|
=== Catolicisme ===
Una de les referències més primerenques en literatura cristiana en referència al concepte de bé comú és troba en l'[[Epístola de Bernabé]]: "No visqueu enterament aïllats (...) i en comptes d'això busqueu el bé comú"<ref>''[http://www.earlychristianwritings.com/text/barnabas.html Epistle of Barnabas]{{Enllaç no actiu|data=juliol de 2017}}'', 4, 10.</ref>
El concepte és molt present a l'obra d'[[Agustí d'Hipona]] ''[[La ciutat de Déu]]''. Al llibre XIXè, el locus principal d'Agustí d'Hipona es basa en la qüestió: és la bona vida social? En altres paraules, és el benestar humà trobat en la bondat de tota la societat, en el bé comú?<ref>Capítols 5-17 del XIXè llibre de ''[[La ciutat de Déu]]''</ref> Més endavant [[Tomàs d'Aquino]], influït per [[Aristòtil]], va desenvolupar les idees d'Hipona, fins el punt que la seva concepció del bé comú va esdevenir un estàndard en la teologia moral catòlica romana.
El concepte va esdevenir un tema central en l'[[educació social catòlica]], començant pel seu document fundacional, el ''[[Rerum novarum]]'', una encíclica signada per [[Lleó XIII]], publicada el 1891. Aquesta carta parlava de les condicions dels treballadors industrials a l'Europa del segle XIX i trobava un punt intermig entre el [[socialisme]] i el [[capitalisme]] ''laissez-faire''. Lleó garantia el concepte de [[propietat privada]] mentre que reclamava el rol d'una negociació col·lectiva per establir un nou [[salari base]].
The concept is strongly present in [[Augustine of Hippo]]'s ''magnum opus'' ''[[City of God (book)|City of God]]''. Book XIX of this, the main locus of Augustine's normative political thought, is focused on the question, 'Is the good life social?' In other words, 'Is human wellbeing found in the good of the whole society, the common good?' Chapters 5-17 of Book XIX address this question. Augustine's emphatic answer is yes (see start of chap. 5).
En l'ensenyament catòlic contemporani el bé comú es va resumir el 2004.<ref>''Compendium of the Social Doctrine of the Church'', chapter 4, part II.</ref><ref>Pontifical Council of Justice and Peace, [http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html Compendium of the Social Doctrine of the Church] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20160802000000/http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html |date=August 2, 2016 }} (2004), Chapter 4, part II</ref> Un altre document pertinent és ''[[Veritatis Esplendor]]'', una encíclica de [[Joan Pau II]] de 1993 que volia combatre la relaxació de normes morals i la [[corrupció política]]. En aquesta carta, Joan Pau II descriu les característiques i virtuts que el [[lideratge]] polític hauria de requerir, les quals són la [[confiança]], honradesa, justícia, [[Temprança]] i [[solidaritat]].
Augustine la comprensió va ser agafada amunt i, sota la influència d'Aristotle, va desenvolupar per [[Tomàs d'Aquino|Thomas Aquinas.]] Aquinas la concepció del bé comú esdevenia estàndard en teologia moral catòlica Romana.
Contra aquell fons, el bé comú esdevenia un concepte central en la tradició moderna d'ensenyament social catòlic, començant amb el document fundacional, ''[[Rerum Novarum|Rerum novarum]]'', un [[Encíclica|papal encyclical]] per [[Lleó XIII|Papa Leo XIII]], va emetre dins 1891. Això va adreçar la crisi de les condicions de treballadors industrials dins Europa i argumentat per una posició diferent d'ambdós [[Laissez faire|laissez-faire capitalisme]] i [[Socialisme|socialisme.]] En aquesta carta, Papa Leo garanteix el correcte a [[propietat privada]] mentre insistint en la funció de col·lectiu bargaining per establir un sou de vida.
Ensenyament social catòlic contemporani en el bé comú és summarised en el 2004 ''Compendium de la Doctrina Social de l'Església'', capítol 4, II de part.<ref>Pontifical Council of Justice and Peace, [http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html Compendium of the Social Doctrine of the Church] Error in webarchive template: Check <code style="color:inherit; border:inherit; padding:inherit;">|url=</code> value. Empty.
[[Categoria:Webarchive template errors]]
(2004), Chapter 4, part II</ref> Citant el [[Concili Vaticà II|Segon Consell de Vaticà]] document, Gaudium et spes (1965), això diu, "Segons el seu sentit primari i en termes generals acceptat, ''el bé comú'' indica 'el total de suma de condicions socials que permeten persones, qualsevol com grups o tan individus, per assolir el seu fulfilment més plenament i més fàcilment'" (#164, citant ''[[Gaudium et Spes|Gaudium et spes]]'', #26; italics original).
El ''Compendium'' més tard dóna declaracions que comuniquen què pot ser vist com a en part sentit diferent del concepte - tan no només "condicions socials" que habiliten persones per assolir fulfilment, però mentre el ''final'' d'objectiu de vida humana. "[T]Ell bé comú [és] el bo de totes les persones i de la persona sencera… La persona humana no pot trobar fulfilment dins ell, que és, a part del fet que existeix "amb" altres i "per" altres" (#165; italics original). "L'objectiu de vida dins la societat és de fet el bé comú històricament realitzable" (#168).
El Romà Comissió Teològica Internacional catòlica va dibuixar atenció a aquestes dues comprensions en part diferents del bé comú en la seva 2009 publicació, Dins Recerca d'un Universal Ethic: Un Aspecte Nou a la Llei Natural. Va referir a ells mentre "dos nivells" del bé comú.<ref>International Theological Commission, ''[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/cti_documents/rc_con_cfaith_doc_20090520_legge-naturale_en.html ''In Search of a Universal Ethic: A New Look at the Natural Law''] Error in webarchive template: Check <code style="color:inherit; border:inherit; padding:inherit;">|url=</code> value. Empty.
[[Categoria:Webarchive template errors]]'' (2009), #85</ref>
Un altre document pertinent és ''Veritatis Esplendor'', un papal encyclical per [[Joan Pau II|Papa John Paul II]], va emetre dins 1993 per combatre la relaxació de normes morals i la [[w:Carles Boix i Serra|corrupció política]] (veu Paràgraf 98) que afecta milions de persones. En aquesta carta, Papa John Paul descriu les característiques i virtuts que el [[lideratge]] polític hauria de requerir, els quals són [[Veritat|truthfullness]], honradesa, fairness, [[Temprança|temperance]] i [[solidaritat]] (mentre descrit dins paràgraf 98 a 100), donat que la veritat estén d'honradesa, fe bona, i sinceritat en general, a acord amb fet o realitat en particular.
=== Pensament no occidental ===
|
