Bé comú: diferència entre les revisions

El '''bé comú''' és, en l'àmbit de la [[filosofia]], l'[[economia]] i la [[ciència política]], allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada. El concepte difereix depenent de la [[llista de filosofies|doctrina filosòfica]] aplicada.<ref name="Britannica">{{cite web|last1=Lee|first1=Simon|title=Common good|url=http://www.britannica.com/topic/common-good|website=Encyclopædia Britannica|publisher=Encyclopædia Britannica|accessdate=9 March 2016}}</ref>

Ja a l'[[Antiga Grècia]] filòsofs com [[Plató]] i [[Aristòtil]] van analitzar el concepte. Aristòtil ho entenia com ''allò que és de la comunitat i accessible només per aquesta, compartit individualment pels seus membres''.<ref name="Dupré">{{cite journal|last1=Dupré|first1=Louis|title=The Common Good and the Open Society|journal=The Review of Politics|date=5 August 2009|volume=55|issue=04|pages=687|doi=10.1017/S0034670500018052}}</ref> El concepte de bé comú s'ha anat desenvolupant al llarg de la història gràcies a les reflexions de diversos polítics, teòrics, filòsofs i economistes, entre els quals destaquen [[Tomàs d'Aquino]], [[Nicolau Maquiavel]], [[John Locke]], [[Jean-Jacques Rousseau]], [[James Madison]], [[Adam Smith]], [[Karl Marx]], [[John Stuart Mill]], [[John Rawls]].

En teoria econòmica contemporània es considera que ''un'' [[Bé comú (economia)|bé comú]] és un recurs compartit no excloent, mentre que ''el'' [[Bé comú (filosofia)|bé comú]] està més relacionat amb l'[[economia del benestar]]. Aquest benestar, pot estar relacionat amb una teoria [[moral]] del [[Bé (filosofia)|bé]], com l'[[utilitarisme]]. La [[Teoria de l'elecció social]] intenta entendre els processos pels quals el bé comú es pot assolir el bé comú en societatssocietat, mitjançant l'estudi de sistemes de [[presa de decisions]] col·lectives. IPer altra banda, la [[Teoria de l'elecció pública]] aplica metodologies de la [[Microeconomia]] a l'estudi de [[ciència política|microeconòmiques]] per tal d'explicar com els interessos privats afecten l'activitat política i els resultats relacionats d'aquesta.

Fent servir diverses denominacions, el concepte de bé comú s'ha fet servir de manera recurrent al llarg de la història del pensament polític i filosòfic.<ref>{{Cite journal|last=Diggs|first=B. J.|date=1973-01-01|title=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|journal=Ethics|volume=83|issue=4|pages=283|doi=10.1086/291887}}</ref> [[Aristòtil]] ho descrivia com la idea de l'interès comú (''to koinei sympheron,'' en [[grec]]) com la base per a distingir entre les institucions ''bones'' i les ''dolentes'' que seguien l'interès privat d'un petit grup de persones;<ref>{{Cite book|title=Politics|last=Aristotle|first=|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=3, 6–7, 12}}</ref> Segles més tard, [[Tomàs d'Aquino]] va fer servir el terme (''bonum commune,'' en [[llatí]]) per a defensar la finalitat de la llei i del govern,<ref>{{Cite book|title=Summa Theologiae|last=Aquinas|first=Thomas|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=1, 2. 90. 2 and 4}}</ref> i [[John Locke]] va declarar que ''la pau, la seguretat, i el benestar públic de les persones són l'objectiu final de la societat política. Més endavant va argumentar que ''el benestar de la gent hauria de ser la llei suprema''.<ref>{{Cite book|title=Second Treatise of Government|last=Locke|first=John|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=131, 158.}}</ref> ''Al seu torn, [[David Hume]] deia que les convencions socials eren adoptades per la gent en virtut de si servien o no a l'interès públic o comú;.<ref>{{Cite book|title=Teatise 3, 2. 2.|last=Hume|first=David|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=}}</ref> [[James Madison]] va escriure que el bé ''públic, comú o general'', estava íntimament lligat a la justícia, que era la finalitat de qualsevol govern i societat;<ref>{{Cite book|title=Federalist|last=Publius|first=|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=10, 51.}}</ref> i [[Jean-Jacques Rousseau]] va entendre el terme (''le bien commun'', en francès) com l'objectiu final de la societat i de tot govern.<ref>{{Cite book|title=Social Contract|last=Rousseau|first=Jean-Jacques|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=2. 1.}}</ref><ref name=":0">{{Cite journal|last=Diggs|first=B. J.|date=1973-01-01|title=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|journal=Ethics|volume=83|issue=4|pages=283–284|doi=10.1086/291887}}</ref>

