Palau del Real: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 212.81.154.1. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
→‎De la destrucció a l'actualitat: Accentua gràfics afegits
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 41:
== De la destrucció a l'actualitat ==
[[Fitxer:Palau del Real o Reial de València, ca. 1807, dibuixat per Antonio Rodríguez i gravada per Pedro Vicente Rodríguez.jpg|thumb|Aspecte del Real poc abans del seu enderrocament]]
El [[1810]], i amb motiu de la [[Guerra del Francès]], el Palau del Real va ser totalment enderrocat per l’[[exèrcit espanyol]], argüint presumptes raons estratègiques, ja que en estar fora de la [[muralla del segle XIV|muralla]] s'argumentava que l'atacant francés es podia fer fort en ell. Així i tot, actualment es tendeix a pensar que aquesta va ser l'excusa per desfer-se d'un edifici que no aprofitava i tenia moltes despeses de manteniment, així com aconseguir diners amb la venda dels materials de l'enderroc. El [[1814]] el capità general de València, [[Francisco Javier Elío]], va ordenar amuntegar les runes de l'enderrocat palau i va formar amb ells dos menuts monticles que va envoltar de massissos sustentats, ombrejats d'arbusts i de flors. Posteriorment es van unificar en un de sol, conegut com ''la montanyeta'' del general ElioElío, i encara després va desaparèixer una part quan es va obrir l'avinguda que porta el nom d'aquest general.
 
En l'actualitat es conserva el record d'aquest palau en el nom del [[Pla del Real]], l'espai que hi havia a la porta del palau i que actualment és un districte de la ciutat, i en el [[Pont del Real]], que connectava la ciutat amb el palau passant sobre el [[riu Túria]]. Una part del seu solar està ocupat pel parc municipal conegut com a [[Jardins del Real]] o ''Vivers'', nom que també rep des del [[1903]] quan aquest parc va ser donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertangut a la [[Diputació Provincial de València]], organisme al qual havia estat cedida la propietat del Real pel Reial Patrimoni el [[1869]].<ref name=ajuntament>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListadov/FF9C0E294CBAE260C12572C20023FD3B?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=8&lang=2 Plana oficial de l'ajuntament]</ref>
 
En [[1986]], arran de les obres de construcció del col·lector Nord de la ciutat, al carrer del General Elío, es va poder fer excavacions arqueològiques sobre una part del Palau del Real. Es va poder documentar la façana est del palau, la qual s'obria amb un pòrtic cap als jardins o hort, així com restes del real islàmic o almuniaalmúnia original. Així i tot, pel fet que aquestes restes estigueren a sota d'una avinguda, es va alçar una forta polèmica a nivell municipal sobre si devien restar al descobert i musealitzades, o pel contrari es devien tapar de nou; opció, aquesta última, que finalment es va triar. En [[2004]] el professor de geografia [[Josep Vicent Boira i Maiques|J.V. Boira]] va poder localitzar en un arxiu de ParisParís uns plànols del palau fets en [[1802]] per Manuel Cavallero, que posteriorment es va emportar el [[Louis-Gabriel Suchet|mariscal Suchet]] amb altres documents de l'ocupació francesa, quan es va retirar de València. En [[2006]] es van exposar aquests plànols en València, i en [[2009]] es va excavar la façana principal del palau d'una manera molt precisa gràcies a l'existència d'aquests plànols, musalitzant el conjunt, que actualment és visitable amb l'horari del parc.
[[File:Palau del Real de València, torre de la Reina.JPG|thumb|Palau del Real de València, torre de la Reina]]
 
== Vegeu també ==
* [[Jardins del Real]]