Andrés Mayoral Alonso de Mella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l'''Arquebisbe Mayoral'', va nàixer a [[Molacillos]] ([[Província de Zamora|Zamora]]) el març de [[1685]] i va morir a [[València]] el [[6 d'octubre]] de [[1769]].
Va estudiar a la [[Universitat Complutense de Madrid|Universitat]] d'[[Alcalá de Henares]]. En acabar els seus estudis va ocupar el càrrec de canongia magistral de [[Lleó]]. Va ser canonge lector a [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] durant el període que comprén des del [[9 d'abril]] de [[1731]] fins al [[1737]]. En aquesta ciutat va promoure la construcció del sagrari de la catedral. L'any [[1737]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] el proposà per a l'[[Arquebisbat de València]]; el papa [[Climent XII]] el va aprovar com a arquebisbe el [[25 de gener]] del mateix any. Va prendre possessió el [[31 de març]] del [[1738]] mitjançant un procurador, i el [[8 de setembre]] va fer l'entrada a la seua nova seu.
A [[València]] es dedicà a combatre la influència dels [[Encyclopédie|enciclopedistes]] francesos i les seues idees [[racionalisme (filosofia)|racionalistes]], i per a això va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima (edifici ara ocupat i reformat per l'[[Ajuntament de València|Ajuntament]]), el Seminari Andresià i altres col·legis a la ciutat (com les [[Església de les Escoles Pies de València|Escoles Pies]]), i altres dins de l'arquebisbat, com la Casa d'Ensenyança a [[Xàtiva]]. A banda, també va fundar la biblioteca del [[Palau Arquebisbal de València|Palau Arquebisbal]] amb més de 12.000 volums, i el [[1761]] va crear un Museu al mateix palau, precedent de l'actual Museu diocesà de la [[catedral de València|catedral]].
Es preocupà pel sanejament dels comptes de l'administració de l'[[Arquebisbat de València|arquebisbat]], portant una acurada comptabilitat dels béns [[Catedral de València|catedralicis]]. Va posar fi als abusos en el culte i els sacraments; per exemple, l'any [[1763]] va prohibir les processons de disciplinants. L'any [[1762]] va dictar que els llibres parroquials s'escrigueren únicament en [[castellà]].
Fou un benefactor de l'Hospital General, del Col·legi Imperial d'Orfes de sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.
| |||