Diferència entre revisions de la pàgina «Contractualisme»

cap resum d'edició
(Falta l'espai!)
{{FR}}
 
El '''contractualisme''' és un corrent de la [[filosofia]] [[política]] i del [[dret]] que té els seus orígens en el [[segle V aC]].
 
 
== Història del contractualisme modern ==
Fins al segle XVII, la literatura sobre l'organització social gira bàsicament, a entorn de la idea que el poder es justifica de manera natural (en [[Plató]] l'analogia ciutat-ésser humà) o apel·lant a instàncies religioses. D'aquesta manera més enllà de tot canvi circumstancial, els éssers humans viuen en societats ordenades i regulades conforme a certes regles que excedeixen a la seva capacitat de decisió. Així el [[senyor feudal]] o el [[rei]] ostenten el poder per una gràcia de naixement (la gràcia de Déu en les concepcions monàrquiques) on els [[Esclavitud|esclaus]] ho són per naturalesa.
 
Si bé hi van haver intents precedents de trencar amb aquesta concepció, (com per exemple hem analitzat en els sofistes a l'[[Antiga Grècia]], que defensaven el convencionalisme i el relativisme, o per part de [[Guillem d'Ockham]] durant el s.XIV, o amb les teories pactistes medievals) la legitimació més acceptada eren les relacions de poder basades en regles invariables i prefixades per la tradició, la naturalesa o la voluntat divina, on la capacitat de decisió dels interessats era irrellevant.
 
Tanmateix amb l'adveniment de la [[modernitat]], aquestes concepcions van anar canviant gradualment, fins al naixement, al llarg del segle XVII, d'una corrent determinant per la teoria política: el contractualisme. Tot i que no és una doctrina única i uniforme, i que no és difícil trobar-ne precedents, sí que presenta uns nexes comuns força interessants pel tema que ens ocupa: una mateixa estructura conceptual per analitzar l'origen, la naturalesa i la justificació del poder i l'organització social. Aquesta estructura es basa amb la construcció d'una ficció segons la qual el poder polític és producte d'un pacte que, adoptat a partir d'un estat de naturalesa inicial, funda un ordre social regulat per aquest mateix pacte.
 
Les raons d'aquest canvi han estat àmpliament estudiades i teoritzades; aquí es farà tan sols un breu repàs de les que considerem més rellevants per el desenvolupament del tema que ens ocupa, però sobretot ens detindrem a la darrera, ja que és el nucli embrionari del tema que volem desenvolupar.
 
# En primer lloc es troben elsEls canvis en l'ordre polític que sorgeixen a Europa. L'ordre social de l'[[antic Règim]] es caracteritzava per les relacions comunitàries de dependència. Per exemple la dependència que el vassall ofereix al senyor a canvi de protecció, rentes i treballs a canvi de terres, o obediència a canvi de protecció davant de la competència en el cas dels gremis professionals. El sistema resultant era de caràcter més o menys comunitarista i descentralitzat, tot i la forta tendència a l'acaparament de poder per part dels monarques, procés que es consolidarà a la [[Monarquia absoluta|Monarquia Absoluta]]. Davant d'això, els excedents agrícoles i la seva reinversió en sectors econòmics independents dels gremis tradicionals, va anar donant lloc gradualment a l'aparició d'una nova classe social: la [[burgesia]]. Aquesta es caracteritzava per la seva independència política i econòmica, fet que va començar a fer aflorar nous valors [[Individualisme|individualistes]] dins del pensament de l'època. L'augment, tant en nombre com en riquesa d'aquesta nova classe social va fer que les exigències en el canvi de les estructures polítiques cada cop prenguessin més força. Aquest fet culminà amb la [[Revolució Francesa]] de 1789.
# En segon lloc hi ha els canvis en l'ordre geopolític. L'expansió de la cultura política occidental més enllà del continent europeu va tenir lloc a partir de l'arribada dels europeus al continent americà. Tanmateix, els processos emancipatorisd'emancipació de les possessions americanes, a finals del s. XVIII i a principis del SXIX, van fer necessari articular un nou model polític per aquells estats i nacions, ja que el model dinàstic monàrquic europeu es mostrava inservible per satisfer les noves realitats polítiques dels territoris recentment independitzats. Es va iniciar així un intens procés de reflexió entorn de quin hauria de ser el model polític. En aquest debat, el contractualisme va tenir un paper central, propiciant l'extensió del [[constitucionalisme]]. Els resultats d'aquestes transformacions van retornar al nou continent.
# En tercer lloc la [[secularització]]. La lenta pèrdua de poder i d'influència de la religió cristiana i especialment l'erosió del [[Papa Teodor I|Papat]] com a poder polític, va proporcionar l'abandonament de teories religioses que explicaven l'ordre social apel·lant a l'ordre sorgit de la Llei Divina. Si bé la influència de la religió cristiana va seguir tenint una forta presència en tots els àmbits, la burgesia cada cop tenia més força dins l'esfera política, envaint així un espai tradicionalment relegat al poder religiós.
# En quart lloc, els ideals de la [[Il·lustració]], dels que hem parlat en apartats anteriors. El moviment [[Racionalisme|racionalista]], els nous valors d'emancipació i autonomia personal, la [[Revolució científica|Revolució Científica]], l'inici de la [[Revolució Industrial]] i en general les transformacions ideològiques que van tenir lloc durant el s. XVIII van proporcionar la crisi de l'[[Antic règim|Antic Règim]]. El model de súbdit va ser substituït per el de [[ciutadà]], dotat de Raó i drets, i inspirat pels ideals de l'individualisme, l'emancipació política i l'autonomia moral. Ja [[René Descartes|Descartes]] havia proclamat al s.XVII la independència [[Epistemologia|epistemològica]] de l'individu (establint el subjecte com a criteri últim de veritat), tendència clausurada per [[Immanuel Kant|Kant]] i el seu ideal d'autonomia moral com a clau de volta del moviment il·lustrat. El resultat de combinar totes aquestes tendències, juntament amb altres factors, va tenir com a conseqüència una crisi política producte d'una crítica social sense precedents, viscuda en cada territori a ritmes diferents en funció del context polític i econòmic, de manera revolucionària en alguns casos, de manera gradual en d'altres.
 
Així, en el nou fonament teòric de l'ordre social les teories basades en fonaments transcendents van anar perdent força en virtut del contractualisme.
113.216

modificacions