Bebop: diferència entre les revisions

{{Falten referències|data=gener de 2016}}

El '''bebop''' (o '''bop''') és un estil de ''[[jazz]]'' caracteritzat per [[tempo]]s ràpids i una [[improvisació]] basada més en l'estructura [[harmonia|harmònica]] que no en la [[melodia]]. Va ser desenvolupat a principis i a mitjans dels anys quaranta del [[segle XX]]. El ''[[hard bop]]'' n'és una evolució posterior, que combina el ''bebop'' amb el ''[[blues]]'' i el ''[[gospel]]''. Els seus principals creadors foren, entre d'altres, [[Thelonius Monk]], [[Charlie Parker]], [[Max Roach]] i [[Dizzy Gillespie]]. Cronològicament, és posterior al ''[[swing]]'' i previ al ''[[cool jazz]]''.

 

 

En qualsevol cas, el ''bebop'' no va arribar a ser tan popular com el ''swing''. En primer lloc, perquè en el moment fort de la revolució ''bebop'', el [[1942]], el [[Sindicat de Músics]] prohibí als músics gravar per a protestar per la falta d'ingressos per la música reproduïda. Com a conseqüència, molta d'aquesta música no va ser enregistrada. En segon lloc, aquesta no era una música fàcil com el ''swing'', sinó imprevisible. El gran públic preferia la música d'entreteniment i espectacle ([[Frank Sinatra]], [[Bing Crosby]]...). D'altra banda, la música negra que estava començant a atreure les masses era el ''[[rythm and blues]]'', grups petits i de música popular d'on sorgiria, posteriorment el ''[[rock and roll]]''.

{{Commonscat}}