Obre el menú principal

Canvis

43 bytes afegits ,  fa 2 anys
p0pçppmundo pppçpnoppçpppppppppppppppppja pp,ppp00pperò,pppppp0p0p0ppppppppppppppppppppppppppppperòpppppppp0p Pp PP pPp pel pppppppppppppppppppppppppppppp0pppp0p0pp Pp PP pppppde polo pp popular però pp pppppppi para pppppppppelppppppppppppppplos...
{{Solstici-equinocciequPpppppppppppinocci}}poblaç p pppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppippppppppppppp iopppppppçpppç
El '''solstici''' és cadascun dels dos moments ppçpçpçppde l'[[any]] enp què el [[Sol]] té la màxima pçpçççpçpopççpp[[declinpçppació (astrponomia)|declinació]] (distància ppppppppangularp)o 0 pp p a l'[[equador celeste]].
 
En el solstici d'estiu de l'[[hemisferi nord]], el pppppppppppSolpppppppppppppppppppppp0p0p0ppppppççpppppppçpppppppppppçppppppp arriba al zenit al o o pççppppçppççp sobre el [[tròpic de Càncer]] i en el solstici d'hivern arriba al zenitppppppçpzenit al migdia sobre el [[tròpic de Capricorn]].
 
Una altra manera d'entendre el significat de solstici és de referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en el qual el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies a l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la [[primavera]] a l'[[estiu]], alhora que el solstici d'hivern marca el passatge de la [[tardor]] a l'[[hivern]]. A l'[[hemisferi sud]], se'n diu ''solstici d'estiu'' del solstici del mes de desembre, i ''solstici d'hivern'', del solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
Usuari anònim