Paestum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilles finals
m normalitzo paràmetre admin2 en Patrimoni Humanitat, replaced: admin2 → PH_regio AWB
Línia 9:
|PH_criteris =(iii),(iv)
|PH_ID =842
|admin2PH_regio =[[Europa]] i [[Amèrica del Nord]]
|coordenades ={{coord|40|25|12|N|15|00|20|E|display=inline|type:landmark}}
|PH_data =1998
}}
[[Fitxer:Paestum BW 2013-05-17 14-18-19.jpg|thumb|250px|Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres''.]]
'''Paestum''', o '''Pèstum''', fou una antiga ciutat de la [[Lucània]] prop de la [[mar Tirrena]], a uns 7  km al sud de la desembocadura del ''[[Silarus]]''. Fou fundada pels grecs de [[Síbaris]] amb el nom de '''''Posidònia''''' (''Poseidonia'') en una data desconeguda, probablement a finals del [[segle VII aC|segle VII]] o primera meitat del [[segle VI aC|VI aC]]. La colònia fou establerta amb participació dels doris de [[Trozen]]. Segons [[Estrabó]], fou fundada a la costa i traslladada una mica a l'interior, però, de fet, les ruïnes es troben només a 1  km de la costa.
 
Quan es va fundar la veïna [[Vèlia]] el [[540 aC]], Posidònia ja existia i era una ciutat considerable, però no se sap res de la seva història. El [[510 aC]], Síbaris va ser destruïda, però els seus habitants no es van establir a Posidònia sinó a [[Laüs]] i [[Escidros]] (''Scidros''). La seva prosperitat és testimoniada per les restes (conegudes com els ''temples de Paestum'') i monedes nombroses que s'hi han trobat. Fou una de les primeres ciutats gregues que van caure en mans dels [[lucans]], probablement ja abans del [[390 aC]], quan la ciutat de Laus fou assetjada i ja era el principal baluard grec a la zona. Segons [[Aristòxenos]], els habitants no foren expulsats sinó que van haver de rebre un contingent de lucans a la ciutat. Fou recuperada per [[Alexandre Molós]] el [[330 aC]], però no es coneix si després va tornar a caure en mans dels lucans.
Línia 21:
Després de la sortida de [[Pirros]] de l'[[Regne de l'Epir|Epir]], els romans van establir el seu domini a la Lucània i la ciutat va quedar en el seu poder ([[273 aC]]). Per garantir aquestes possessions, hi fou establerta immediatament una colònia romana de dret llatí, que va portar el nom (potser una corrupció del seu nom grec) de ''Paestum'', que va esdevenir el prevalent.
 
La ciutat es va destacar per la seva lleialtat a Roma durant la [[Segona Guerra Púnica]], quan just abans de [[batalla de Cannes|Cannes]] ([[217 aC]]) es va oferir al senat, el [[210 aC]], quan va proveir de vaixells els romans, i el [[209 aC]] quan va mantenir el subministrament romà que altres colònies no van complir.
 
Tot i que fou una ciutat pròspera (esdevingué municipi el [[89 aC]]), no apareix pràcticament esmentada durant la República, però en parlen lateralment [[Ciceró]], [[Estrabó]] i d'altres. Durant l'imperi, fou una de les vuit prefectures de la Lucània. Va recuperar el títol de colònia, segons una inscripció, probablement en temps de [[Trajà]] o [[Adrià]].
 
Al [[segle V]], fou seu d'un bisbat. Fou destruïda pels [[sarraí|sarraïns]] al [[segle IX]] i el bisbat es va traslladar a la veïna Capaccio, en posició més elevada.
Línia 31:
Paestum va donar nom antigament al [[golf de Salern]], que es va dir ''Paestanus Sinus'' (en grec, ''Poseidoniates kolpos'').
 
L'any 1968, a menys de dos quilòmetres al sud de Paestum es va descobrir l'anomenada [[Tomba del capbussador]] (segle V aC), que constitueix un objecte funerari únic, per les seves característiques, en les arts funeràries gregues i en la pintura al fresc grega.
 
== Vegeu també ==
* [[Temple d'Hera (Paestum)]]
* [[Temple de Neptú]]
 
== Enllaços externs ==