Cinematògraf Belio-Graff: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Nova entrada del Belio-Graff |
|||
Línia 1:
{{
El '''Belio-Graff''' estava ubicat a la rambla del Centre o dels Caputxins, 36-38 (actualment, la Rambla, 31). Posteriorment es va anomenar '''Príncipe Alfonso''' i '''Ramblas'''<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Munsó Cabús|nom=Joan|títol=Els cinemes de Barcelona|url=|edició=|llengua=|data=1995|editorial=Edicions Proa|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>.
==
L'origen es remunta a les barraques que s'instal·laven als erms que hi havia prop dels barris. Aquestes eren pintades i ornamentades amb colors vius. A les barraques s'hi podien trobar des d'una dona barbuda, un home forçut, contorsionistes i a un faquir, entre d'altres. Una d'aquestes barraques portava el nom de "Museo de Figuras de Cera" i era propietat dels germans Mariano i Manuel Belio Garcia. El primer era el que elaborava les figures de cera perquè tenia gràcia pel dibuix i l'escultura. Aquesta barraca va instal·lar-se definitivament a Barcelona el 1892 a la part baixa de la [[Rambla de Santa Mònica]], en un racó que formava la placeta de la Porta de la Pau, en motiu de les festes del Quart Centenari del [[Descobriment d'Amèrica|Descobriment]]<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=López|nom=Josep del Castillo i|article=Els Germans Belio Gracia i el Belio-graff|publicació=Cinematògraf|url=http://www.raco.cat/index.php/Cinematograf/article/view/224508|data=1992|pàgines=85–97|issn=2013-9888}}</ref>.
Amb l'arribada del cinematògraf a Barcelona el 1896, els germans Belio van adaptar un espai del museu per fer representacions cinematogràfiques. Fins que van dedicar exclusivament a les projeccions, són considerats els primers que van crear un cine estable. El van batejar amb el nom de Cinematógrafo Belio-Graff<ref name=":1" />.
=== Belio-Graff ===
El 1897 obre les portes a base de programacions formades per les primeres [[Germans Lumière|pel·lícules Lumière]] i altres més recents. Totes les sessions duraven entre vint i trenta minuts. El 15 de juny de 1898 hi hagué un gran incendi que va cremar tota la barraca, incloent un orgue de valor incalculable.<ref name=":0" /> davant aquest incident, els Belio es van veure obligats a arrendar una guineueta de fusta i tela que hi havia just al davant del local cremat. Aquest era el Cinemtògraf Colón. Un nou incendi el 1904 va fer que els propietaris traslladessin el Cinematògraf a un local de la rambla dels Caputxins, 26-38.<ref name=":1" />
Aquest local, considerat el primer Belio-Graff, va ser inaugurat el 6 d'abril de 1904. La sala tenia una pantalla enorme amb una decoració floral al seu voltant. Aquesta pantalla estava considerada la primera i única al món per la seva claredat i dimensions.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Torras i Comamala|nom=Jordi|títol=Viaje sentimental por los cines de Barcelona|url=|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Parsifal|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> I just a sota hi havia un piano vertical. L'espai de les butaques estava dividit entre l'entrada de preferència i la general. També hi havia un orgue elèctric de la marca Orkestion, únic a Espanya. Els Belio afirmaven que sol el kàiser d'Alemanya i el tsar de Rússia en tenien un d'igual<ref name=":1" />.
L'any 1906 van introduir les sessions de cine sonor, una novetat a les programacions. Els Belio van ser els que van donar a conèixer aquesta nova modalitat al públic.<ref name=":1" />
Se'n desconeix la data exacta però el Belio-Graff <u>tancà les portes el març de 1913</u>. Mariano Belio va vendre el local a l'empresari José Cirera que va canviar el nom del local per Príncipe Alfonso<ref name=":0" />.
=== Príncipe Alfonso ===
Aquest nou cinema, sota la direcció de Josep Cirera, obrí les portes el 12 de gener de 1914. A diferència del seu antecessor, el local es dedicava bàsicament a la programació compartida amb onze cinemes més.<ref name=":2" />
El programa seleccionat per inaugurar la sala va ser ''¿Quién es el príncipe?'' de Nordisk i ''Pero mi amor no muere''. El cinema estava adscrit a l'empresa del [[Cine Catalunya|Catalunya]], el [[Cine Kursaal (Barcelona)|Kursaal]] i el [[Cine Walkyria|Walkyria]]. Van estrenar el març de 1916 els vint-i-dos capítols de ''La moneda rota''<ref name=":2" />.
Després d'una gran reforma, va reobrir el 3 de setembre de 1916. Per a la inauguració es va estrenar, simultàniament amb el Walkyria, ''Soborno'' i ''La razón social Castro y Ferián'' de [[Domènec Ceret i Vilà|Domènec Ceret]].<ref name=":2" />
L'última projecció va tenir lloc el dimecres 15 d'abril de 1931. L'endemà va canviar-se el nom per Ramblas.<ref name=":2" />
=== Cine Ramblas ===
Dos dies després de la proclamació de la República, el Príncipe Alfonso va canviar el nom per '''Cine Ramblas'''. Aquest tenia una capacitat de 910 localitats<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Lahuerta Melero|nom=Roberto|títol=Barcelona tuvo cines de barrio|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Temporae|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=}}</ref>.
Reobrí el 16 de febrer de 1939, després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], amb un programa format per ''Mares de la China'', ''Bajo el cielo de Cuba'' i ''Un lío de familia''. Durant el 1948 va estrenar nombroses pel·lícules, juntament amb altres cinemes<ref name=":3" />.
Durant el temps que regentà la sala Matías Yañez Colsada, va fer una reforma que va reduir la capacitat a 490 localitats. Durant els últims anys va ser explotat per Nativitat i Salvador Espot, que també tenien el cinema [[Cine Pelayo|Pelayo]]. Aquests van tancar Rla sala el 30 de juny de 1967.<ref name=":0" />
== Referències ==
| |||