Encara que aquests pensadors van diferir significativament d'en què consistia el bé comú, i de quina manera un govern o estat l'hauria de promoure, tots acorden que el bé comú és l'objectiu final del govern, perquè beneficia al conjunt de ciutadans, i que cap govern hauria de caure en la perversió dels interessos especials o particulars,<ref name=":0" /> definits per Aristòtil com ''interessos dels que manen'', per Locke com ''béns privats'', Per Madison i Hume com ''parts interessades'' i per Rousseau com ''voluntats particulars.''<ref name=":0"/>

Encara que la frase "bé comú" no apareix en textos de [[Plató]], el filòsof [[Antiga Grècia|grec Antic]] indica repetidament que existeix un determinat objectiu comú tant a la política com a la societat.<ref name="Simm2">{{cite journal|last1=Simm|first1=Kadri|title=The Concepts of Common Good and Public Interest: From Plato to Biobanking|journal=Cambridge Quarterly of Healthcare Ethics|date=16 August 2011|volume=20|issue=04|page=555|doi=10.1017/S0963180111000296}}</ref> Per Plató, el millor ordre polític és aquell que millor promou l'harmonia social i un entorn de cooperació i amistat entre els grups socials diferents, cadascú beneficiant-se i aportant al bé comú. A ''[[La República]]'', el personatge de [[Sòcrates]] sosté que el bé social més preuat és la [[Cohesió social|cohesió]] i la unitat, que resulta de tenir sentiments compartits de plaer i dolor, que s'aconsegueixen quan tots els membres d'una societat són feliços o tristos pels mateixos èxits i fracassos.<ref name=":3">{{cite book|last1=Plato|title=Republic|date=2003|publisher=Penguin Books|location=London|pages=462a–b}}</ref>

Durant els segles XV i XVI, el bé comú va ser un dels temes destacats al [[Teoria política|pensament polític]] de la [[Florència]] [[Renaixentista]]. La idea va ocupar un rol central a la teoria de [[Nicolau Maquiavel]]. A ''[[El Príncep]]'', Maquiavel argumenta en una vena processal que assegurar el bé comú depèn de l'existència de ciutadans ''virtuosos''. De fet, desenvolupa la idea de ''virtù'' per denotar la qualitat de promoure el bé comú, sigui mitjançant l'acció política o fins i tot militar.<ref name="Britannica"/> En treballs posteriors, Maquiavel diferencia entre ''bene commune'' (bé comú) i ''comune utilità'' (utilitat comuna), on el segon terme es refereix més al benestar social del conjunt de la població.<ref name="Waldemar"/> En els passatges clau dels [[Discursos sobre Livi]], indica que aquest bé comú (''comune utilità'') es relaciona amb un mode de vida lliure, però no és exactament el mateix.<ref name="Waldemar">{{cite journal | last1 = Waldemar | first1 = Hanasz | year = 2010 | title = The common good in Machiavelli | url = | journal = History of Political Thought | volume = 31 | issue = 1| pages = 57–85 }}</ref><ref>''Discourses,'' I 16, p. 174.</ref> En la resta de ''Discursos'', argumenta que la [[llibertat]], la [[seguretat]] i la [[dignitat]] són elements bàsics per obtenir el bé comú, així com la [[Propietat privada|propietat]] i la [[família]]. Més enllà, el bé comú aporta benestar, salut, prosperitat econòmica, seguretat, diversió i bona vida.<ref name="Waldemar"/> Cal destacar, però, que tot i que Maquiavel relaciona el bé comú amb la llibertat, no ho fa amb la llibertat política, ja que argumenta que el bé comú pot ser gestionat per governants autocràtics, i posa com exemple a fundadors de regnes i antigues repúbliques com [[Moisès]], [[Licurg]], [[Soló]] i [[Ròmul]], els quals van governar donant preferència a la ''communie utilità'' abans que a l'interès personal.<ref name="Waldemar"/><ref>''Discourses,'' I 2, p. 132;''Discourses,'' I 9, p. 154.</ref>

Al ''[[El Contracte Social|Contracte Social]]'' de [[Jean-Jacques Rousseau]], escrit a mitjans del segle XVIII, l'autor argumenta que la societat només pot funcionar des del moment que els individus tenen interessos en comú, i que l'objectiu final de qualsevol Estat és la realització del bé comú. Postula que el bé comú només pot ser identificat i implementat per la voluntat d'una comunitat política, definida com a [[Sobirania|sobirana]]. Rousseau diferencia però entre l'interès comú i l'interès de tothom, que no és més que la suma d'interessos particulars. <ref>''Of the Social Contract'', Book IV, Chapter 1, Paragraphs 1 & 2</ref> La recerca del bé comú, habilita l'estat per actuar com a comunitat moral.<ref name="Britannica"/>

