Calcita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 442:
[[Fitxer:Crinoid Fossils of Jurassic.jpg|thumb|[[Crinoïdeus]] fòssils del [[Juràssic]].]]
[[Fitxer:Brittle star Schlangenstern fossil.jpg|thumb|[[Ofiuroïdeu]] fòssil en calcària de [[Solnhofen]].]]
Els [[Fossilització|processos de fossilització]] són complexos i presenten diferents i nombrosos estadis, des de l'enterrament fins al descobriment del fòssil. Els organismes amb parts dures com ara [[Exosquelet|conquilles mineralitzades]], com ara [[Trilobit|trilòbitstrilobits]] o [[Ammonit|ammonites]], presenten més opcions de ser conservats que els organismes amb només parts toves com ara les [[Medusa|meduses]] o els [[Cuc|cucs]].<ref name=":4" /> Normalment les parts conservades en fòssils són les dures, ja que les toves, constituïdes principalment per [[matèria orgànica]] es descomponen. Tot i que les parts dures poden ser destruïdes per l'acció de les [[onades]] o menjades per altres organismes com ara [[Fong|fongs]] o [[Alga|algues]], és més fàcil que es preservin. La possibilitat que un organisme fossilitzi, augmenta si aquest ja viu en el [[sediment]]; i aquells que viuen al fons marí són més fàcilment fossilitzats que els que viuen en la columna d'aigua.<ref name=":4">{{Ref-web|url=http://www.fossilmuseum.net/fossilrecord/fossilization/fossilization.htm|títol=Fossilization - How Fossils Form|consulta=25-08-2016|llengua=anglès|editor=Fossil Museum|data=}}</ref> La calcita és un mineral que té una elevada presència en alguns organismes fòssils:
 
En el cas dels [[equinoderms]], el seu teixit esquelètic es compon principalment de calcita rica en magnesi ((Ca,Mg)CO<sub>3</sub>). Un cas curiós és el de les espícules; tot i que aquestes poden fer més de 10 centímetres de llargària, es comporten com a monocristalls quan s'observen amb llum polaritzada.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Su|nom=X.|cognom2=Kamat|nom2=S.|cognom3=Heuer|nom3=H.|article=The structure of sea urchin spines, large biogenic single crystals of calcite|publicació=JOURNAL OF MATERIALS SCIENCE|url=http://web.mit.edu/cortiz/www/PartyBoston0704/OrtizRefsRequested10-29-09/SuXKamatSHeuerAH(2000)JMaterSci35.pdf|data=2000|pàgines=5545 – 5551}}</ref> Els equinoderms també solen presentar els [[Ossicle (equinoderms)|ossicles]] formats per material calcàricalcari. Els ossicles són elements que formen part de l'esquelet de certs equinoderms i que aporten més rigidesa i protecció. Es troben de diferents maneres en [[Eriçó de mar|eriçons de mar]], [[Asteroïdeu|estrelles de mar]], [[Ofiuroïdeu|ofiuroïdeus]], [[Cogombre de mar|cogombres de mar]] i [[Crinoïdeu|crinoïdeus]]. Els ossicles (així com les espícules, que són ossicles especialitzats) són les parts dels equinoderms que presenten una fossilització més favorable.<ref>{{ref-llibre|títol=Handbook of Biomineralization: Biomimetic and Bioinspired Chemistry |cognom=Behrens |nom=Peter |cognom2=Bäuerlein |nom2=Edmund |any=2009 |editorial=John Wiley and Sons |isbn=3527318054 |pàgina=393 |url=https://books.google.com/books?id=32XSXg4nUPQC&pg=PA393&lpg=PA393&dq=sea+urchin+ossicles&source=bl&ots=qbvNqEwO2f&sig=v1J5NvSDl12zLbMxUUlN-Zm37IU&hl=en&sa=X&ei=izaPUYaRDYep0AXploGoCA&ved=0CHEQ6AEwDQ#v=onepage&q=sea%20urchin%20ossicles&f=false }}</ref> Alguns artròpiodesartròpodes com ara els [[trilobit|trilobits]]<nowiki/>, presentaven els [[Exosquelet|exoesquelets]] mineralitzats, probablement a partir d'una mescla de calcita i [[matèria orgànica]] ([[quitina]]), exceptuant l'ordre ''[[Nektaspida]]'';<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pujade-Villar|nom=Juli|cognom2=Selfa Arlandis|nom2=Jesús|cognom3=Pujade i Villar|nom3=Juli|cognom4=|nom4=|títol=Fonaments de zoologia dels artròpodes|url=https://books.google.es/books?id=A-sdaCVzDngC&pg=PA137&lpg=PA137&dq=la+calcita+en+artr%C3%B2podes&source=bl&ots=ueJ1BkPxKH&sig=0yA48OlSw7RpQPEmVkjEu0gCnnY&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiCharl4eTQAhUGwmMKHUYVDpsQ6AEIGTAA#v=onepage&q=la%20calcita%20en%20artr%C3%B2podes&f=false|edició=|llengua=Català|data=2002|editorial=Universitat de València|lloc=València|pàgines=196|isbn=84-370-5361-7}}</ref> actualment el que es coneix més detalladament és la presència de calcita en els ulls dels trilobits.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wilmot|nom=N. V.|cognom2=Fallick|nom2=A. E.|article=Original Mineralogy of Trilobite Exoeskeletons|publicació=Palacontology|url=http://cdn.palass.org/publications/palaeontology/volume_32/pdf/vol32_part2_pp297-304.pdf|data=1989|pàgines=297-304}}</ref> Els ulls dels trilobits s'han conservat al [[registre fòssil]] perquè les [[Lent|lents oculars]] i les estructures que les envolten eren de calcita, un material difícil de descompondre. Els ulls de calcita dels primers trilobits eren una sèrie de lents hexagonals hermèticament compactes, similars als ulls compostos d'alguns artròpodes actuals. Durant aquella època hi havia grans quantitats de calcita al mar, per tant, no hi havia problemes a l'hora de formar els ulls.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Williams|nom=Vernon L.|article=Evolution and the Calcite Eye Lens|publicació=(-)|llengua=anglès|url=https://arxiv.org/ftp/arxiv/papers/1304/1304.4815.pdf|data=|pàgines=}}</ref> Actualment s'han descrit tres tipus d'ulls en els trilobits, tots ells formats per calcita:
* Ulls holocroals: presents en la major part dels trilobits coneguts. Presenten fins a 15.000 lents de calcita, i la membrana de la còrnia només cobreix les que es troben juntes.<ref name=":6">{{Ref-web|url=http://www.asturnatura.com/articulos/trilobites/morfo.php|títol=Morfología de los Trilobites|consulta=06/12/2016|llengua=Castellà|editor=Asturnatura|data=}}</ref>
* Ulls esquizocroals: aquest tipus d'ulls es consideren una innovació respecte els anteriors, i és present en els phacòfids. Presenten un menor nombre de lents (al voltant d'unes 700), però aquestes són de mida major. Cadascuna de les lents té una còrnia individual i es troben separades entre elles. La còrnia penetra a les lents.<ref name=":6" />