Bé comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
En ''[[El Príncep]]'', Maquiavel argumenta en una vena processal que assegurar el bé comú depèn de l'existència de ciutadans ''virtuosos''. De fet, desenvolupa la idea de ''virtù'' per denotar la qualitat de promoure el bé comú, sigui mitjançant l'acció política o fins i tot militar.<ref name="Britannica"/> En treballs posteriors, Maquiavel diferencia entre ''bene commune'' (bé comú) i ''comune utilità'' (utilitat comuna), on el segon terme es refereix més al benestar social del conjunt de la població.<ref name="Waldemar"/> En els passatges clau dels [[Discursos sobre Livi]], indica que aquest bé comú (''comune utilità'') es relaciona amb un mode de vida lliure, però no és exactament el mateix<ref name="Waldemar">{{cite journal | last1 = Waldemar | first1 = Hanasz | year = 2010 | title = The common good in Machiavelli | url = | journal = History of Political Thought | volume = 31 | issue = 1| pages = 57–85 }}</ref><ref>''Discourses,'' I 16, p. 174.</ref> En la resta de ''Discursos'', argumenta que la llibertat, la seguretat i la dignitat són elements bàsics per obtenir el bé comú, així com la propietat i la família. Més enllà, el bé comú aporta benestar, salut, prosperitat econòmica, seguretat, diversió i bona vida.<ref name="Waldemar"/> Cal destacar, però, que tot i que Maquiavel relaciona el bé comú amb la llibertat, no ho fa amb la llibertat política, ja que argumenta que el bé comú pot ser gestionat per governants autocràtics, i posa com exemple a fundadors de regnes i antigues repúbliques com [[Moisès]], [[Licurg]], [[Soló]] i [[Ròmul]], els quals van governar donant preferència a la ''communie utilità'' abans que a l'interès personal.<ref name="Waldemar"/><ref>''Discourses,'' I 2, p. 132;''Discourses,'' I 9, p. 154.</ref>
 
=== Jean-JacquesSegle XVIII: Rousseau ===
Dins [[Jean-Jacques Rousseau|Jean-Jacques Rousseau és]]Al ''[[El contracteContracte socialSocial|El Contracte Social]]'' de [[Jean-Jacques Rousseau]], vaescrit compondrea enmitjans eldel mid-segle XVIII, Rousseaul'autor argumenta que la societat només pot funcionar nomésdes adel l'extensiómoment que els individus tenen interessos en comú, i que l'objectiu de final de qualsevol estatEstat és la realització del bé comú. Més enllà postulaPostula que el bé comú només pot ser identificat i implementat només per heeding el generalla voluntat d'una comunitat política, concretamentdefinida mentrecom expressat pel sobirà d'aquella comunitata sobirana. Rousseau Mantédiferencia queperò elentre general sempre tendeix cap al bél'interès comú, encara que admet que deliberacions democràtiques dels individus no sempre expressen el general . A més, Rousseau distingit entre la voluntat general i el l'interès de tottothom, accentuant que mentre l'últimno és senzillamentmés elque total dela suma dels desitjos de cada individu , ld'anteriorinteressos ésparticulars. el "un quin és dirigit cap a la seva preservació comuna i general que és bé."<ref>''Of the Social Contract'', Book IV, Chapter 1, Paragraphs 1 & 2</ref> Autoritat política, a Rousseau, hauria de ser entès tan legítim només si existeix segons la voluntat general i cap al bé comú. La persecuciórecerca del bé comú, llavors, habilita l'estatalestat per d'actuar com a comunitat moral.<ref name="Britannica"/>
 
=== Adam Smith ===