Borriol: diferència entre les revisions

Borriol va ser poblat en l'antiguitat, tal com testimonien les nombroses restes arqueològiques trobades en el seu terme, entre elles les pintures rupestres de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i ben aviat podran ser visitades). S'acredita el pas de la [[Via Augusta]] per l'existència d'un [[mil·liari]] que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte emmurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei [[Jaume I]] en [[1250]]. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, entre altres. La seua població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en [[1609]]. En efecte, just abans de l'expulsió hi havien a Borriol un total de 114 cases: 49 cases de cristians vells i 65 de cristians nous, segons dades del [[Cens de Caracena]] de [[1609]]. La seua proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En [[1459]], el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.