Diferència entre revisions de la pàgina «Laborisme»

35 bytes afegits ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
 
== Història ==
Defineix punt una orientació ideològica com a política. Sorgeix a mitjan [[segle XIX]], quan es va consolidar el [[Sindicalisme|moviment sindical]] britànic (les Trade Unions). Les seves manifestacions polítiques van ser inicialment com a grup de pressió, per passada a l'activitat política del [[moviment obrer]] i dels seus dirigents. SeEs sol utilitzar l'expressió ''corretja de [[Transmissió mecànica|transmissió'']] per fer referència a la dependència sindical del Partit Laborista, mentre que en altres tradicions polítiques (especialment en el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] i els [[Partit comunista|partits comunistes]]) la iniciativa corresponia al partit, d'on es transmetia al sindicat.
 
El laborisme se situa en l'esquerra de l'espectre polític, com a part del [[socialisme]] d'origen [[Marxisme|marxista.]] A partir de finals del [[segle XIX]], el [[Revisionisme (marxisme)|revisionisme]] va accentuar la moderació del laborisme britànic, renunciant a la perspectiva d'una [[revolució proletària]] i permetent que en la [[Primera Guerra Mundial]] es comportés com un partit més en suport de l'esforç bèl·lic, exigint únicament major [[justícia social]] o millores en les condicions laborals, en entendre que l'estratègia de recolzar a l'estat faria que pogués influir-se en ell en benefici de la classe treballadora. En el [[període d'entreguerres]] va arribar a ser partit de govern, encara que breument ([[James Ramsay MacDonald|Ramsay MacDonald]], [[1924]]). Al final de la [[Segona Guerra Mundial]], el laborista [[Clement Attlee]] va derrotar electoralment a [[Winston Churchill]] ([[1945]]) i va iniciar una etapa d'aplicació de la política d'[[estat del benestar]] i de [[Economia planificada|planificació estatal]] que incloïa la [[Política social|protecció social]] ''des del bressol fins a la tomba'' (vegeu ''[[Estat del benestar]]'' anglès).
 
La condició majoritària del sistema de representació parlamentària britànic va fer que el partit liberal ([[Partit Whig anglès|whig]]) funcionés com partit frontissa entre el conservador ([[Partit Tory|tory]]) i el laborista fins als anys setanta (governs d'Harold Wilson). Després del perllongat període conservador dels anys vuitanta i primers noranta (el ''thatcherismothatcherisme'', que insistia en l'eliminació del poder polític i social dels sindicats), la ubicació amb la qual se sol identificar el laborisme és marcadament [[Centre polític|centrista]] o de [[Centreesquerra|centre esquerra]], en el que es denomina [[reformisme]], [[Socioliberalisme|social liberalisme]] o més freqüentment (amb el nom que va identificar la proposta d'Anthony Giddens) ''[[Tercera via (política)|Tercera Via]]'', aplicat als governs de [[Tony Blair]] i [[Gordon Brown]], de finals dels noranta i la primera dècada del segle XXI.
 
== Vegeu també ==
60.433

modificacions