Per altra banda, [[Adam Smith]] argumenta a la seva famosa obra [[Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions|La riquesa de les nacions]], el primer teorema sobre l'[[economia del benestar]]: que la [[mà invisible]] de la [[Competència econòmica|competència del mercat]] converteix l'interès individual en interès comú.<ref name="fee2">{{cite web|url=http://fee.org/articles/it-all-started-with-adam/|title=It All Started with Adam|author=Mark Skousen|publisher=}}</ref> Smith Argumentaargumenta que en un sistema de llibertat natural, un [[sistema econòmic]] que permet que els ciutadans persegueixin els seus interessos en una competència lliure i un marc legal comú, acaba resultat en un mercat auto-regulat i econòmicament pròsper, generant riquesa per la majoria de persones.<ref name="fee2" /> Tot i això, argumentaDefensa que eliminar les restriccions pel que fa a preus, salaris i aranzels faria créixer el bé comú, mitjançant una "opulència universal que s'estendria cap a les caps més populars de la societat", mitjançant un sistema de preus baixos i millors productes, de manera progressiva.<ref name="fee2" />

[[John Rawls]] defineix el bé comú com ''aquelles condicions generals que...asseguren el benefici igualitari per a tothom''. En la seva ''[[Theory of Justice]]'', Rawls postula per un principi de reconciliació entre equitat i llibertat, aplicant a una estructura bàsica de societat estructurada, del qual definirà les condicions generals. Partint de la creació d'un dispositiu artificial anomenat la ''[[Posició original]],'' Rawls defensa la creació de dos principis de justícia, creant tot un sistema que intenta defensar els menys afavorits. Reclama doncs que els partits haurien d'assolir aquesta posició original i definir drets i deures, regulant els avantatges socials i econòmics de la societat des d'una posició neutral.<ref>Rawls, p.53 revised edition; p.60 old 1971 first edition</ref>

La [[Teoria d'elecció social]] estudia els sistemes de preses de decisions col·lectives. El [[teorema d'impossibilitat d'Arrow]], declara que cap mecanisme d'agregació de veus individuals pot transformar-les de manera consistent en una opinió col·lectiva.<ref>{{cite book|last1=Arrow|first1=Kenneth|title=Social Choice and Individual Values|date=1951|publisher=John Wiley & Sons|location=New York}}</ref> ElPer altra banda, el [[Teorema de Gibbard-Satterthwaite]] demostravol demostrar que els sistemes de votació no dictatorial són inevitablement subjectes a una manipulació estratègica dels resultats.<ref>{{cite journal|last1=Gibbard|first1=Allan|title=Manipulation of voting schemes: A general result|journal=Econometrica|date=1973|volume=41|issue=4|pages=587–601|doi=10.2307/1914083}}</ref><ref>{{cite journal|last1=Satterthwaite|first1=Mark Allen|title=Strategy-proofness and Arrow's conditions: Existence and correspondence theorems for voting procedures and social welfare functions|journal=Journal of Economic Theory|date=1975|volume=10|issue=2|pages=187–217|doi=10.1016/0022-0531(75)90050-2}}</ref>

Al seu torn, [[William HT. Riker|William Riker]] explica la interpretació de l'elecció pública segons la teoria d'elecció social, argumentant que el teorema d'Arrow ens força a dubtar del potencial del benestar social, i ens convida a dubtar del concepte mateix d'[[interès comú]].<ref>{{cite book|last1=Riker|first1=William|title=Liberalism Against Populism: A Confrontation Between the Theory of Democracy and the Theory of Social Choice |date=1982|publisher=Waveland Press|location=Long Grove, IL|page=137}}</ref> En canvi, Riker defensa una visió liberal de la democràcia, centrada en la figura de revisions constitucionals al govern. D'altres investigadors com [[Buchanan]] i [[Tullock]] han desenvolupat aquesta idea al seu lliberllibre ''[[The Calculus of Consent]]''.

Anàlisis més recents en aquest camp han demostrat que la impossibilitat d'Arrows pot ser obviada amb un cost normatiu molt baix o inexistent. [[Amartya Sen]], per exemple, argumenta que tot un rang de mecanismes d'elecció nous poden sorgir.<ref>{{cite journal|last1=Sen|first1=Amartya|title=A Possibility Theorem on Majority Decisions|journal=Econometrica|date=1966|volume=31|pages=491–499}}</ref> També algunes de les proclames empíriques de Riker han sigut refutades.<ref>{{cite book|last1=Mackie|first1=Gerry|title=Democracy Defended|date=2004|publisher=Cambridge University Press|location=Cambridge}}</ref>

