Diferència entre revisions de la pàgina «Avinyó (Valclusa)»

m
transformar nom paràmetres, replaced: admin2 → PH_regio AWB
m (transformar nom paràmetres, replaced: admin2 → PH_regio AWB)
La ciutat va caure en mans musulmanes el [[734]] quan [[Maurontus]] s'alià amb [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]], [[valí]] d'[[Llista de valís d'Arbuna|Arbuna]] ([[Narbona]]) contra [[Carles Martell]]. Després de la [[batalla de Tours]], les noves agressions dels musulmans a la zona d'[[Arles]]<ref>{{es}} Francisco Codera y Zaidín, ''[http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA325&lpg=PA325&dq=Ocba+737+Berre&source=bl&ots=MsbAJFcGbb&sig=3TZasjJd4Ag15LLwtWr7otrPQzs&hl=ca&ei=GsQjSuTSNOG6jAeo0LS1Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPA325,M1 Estudios Criticos de Historia Arabe Española]'', p. 324-5</ref> obligaren als francs a promoure una nova expedició contra ells. Carles Martell aplegà un gran exèrcit de [[franc]]s i [[Borgonya|borgonyons]], [[Setge d'Avinyó (737)|apoderant-se de la ciutat]]. La ciutat fou cremada després de la seva captura<ref>{{en}} Halsall, Guy (2003). ''Warfare and Society in the Barbarian West 450-900''. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.</ref><ref>{{en}} Mastnak, Tomaz (2002). ''Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order''. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.</ref>
 
Es va convertir en la residència dels [[Papa|papes]] el [[1309]], quan la ciutat es trobava sota el govern dels reis de [[Sicília]] pertanyents a la casa d'[[Comtat d'Anjou|Anjou]]. El [[1348]], el papa [[Climent VI]] la va comprar a la reina [[Joana I de Sicília]] i va romandre com a propietat papal, governada per legats pontificis. De tota manera, la seva existència fou més aviat precària, ja que a l'altra banda del riu, a [[Vilanova d'Avinyó]], la Corona francesa hi mantenia una important guarnició militar. De fet, el [[1663]] i el [[1688]] el rei [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] va ocupar l'adjacent [[Comtat Venaissí]]. El papat finalment va perdre la ciutat i el comtat el [[1791]], quan foren incorporats a [[França]] durant la [[Revolució Francesa|Revolució]].
 
Aquí davall apareix la llista dels set papes que hi van residir entre [[1309]] i [[1377]]. Aquest període en què els papes van establir la seva residència a Avinyó es coneix com el de la [[captivitat babilònica]]. Un cop acabada aquesta època, va començar el [[1378]] el [[Gran Cisma d'Occident]], que no va ser resolt fins al [[1417]].
</timeline>
</center>
 
 
== Cultura ==
|PH_criteris = (i),(ii), (iv)
|PH_ID = 228rev
|admin2PH_regio = [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]]
|coordenades =
|PH_data = 1995
}}
 
Avinyó havia estat seu episcopal des de l'any [[70]], i va ser convertida en arquebisbat el [[1476]]. S'hi van celebrar diversos [[sínode]]s de menor importància. La seva universitat va ser fundada pel papa [[Bonifaci VIII]] el [[1303]] i, a causa de la seva reputació pels seus estudis en lleis, va tenir gran importància fins a la Revolució Francesa.
 
Avinyó havia estat seu episcopal des de l'any [[70]], i va ser convertida en arquebisbat el [[1476]]. S'hi van celebrar diversos [[sínode]]s de menor importància. La seva universitat va ser fundada pel papa [[Bonifaci VIII]] el [[1303]] i, a causa de la seva reputació pels seus estudis en lleis, va tenir gran importància fins a la Revolució Francesa.
 
A Avinyó s'hi celebra anualment un reconegut festival de teatre. Fundat el [[1947]], el Festival d'Avinyó comprèn tant espectacles teatrals tradicionals com altres formes d'art com ara la dansa, la música i el cinema, que aprofiten els monuments històrics de la ciutat.
 
== Llocs d'interès ==
Les muralles d'Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi. El [[Palau dels Papes]] és un enorme edifici [[arquitectura gòtica|gòtic]] amb murs de 5 a 5,5 m de gruix, que va ser construït entre [[1335]] i [[1364]]. Després de retornar a [[Roma]] la cort papal, va ser utilitzada com a casernes i actualment és un ric i molt visitat museu.
 
Al costat del palau es troba Nòstra Dama des Doms, la catedral d'Avinyó, l'edifici sagrat més antic de la ciutat. Bastida entre el [[1140]] i el [[1160]] en estil romànic provençal amb una sola nau, es va acabar de construir al [[segle XIII]]. Sorprèn pel seu campanar barroc, damunt del qual hi ha situada una estàtua de plom de la Mare de Déu, de 6 metres d'alçada i 4,5 tones de pes.
 
[[Fitxer:Le pont d'Avignon depuis l'île de la Barthelasse.jpg|thumb|right|El [[pont de Sant Beneset]]]]
 
== Avinyonesos il·lustres ==
Van néixer a Avinyó els següents personatges:
 
* [[Teodòr Aubanèu]] ([[1829]]-[[1886]]), escriptor occità
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Avinyo Valclusa}}
[[Categoria:Avinyó (Valclusa)| ]]
126.093

modificacions