Bé comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 81:
En l'ensenyament catòlic contemporani el bé comú es va resumir el 2004.<ref>''Compendium of the Social Doctrine of the Church'', chapter 4, part II.</ref><ref>Pontifical Council of Justice and Peace, [http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html Compendium of the Social Doctrine of the Church] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20160802000000/http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html |date=August 2, 2016 }} (2004), Chapter 4, part II</ref> Un altre document pertinent és ''[[Veritatis Esplendor]]'', una encíclica de [[Joan Pau II]] de 1993 que volia combatre la relaxació de normes morals i la [[corrupció política]]. En aquesta carta, Joan Pau II descriu les característiques i virtuts que el [[lideratge]] polític hauria de requerir, les quals són la [[confiança]], honradesa, justícia, [[Temprança]] i [[solidaritat]].
 
=== Pensament no occidentalConfucianisme ===
La idea del bé comú juga un rol al [[confucianisme]] polític, on la gran part d'interpretacions detecten la importància de la subordinació de l'individu davant del grup o dels interessos col·lectius<ref>{{Cite journal|title=Confucian Political Philosophy - Oxford Handbooks|url=http://www.oxfordhandbooks.com/view/10.1093/oxfordhb/9780199238804.001.0001/oxfordhb-9780199238804-e-48|doi=10.1093/oxfordhb/9780199238804.001.0001/oxfordhb-9780199238804-e-48}}</ref> o com a mínim, la creixen relació entre els interessos de l'individu i del grup.<ref>Bloom, Irene (2009) (trans.). ''Mencius''. New York: Columbia University Press.</ref>
La idea d'uns jocs bons comuns una funció en [[Confucianisme|Confucian filosofia política]], el qual damunt més les interpretacions accentua la importància del subordinination d'interessos individuals per agrupar o interessos col·lectius, o al molt menys, la dependència mútua entre el flourishing de l'individual i el flourishing del grup.<ref>&#x20;''Falta indicar la publicació
 
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[DOI]]: [[doi:10.1093/oxfordhb/9780199238804.001.0001/oxfordhb-9780199238804-e-48|10.1093/oxfordhb/9780199238804.001.0001/oxfordhb-9780199238804-e-48]].</ref><ref>Bloom, Irene (2009) (trans.</ref> En islàmic polític pensat, molts els pensadors moderns tenen va identificar concepcions del comú bo mentre endeavoring per constatar els principis fonamentals o universals subjacents diví [[Xaria|shari‘una llei.]]<ref name=":1">Bulliet, R. & Bowering, G. & Cook, D. & Crone, P. & Kadi, W. & Euben, R. L..</ref> Aquests fundamentals o els principis universals han estat en gran part identificat amb els “objectius” del shari‘un (''maqāṣid al-sharī‘un''), incloent conceptes de l'interès bo o públic comú (''maṣlaḥun ‘āmma'', en terminologia moderna). Una idea del bé comú sorgeix en discussions islàmiques contemporànies de la distinció entre el fix i el flexible (''al-thāva mossegar wa-l-mutaghayyir''), especialment mentre relaciona a concepcions islàmiques modernes de tolerance, igualtat, i ciutadania: segons alguns, per cas, els principis universals porten pes més gran que específic injunctions del [[Alcorà|Qur'un]], i dins cas de conflicte, pot fins i tot supersede o suspendre explícit textual injunctions (''naṣṣ'') si això serveix el bé comú.
=== Islam ===
A l'[[Islam]] polític, molts pensadors moderns han identificat concepcions del bé comú relacionats amb la [[Sharia]], o llei divina.<ref name=":1">Bulliet, R. & Bowering, G. & Cook, D. & Crone, P. & Kadi, W. & Euben, R. L..''The Princeton Encyclopedia of Islamic Political Thought.'' Princeton: Princeton University Press, 2012.</ref> Aquests fonaments o principis universals estan relacionats amb els ''objectius'' de la Shari'a (''maqāṣid al-sharī‘a''), incloent els conceptes de bé comú o interès públic (''maṣlaḥa ‘āmma'')<ref name=":1" />
 
== Teoria política ==