Ida de Bernícia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16 |
ampliació |
||
Línia 1:
{{Infotaula
| tipus_infotaula = monarca
'''Ida''', mort el [[559]], és el primer rei conegut del regne [[angles|angle]] de [[Bernícia]], al nord-est del que avui és [[Anglaterra]]. Governà durant dotze anys, del [[547]] al [[559]].▼
| icona_esquerra =
| nom = Ida
| data_naixement = ?
| lloc_naixement =
| data_defuncio = 559
| lloc_defuncio =
| causa_defuncio =
| sepultura =
| imatge =Ida - John Speed.JPG
| peu = Representació d'Ida en el llibre ''Heptarquia saxona'' de John Speed.
| conjuge = Bearnoch
| pares = [[Eoppa de Bernícia|Eoppa]]
| fills = [[Adda de Bernícia|Adda]]<br>[[Æthelric de Bernícia|Æthelric]]<br>Theodric<br>Eadric/Bealric<br>Theodhere<br>Osmere<br>Ocga<br>Alric<br>Ecca<br>Oswald<br>Sogor<br>Sogothere
| ocupacio = governant
| titol_personal =
| carrec = [[Bernícia|rei de Bernícia]]
| inici = ''c.'' 547
| final = 559
| predecessor = cap
| successor = [[Glappa de Bernícia|Glappa]]
}}
▲'''Ida''', mort el [[559]], és el primer rei conegut del regne [[angles|angle]] de [[Bernícia]], situat al nord-est del que avui és [[Anglaterra]]. Governà durant dotze anys, del [[547]] al [[559]].
Si bé no se sap massa de la seva vida o
Fou fill d'[[Eoppa de Bernícia|Eoppa]], nét d'[[Esa de Bernícia|Esa]].<ref name="Cr">''[[Crònica anglosaxona]]'', sub anno 547</ref>i segons la ''{{lleng|la|Historia Brittonum}}'' fou el primer rei de Bernícia.<ref>''Historia Brittonum'', capítol 56</ref> Hauria estat el constructor de la capital berniciana
Alguns autors del segle XVIII i XIX, entre els quals està Lewis Morris, van identificar Ida amb un personatge de la llegenda gal·lesa anomenat Fflamddwyn («El Portador de la Flama»).{{sfn|Morris-Jones|1918|p=154}} Aquest era un líder anglosaxó que va presentar oposició a Urien Rheged i als seus fills, en particular a [[Owain mab Urien|Owain]], que el va matar amb l'espasa. La historiadora Rachel Bromwich ha fet notar que no hi ha prou informació que doni suport a a questa identificació.{{sfn|Bromwich|2006|p=353}} Altres escriptors, com Thomas Stephens i William Forbes Skene, identifiquen Fflamddwyn amb el fill d'Ida, Theodric, basats en alguns paràgrafs dels textos sobre genealogies de reis, on s'esmenten batalles de Theodric contra Urien i els seus fills.{{sfn|Morris-Jones|1918|p=154}}
Durant el regnat d'Ida, Bernícia encara era un territori reduït a la costa.[9]No va ser fins a l'època del seu nét Æthelfrith, que el reialme es va expandir terra endins, cap a l'oest. Això es pot comprovar per les descripcions, en la ''{{lleng|la|Historia Brittonum}}'', de lluites entre la gent de Bernícia i els britans. També se sap per la manca de proves arqueològiques relacionades amb els anglosaxons del segle VI en l'àrea interior de Bernícia.{{sfn|Fletcher|1989|p=25}}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Bromwich|nom= Rachel|títol= Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain|editorial= University of Wales Press|any=2006|isbn= 0-7083-1386-8}}
* {{ref-llibre|cognom=Fletcher|nom= Richard |títol= Who's Who in Roman Britain and Anglo-Saxon England|editorial= Shepheard-Walwyn|any=1989|isbn= 0-85683-089-5}}
* {{ref-publicació|cognom=Morris-Jones|nom= John |títol=Taliesin|publicació=Y Cymmrodor|volum= 28|data=1918}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Ida De Bernicia}}
[[Categoria:Reis de Bernícia]]
| |||