la vida eterna (a través de la resurrecció de la carn), així com la transició de l'antiga a la nova aliança.
 
Linha 27 ⟶ 32:
{{AP|Riure pasqual}}
En els països de llengua alemanya, ja des de l'edat mitjana però especialment en el segle XVI i posteriors, està documentat l'anomenat ''risus paschalis'',<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ratzinger |nom=Joseph |autor= |enllaçautor=Joseph Ratzinger |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Images of Hope. Meditations on major feasts |títoltraduït=Bilder der Hoffnung |url=https://books.google.cat/books?id=heFkU_LH-xUC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q&f=false |format= |consulta=21 març 2016|llengua=anglès |volum= |edició= |editorial=Ignatius Press |lloc=San Francisco|data= |mes= |any=2006 |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref=Ratzinger }}</ref> el riure pasqual o riure de Pasqua (''Osterlachen'' o ''Ostergelächter'', en alemany), referit al costum d'alguns predicadors, en la missa del Diumenge de Glòria, de fer riure els feligresos, amb facècies i relats còmics i de caràcter sexual, i fins i tot amb gesticulacions obscenes, com a celebració de la ressurrecció de Jesucrist i la fi del període quaresmal.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jacobelli |nom=Maria Caterina |autor= |enllaçautor= |cognom2=Vilaró |nom2=Xavier (trad.) |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Risus Paschalis. El fonament teològic del plaer sexual |títoltraduït= |url=http://cataleg.bnc.cat:2082/record=b1467475~S13*cat |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial=Ed. Planeta |lloc=Barcelona |data= |mes= |any=1991 |pàgina=pàg. |pàgines= |col·lecció= |isbn=9788432037061 |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref=Jacobelli}}</ref> Aquest fenomen, consistent en provocar la hilaritat en la missa pasqual, va continuar, amb variants, i encara continua en alguns casos, en altres països europeus, com és el cas del [[Llucmajor#Sermó de s'Enganalla|Sermó de s'Enganalla]], de [[Llucmajor]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Alzamora |nom=Sebastià |enllaçautor=Sebastià Alzamora|cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=El riure de Pasqua |url=http://www.ara.cat/opinio/riure-Pasqua_0_1544845537.html |format=html |llengua= |consulta=22 març 2016 | publicació=Diari Ara |editorial= |lloc=Barcelona |volum=|exemplar= |data=21 de març de 2016 |mes=|any=|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
 
== Càlcul del dia ==
{| class="wikitable" style="float:right; margin-left:15px;"
|-
|+style="padding-right: 1.5em;"align=center|Data en què cau el Diumenge de Pasqua (2000-2020)
|-
! Any || Església <br />Catòlica <br />i Protestant || Església <br />Ortodoxa
|-
| [[2000]] || [[23 d'abril]] || [[30 d'abril]]
|-
| [[2001]] ||colspan=2| [[15 d'abril]]
|-
| [[2002]] || [[31 de març]] || [[5 de maig]]
|-
| [[2003]] || [[20 d'abril]] || [[27 d'abril]]
|-
| [[2004]] ||colspan=2| [[11 d'abril]]
|-
| [[2005]] || [[27 de març]] || [[1 de maig]]
|-
| [[2006]] || [[16 d'abril]] || [[23 d'abril]]
|-
| [[2007]] ||colspan=2| [[8 d'abril]]
|-
| [[2008]] || [[23 de març]] || [[27 d'abril]]
|-
| [[2009]] || [[12 d'abril]] || [[19 d'abril]]
|-
| [[2010]] ||colspan=2| [[4 d'abril]]
|-
| [[2011]] ||colspan=2| [[24 d'abril]]
|-
| [[2012]] || [[8 d'abril]] || [[15 d'abril]]
|-
| [[2013]] || [[31 de març]] || [[5 de maig]]
|-
| [[2014]] ||colspan=2| [[20 d'abril]]
|-
| [[2015]] || [[5 d'abril]] || [[12 d'abril]]
|-
| [[2016]] || [[27 de març]] || [[1 de maig]]
|-
| [[2017]] ||colspan=2| [[16 d'abril]]
|-
| [[2018]] || [[1 d'abril]] || [[8 d'abril]]
|-
| [[2019]] || [[21 d'abril]] || [[28 d'abril]]
|-
| [[2020]] || [[12 d'abril]] || [[19 d'abril]]
|}
* Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera [[lluna plena]] de [[primavera]] (o sigui, que caigui a partir del [[21 de març]], inclòs)<ref name=culturapop>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/setmana-santa|consulta=10 gener 2015|títol=Setmana Santa|obra=Cultura popular|editor=Ajuntament Barcelona}}</ref>
* Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la [[Pasqua jueva]] (que se celebra la primera lluna plena de primavera, o sigui, que caigui a partir del 21 de març, inclòs)
 
=== Història ===
Entre l'any 31 dC (Jesús ressuscità l'any 30) i el 325 dC la Pasqua cristiana se celebrava:
* El dia o just després del primer dia de la Pasqua jueva, amb independència de quin fos el dia de la setmana; o bé
* El diumenge més proper al primer dia de la Pasqua jueva, o el primer dia de la Pasqua jueva si queia en diumenge.
 
