August Pi i Sunyer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles abans de les categories |
|||
Línia 32:
Des d'aleshores fins que marxà a l'exili es va dedicar a la medicina. Creà un centre d'investigació fisiològica al [[Laboratori Municipal de Barcelona]], dirigit per [[Ramon Turró i Darder]], amb qui treballà estretament i de qui es considerà deixeble. Arran dels seus experiments amb animals va fer diversos descobriments sobre els reflexos, els estímuls físics i la seva influència en el moviment respiratori. El dirigí 1920 l'Institut de Fisiologia de la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]], on hi creà una escola d'un cert prestigi internacional. El 1912 fundà la [[Societat Catalana de Biologia]] dins de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], fou president de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] el 1926-1939, i director de la publicació ''Treballs de la Societat de Biologia'' (1913-1938), on hi publicà la major part dels seus treballs.
Va dur a terme a terme una intensa activitat acadèmica dins i fora del país, participà en els Congressos Universitaris Catalans del 1918 i el 1919, cursos a les universitats de [[Buenos Aires]] i [[Montevideo]], el 1919, fou promotor dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, i assistí també als congressos internacionals de medicina de Madrid (1903) i [[Budapest]] (1909), de psicologia a [[Moscou]] (1930) i París (1937) i de fisiologia i ciències fisiològiques, a la major part dels quals assistí, des del de [[Heidelberg]] (1907) fins al de [[Brussel·les]] (1956). Es comptant a Veneçuela arriba a escriure una desena de llibres i dues novel·les, a part de els assajos i monografies recollides en revistes científiques i en publicacions culturals, la qual cosa resulta una inventari de gran valor que li va fer mereixer el Premi Kalinga, atorgat per la UNESCO el 1955.
== Activitat política ==
| |||