Pantaló: diferència entre les revisions

El nom ens ve de Venècia, on del segle XVI al XIX es feien moltes obres a la Commedia dell'arte. Un dels personatges més característics que apareixia en escena era Pantaleó, nom molt comú a Venècia, ja que [[Sant PantalóPantaleó]], un màrtir cristià del segle IV, n'és un dels patrons. El personatge portava unes calces ajustades a les cames i lligades a la cintura. Les obres de La Commedia van recórrer mig Europa. Alguns comerciants anglesos, a la fi del segle XVII, van relacionar aquest nom pantaloonspantalons amb unes calces que d’aleshores ençà tants homes i dones porten avui dia. En l'actualitat, doncs, portem calces amb el nom d’un sant del segle IV.

Al llarg del temps la morfologia dels pantalons només ha variat en els detalls; la forma clàssica fou definida al llarg del segle XIX. Així, al principi no era rar que els camals pengessin tot deixant els turmells al descobert; entorn del 1830 la llargada s'estabilitza en l'actual, és a dir, amb els baixos descansant sobre la sabata. Les traves dels baixos foren de rigor fins als volts de 1855; des de llavors retornenençà tornen de tant en tant com a accessori optatiu. Les gires i la ratlla, així com la tapeta que cobreix la bragueta, s'atribueixen al príncep de Gal·les, futur rei Eudard VII, àrbitre internacional de la moda masculina en la segona meitat del segle XIX. La [[bragueta]] sorgeix entorn de 1840 i en poques dècades desplaça l'anterior sistema "de davantal". Les travetes es generalitzen arran l'adopció de la cintura natural. Les butxaques poden tenir a veure amb la influència del pantaló militar. Altres característiques rellevants, com l'alçada de la cintura i l'amplada dels camals, fluctuen amb la moda.