Ambdós mètodes es varen utilitzar durant aquest període.
 
Al juny del 325 tot un seguit d'astrònoms varen calcular per a l'Església les dates teòriques de lluna plena. Cada una d'aquestes dates és una lluna plena eclesiàstica. La primera lluna plena eclesiàstica que té lloc després del 20 de març (data de l'equinocci de primavera l'any 325) s'anomena Lluna Plena Pasqual. L'any següent, l'Església defineix la data de Pasqua com el primer diumenge que segueix la Lluna Plena Pasqual. Aquest algorisme dóna 19 dates possibles per a la Pasqua. Noteu que estava en ús el calendari julià.
 
El 1582 té lloc la reforma del calendari ordenada pel papa Gregori XIII, que introdueix el calendari gregorià, i amb ell, nous càlculs per a determinar el dia de la Pasqua cristiana. En aquella època la data de l'equinocci s'havia desplaçat deu dies des de la data de l'equinocci l'any 325, perquè l'any mitjà julià (365,25 dies) és més llarg que l'any astronòmic. La reforma gregoriana treu aquests deu dies afegits de més pel calendari julià (al 4 d'octubre del 1582 del calendari julià el va seguir el 15 d'octubre del gregorià) i reforma el calendari donant un any mitjà més curt (365,2425). Aquest calendari és acurat fins a l'any 4100, any en què caldran nous ajustaments.
 
La definició de Pasqua continua essent la mateixa, però es fan servir algorismes més precisos que donen 35 dates possibles, entre el 22 de març i el 25 d'abril. Es continua prenent el 20 de març com a data teòrica de l'equinocci de primavera (data que no sempre coincideix amb l'equinocci astronòmic).
 
L'església ortodoxa, però, va continuar usant el calendari julià i el mètode antic de l'any 325. Progressivament varen adoptar el calendari gregorià (Grècia, el darrer país en fer el canvi, ho va fer el 1923), però mantenint l'algorisme de càlcul original. Hi ha però, ocasions en què ambdues dates cauen el mateix dia, com ara l'any 1990, que va caure el 15 d'abril del calendari gregorià, o 2 d'abril al julià.
 
=== Algorisme de Gauss ===
Per a esbrinar la Pasqua d'un any, procedirem de la següent manera:
 
Dividim l'any el qual vulguem saber la Pasqua entre 19 i a la resta l'anomenem "a".
Dividim el mateix nombre entre 4 i anomenem a la resta "b".
Tornem a dividir el mateix nombre entre 7 i anomenen a la resta "c".
 
Dividim 19*a + m entre 30 i anomenem "d" a la resta.
Dividim 2*b + 4*c + 6*d + n entre 7 i anomenem a la resta "e".
 
El valor de "m" i "n" serà el següent:
Si l'any proposat és anterior a la reforma gregoriana, és a dir, abans de 1583, m=15 i n=6. Però si l'any és posterior, observeu la taula següent:
 
Des de 1582 fins a 1699 m=22 i n=2
Des de 1699 fins a 1799 m=23 i n=3
Des de 1799 fins a 1899 m=23 i n=4
Des de 1899 fins a 2099 m=24 i n=5
 
Un cop sabut això, tenim que la Pasqua serà:
 
(22 + d + e) de març (Agafarem aquesta fórmula sempre que el total no sobrepassi 31)
o bé:
(d + e - 9) d'abril (Agafarem aquesta fórmula sempre que el total sigui positiu)
 
Com a exemple procedim a escatir la Pasqua de l'any 2005:
 
Resta de 2005 / 19 = 10
Resta de 2005 / 4 = 1
Resta de 2005 / 7 = 3
 
Dividim 19*10 + 24 entre 30 i tenim el nombre 4 de resta.
Dividim 2*1 + 4*3 + 6*4 + 5 entre 7 i tenim una resta d'1.
 
Així doncs 22 + 4 + 1 = 27 de març, diumenge de Pasqua. A partir d'aquí, podrem determinar totes les altres [[festa mòbil|festes mòbils]] del [[calendari]].
 
== Vegeu també ==
Linha 39 ⟶ 146:
{{commonscat}}
*{{citar ref| tipus = web | títol =A Perpetual Easter and Passover Calculator| url =http://www.staff.science.uu.nl/~gent0113/easter/eastercalculator.htm | consulta = 28 de març de 2014| llengua =anglès | citació = Calcula automàticament quan cau la Pasqua }}
* [http://www.assa.org.au/edm.html#Method Algorismes per a calcular la data de Pasqua]. Inclou l'algorisme de Gauss.{{en}}
* [http://search.cpan.org/~rickm/DateTime-Event-Easter-1.04/ Mòdul per calcular la data de Pasqua] en [[Perl]].
 
{{cristianisme}}