La [[Teoria de l'elecció pública]] aplica metodologia de la [[microeconomia]] a l'estudi de la ciència política per tal d'explicar com els interessos privats informen activitats polítiques. Mentre que l'[[economia del benestar]] sol assumir l'interès públic a l'hora de fer [[política pública|polítiques públiques]], l'elecció pública adopta perspectives d'interessos privats a l'hora d'analitzar com els objectiusinteressos dels políticsprivats afecten alsl'activitat resultatspolítica dei lesels polítiquesresultats aplicadesrelacionats d'aquesta. Es detecten llavors desviacions del bé comú amb activitats com lloguers o similars. A ''The Logic of Collective Action'', [[Mancur Olson]] argumenta que els béns públics tendeixen a quedar desproveïts degut als incentius dels individus al ''[[free-riding]]''.<ref>{{cite book|last1=Olson|first1=Mancur|title=The Logic of Collective Action|date=1965|publisher=Harvard University Press|location=Cambridge}}</ref> [[Anthony Downs]] proporcionà una aplicació d'aquesta lògica a la teoria de votar, identificant la [[paradoxa del vot]] on individus racionals prefereixen abstenir-se d'una votació, quan el seu cost marginal excedeix el marge de benefici privat.<ref>{{cite book|last1=Downs|first1=Anthony|title=An Economic Theory of Democracy|date=1957|publisher=Harper and Row|location=New York}}</ref> Downs argumenta que els votants prefereixen romandre desinformats, degut a la ''ignorància racional''.

[[Anthony Downs]] proporcionà una aplicació d'aquesta lògica a la teoria de votar, identificant la [[paradoxa del vot]] on individus racionals prefereixen abstenir-se d'una votació, quan el seu cost marginal excedeix el marge de benefici privat.<ref>{{cite book|last1=Downs|first1=Anthony|title=An Economic Theory of Democracy|date=1957|publisher=Harper and Row|location=New York}}</ref> Downs argumenta que els votants prefereixen romandre desinformats, degut a la ''ignorància racional''. En canvi, l'estudi d'[[Elinor Ostrom]] sobre els esquemes de regulació de les propietats compartides va permetre descobrir sistema per sobreviure a la [[tragèdia dels comuns]].<ref>{{cite book|last1=Ostrom|first1=Elinor|title=Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action|date=1990|publisher=Cambridge University Press|location=Cambridge}}</ref>

Una de les referències més primerenques en literatura cristiana en referència al concepte de bé comú és troba en l'[[Epístola de Bernabé]]: "No visqueu enterament aïllats (...) i en comptes d'això busqueu el bé comú"<ref>''[http://www.earlychristianwritings.com/text/barnabas.html Epistle of Barnabas]{{Enllaç no actiu|data=juliol de 2017}}'', 4, 10.</ref> El concepte és molt present també a l'obra d'[[Agustí d'Hipona]] ''[[La ciutat de Déu]]''. Al llibre XIXè, el locus principal d'Agustí d'Hipona es basa en la qüestió: és la bona vida social? En altres paraules, és el benestar humà trobat en la bondat de tota la societat, en el bé comú?<ref>Capítols 5-17 del XIXè llibre de ''[[La ciutat de Déu]]''</ref>

Més endavant [[Tomàs d'Aquino]], influït per [[Aristòtil]], va desenvolupar les idees d'Hipona, fins el punt que la seva concepció del bé comú va esdevenir un estàndard en la teologia moral catòlica romana. El concepte va esdevenir un tema central en l'[[educació social catòlica]], començant pel seu document fundacional, el ''[[Rerum novarum]]'', una encíclica signada per [[Lleó XIII]], publicada el 1891. Aquesta carta parlava de les condicions dels treballadors industrials a l'Europa del segle XIX i trobava un punt entremig del [[socialisme]] i el [[capitalisme]] ''laissez-faire''. Lleó garantia el concepte de [[propietat privada]] mentre que reclamava el rol d'una negociació col·lectiva per establir un nou [[salari base]].<ref>''Compendium of the Social Doctrine of the Church'', chapter 4, part II.</ref><ref>Pontifical Council of Justice and Peace, [http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html Compendium of the Social Doctrine of the Church] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20160802000000/http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html |date=August 2, 2016 }} (2004), Chapter 4, part II</ref>

En l'ensenyament catòlic contemporani el bé comú es va resumir el 2004.<ref>''Compendium of the Social Doctrine of the Church'', chapter 4, part II.</ref><ref>Pontifical Council of Justice and Peace, [http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html Compendium of the Social Doctrine of the Church] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20160802000000/http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html |date=August 2, 2016 }} (2004), Chapter 4, part II</ref> Un altre document pertinent és ''[[Veritatis Esplendor]]'', una encíclica de [[Joan Pau II]] de 1993 que volia combatre la relaxació de normes morals i la [[corrupció política]]. En aquesta carta, Joan Pau II descriu les característiques i virtuts que el [[lideratge]] polític hauria de requerir, les quals són la [[confiança]], honradesa, justícia, [[Temprança]] i [[solidaritat]].