Tercera Guerra Carlina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎La guerra contra Amadeu de Savoia: canvi de la reiteracio de 'i' que crec que dona major agilitat de lectura a la frase.
Línia 26:
 
== La guerra contra Amadeu de Savoia ==
El 1872 els carlins catalans van ser els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]]. [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]], que havia estat detingut després [[Revolució de 1868|del destronament]] d'[[Isabel II d'Espanya]] i empresonat al [[castell de Montjuïc]], fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes, i sentfou nomenat capità general dels carlins a la província de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Seis estudios sobre el Carlismo |url=http://books.google.cat/books?id=NRaUeud2Im8C&pg=PA54&dq=1872+tarrassa+carlista&hl=ca&sa=X&ei=8V9gUeHlFI6M7Ab_gIGIAw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1872%20tarrassa%20carlista&f=false |llengua= |editorial=Huerga y Fierro Editores |data=1999 |pàgines=54 |isbn=8483741520}}</ref> Després del [[Batalla d'Oroquieta|desastre d'Oroquieta]], els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França. Per tant, després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.
 
Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.145</ref> amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dedicaven a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos que, al comandament de personatges com [[Martí Miret i Queraltó|Martí Miret]], Joan Castells o [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]], recorrien el Principat i eren reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent era que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.146</ref>