Contractualisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 24:
 
===Hobbes===
L'estructura bàsica del contractualisme va ser establerta pel filòsof anglès [[Thomas Hobbes]]. L'objectiu real del seu treball era justificar ideològicament la [[Monarquia absoluta|Monarquia Absoluta]], però paradoxalment, la conseqüència de la seva anàlisi va ser totalment contrari a la seva intenció inicial, ja que va establir la base teòrica que portarà l'enderrocament d'aquesta forma de govern. Impressionat pels desordres de la [[Revolució anglesa de 1642|Revolució Anglesa del 1642]], va redactar la seva principal obra, ''[[El Leviatan]]'', en la qual descriu de manera heurística sobre l'origen de l'estat. Si bé El Leviatan és una obra molt complexa, la seva tesi central s'articula en tres moments, una estructura formal que seguiran la resta de contractualistes:
En primer lloc descriu l'estat de Naturalesa, on Hobbes imagina com seria la vida dels éssers humans abans de l'aparició de la societat. Apel·lant a una concepció de l'ésser en què el caracteritza com a dominat per les seves passions i instints més animals, descriu l'estat de naturalesa com caracteritzat per la precarietat i la [[violència]], ja que, si no existeix ni llei ni autoritat, res no és just ni injust, i tothom té dret a tot. D'aquesta manera regna la llei del més fort, i com que, tal com assenyala l'autor, els éssers humans són aproximadament iguals en força i maldat, hi ha una situació de "bellum ominumomnium cotra omnes" (Tots contra tots) és a dir un estat permanent de guerra civil on la vida és breu i insuportable. Hobbes ho resumeix amb la cèlebre expressió llatina "homo homini lupus" (l'home és un llop per l'home).
 
Però com que els humans a part de malvats són intel·ligents, sorgeix la possibilitat de superar aquesta por constant que produeix la inseguretat d'aquesta situació: un pacte. Apareix aquí el segon moment, que es basa en el següent raonament: tots tenim poder (entenent poder com a força) i per això som capaços de fer mal als altres, i els altres a mi. En aquesta situació, si tots cedim el poder, s'acabarà la inseguretat i amb ella la por. Així neix una nova situació gràcies a un pacte consensuat: tots cedeixen el poder i aquest gran poder de tots ha de ser alhora el garant que no es retrocedeixi a la situació anterior. És important assenyalar que el pacte firmat és irrevocable, ja que a l'haver entregat tot el poder, també s'entrega la capacitat per trencar-lo.
Línia 39:
Davant de la poca garantia que hi ha del compliment dels seus drets en l'estat natural, els homes decideixen fer un pacte i cedir els seus drets a un sobirà (o grup de sobirans), però tenint en compte que tal cessió no és perpètua ni irrevocable: en cas que el sobirà no compleixi amb els límits del pacte els ciutadans no tenen tan sols el dret, sinó l'obligació de revelar-se.
 
Es passa així, de la societat natural a la civil per consens. Els homes s'uneixen en societat, no per escapar, com en Hobbes, a l'amenaça de mort, sinó portats per la [[llibertat]] que senten i volen protegir, perquè la veuen amenaçada: els homes lliures, iguals i independents es tornen ciutadans per decisió pròpia, per consentiment o per convenció, accepten als altres com associats per salvaguardar les seves vides, les seves llibertats i les seves propietats. Es pot identificar, tant en aquesta idea de pacte com d'individu, l'origen del que posteriorment es passarà a anomenar-se democràcia liberal, on els individus escullen els seus governants alhora que aquests tenen la missió de garantir l'ordre social.
 
===Rousseau===
[[Jean-Jacques Rousseau]], també pren de Hobbes la mateixa estructura conceptual, però, com Locke, partint d'una visió molt diferent, i arribant a una conclusió totalment oposada. Així, per Rousseau, l'Estat de Naturalesa, lluny d'ésser una guerra civil permanent, es caracteritza per la bondat llibertat i igualtat de la que són partícips els individus. Els éssers humans viuen en una mena d'innocència originària (reflectida en el mite del Bon Salvatge) just fins que la progressiva constitució de la societat, i sobretot la de [[propietat]], porta als humans a convertir-se en egoistes i dolents.
 
D'aquesta manera la societat, si bé és cert que garanteix certes necessitats bàsiques, també els evoca a una competència entre ells que els acaba corrompent. Tanmateix, un cop abandonat l'estat d'innocència original, és impossible tornar endarrere, i només un acord entre ciutadans pot arribar a mitigar les negatives conseqüències a les que ha portat la societat corruptora: neix així la necessitat d'un contracte social. Aquest consisteix en l'eliminació de l'egoisme individualista mitjançant la submissió de cada ciutadà a la voluntat general, unànime i assembleària. El que Rousseau està proposant aquí és el que actualment entendríem com a [[democràcia directa]] o [[Democràcia participativa|assembleària]].
 
== El contractualisme contemporani ==
El contractualisme clàssic centrava les seves investigacions a formular hipòtesis de la gènesi de la societat, tant si aquest és considerat com a realitat històrica com a mera hipòtesi explicativa. El contractualisme contemporani ja no s'interessa per un desenvolupament d'un procés temporal que expliqui l'origen de la societat, sinó que, integrant el formalisme kantià i les teories de la [[filosofia del llenguatge]], l'interès del contractualisme contemporani és analitzar la lògica interna dels processos de [[presa de decisions]] i d'una manera més clarament directa, l'exercici del poder en relació als [[Conflicte d'interessos|conflictes d'interessos]]. D'aquesta manera, l'objecte d'estudi ja no és tant les explicacions de per què s'arriba al pacte, sinó la manera com aquest contracte s'elabora.
 
 
== Referències ==
{{Referències}}
[[Categoria:Ideologies polítiques]]
[[Categoria:Escoles i corrents filosòfics]]