Bé comú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
En ''[[El Príncep]]'', Maquiavel argumenta en una vena processal que assegurar el bé comú depèn de l'existència de ciutadans ''virtuosos''. De fet, desenvolupa la idea de ''virtù'' per denotar la qualitat de promoure el bé comú, sigui mitjançant l'acció política o fins i tot militar.<ref name="Britannica"/> En treballs posteriors, Maquiavel diferencia entre ''bene commune'' (bé comú) i ''comune utilità'' (utilitat comuna), on el segon terme es refereix més al benestar social del conjunt de la població.<ref name="Waldemar"/> En els passatges clau dels [[Discursos sobre Livi]], indica que aquest bé comú (''comune utilità'') es relaciona amb un mode de vida lliure, però no és exactament el mateix<ref name="Waldemar">{{cite journal | last1 = Waldemar | first1 = Hanasz | year = 2010 | title = The common good in Machiavelli | url = | journal = History of Political Thought | volume = 31 | issue = 1| pages = 57–85 }}</ref><ref>''Discourses,'' I 16, p. 174.</ref> En la resta de ''Discursos'', argumenta que la llibertat, la seguretat i la dignitat són elements bàsics per obtenir el bé comú, així com la propietat i la família. Més enllà, el bé comú aporta benestar, salut, prosperitat econòmica, seguretat, diversió i bona vida.<ref name="Waldemar"/> Cal destacar, però, que tot i que Maquiavel relaciona el bé comú amb la llibertat, no ho fa amb la llibertat política, ja que argumenta que el bé comú pot ser gestionat per governants autocràtics, i posa com exemple a fundadors de regnes i antigues repúbliques com [[Moisès]], [[Licurg]], [[Soló]] i [[Ròmul]], els quals van governar donant preferència a la ''communie utilità'' abans que a l'interès personal.<ref name="Waldemar"/><ref>''Discourses,'' I 2, p. 132;''Discourses,'' I 9, p. 154.</ref>
===
=== Adam Smith ===
|