Acròpoli d'Atenes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: S'utilitzava → Es feia servir AWB |
m normalitzo paràmetre admin2 en Patrimoni Humanitat, replaced: admin2 → PH_regio AWB |
||
Línia 18:
|PH_criteris = (i),(ii),(iii),(iv),(vi)
|PH_ID = 404
|
|PH_data = 1987
}}
Línia 56:
=== Període clàssic ===
[[Fitxer:Perikles altes Museum.jpg|thumb|[[Pèricles]], gran impulsor de la construcció de l'Acròpoli d'Atenes, segons una còpia romana d'un retrat grec de l'any [[429 aC]] ([[Altes Museum]], [[Berlín]])]]
La major part dels grans temples van ser reconstruïts sota el lideratge de Pèricles durant l'edat daurada d'Atenes ([[460 aC|460]]-[[430 aC]]), que utilitzaria el tribut dels membres de la [[Lliga de Delos]] per construir el Partenó i altres monuments de la [[antiga Grècia|Grècia clàssica]]. Durant el [[segle V aC]], l'Acròpoli va obtenir la seva forma final.
[[Fídies]], un gran escultor atenès, i [[Ictinos]] i [[Cal·lícrates (arquitecte)|Cal·lícrates]], dos famosos [[arquitecte]]s, van ser els responsables de la reconstrucció del [[Partenó]] al costat sud de la plana, sobre els fonaments de l'antic edifici de Temístocles. La construcció va durar dotze anys, del [[448 aC]] al [[436 aC]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 174</ref>
Línia 198:
A l'[[imperi romà|època romana]] van ser diversos emperadors o personatges destacats els que van reformar o realitzar noves construccions a l'Acròpoli d'Atenes. Durant el mandat de [[Claudi]], l'any [[52]] es va fer una reforma de la rampa d'accés.
Al [[segle III]], per ordre de Flavi Septimi, es va construir l'actualment anomenada ''Porta Beulé'' com primera entrada de l'Acròpoli abans dels [[Propileu]]s; consta de dues torres de nou metres d'alçada, una a cada costat de la porta. Aquesta porta va ser descoberta per l'arqueòleg francès [[Charles Ernest Beulé]] l'any [[1852]]. A l'esquerra de l'escalinata, abans dels Propileus, es troba la ''Torre d'Agripa'', de prop de catorze metres d'alçada, de marbre gris, on l'any [[178 aC]] s'havia col·locat una estàtua d'[[Èumenes II de Pèrgam|Èumenes II]] sobre una [[quadriga]] de [[bronze]]; posteriorment se n'hi va col·locar una d'[[Marc Vipsani Agripa|Agripa]], gendre de l'emperador [[August]]. A l'època d'aquest emperador, l'any [[27 aC]], es va edificar el temple de planta circular dedicat a Roma i August prop del [[Partenó]], envoltat de nou columnes de marbre.<ref>José Pascual González (2001), ''Apuntes para un viaje a Grecia'', Segòvia, Nóstos, ISBN 84-609-3868-9
A la part sud, el ciutadà Herodes Àtic va erigir un odèon al [[segle II]] en memòria de la seva esposa Ànnia Regil·la, i el rei [[Èumenes II de Pèrgam]] va construir la ''[[stoà d'Èumenes|stoà]]'' de 163 metres de longitud entre l'[[odèon d'Herodes Àtic]] i el [[teatre de Dionís]].<ref>Maggi - Troso (2006), pàg. 72</ref>
| |||