Sardana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula de gènere musical}}
Cap resum de modificació
Línia 2:
La '''sardana''' és una [[dansa]] popular [[Catalunya|catalana]] considerada el ball nacional de [[Catalunya]]. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la [[música]] interpretada per la [[cobla]]. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
 
Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats deper les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona i en qualsevol moment del ball pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana (llevat que es tracti d'un concurs o una exhibició). Tanmateix, existeix la [[colla sardanista]] organitzada com a grup estable, semblant a l'[[esbart dansaire]].
[[Fitxer:SardanaPlSantJaume 9081.ogv|thumb|Sardanes a la [[plaça de Sant Jaume]] de Barcelona]]
 
El ball és més complicat del que no sembla. La sardana s'estructura en diverses parts, anomenades ''tirades'', de les quals n'hi ha de dos tipus, ''curts'' i ''llargs''. Els balladors han de comptar, si no els coneixen abans, el nombre de compassos de cada tirada (el ''tiratge'') per tal de saber quan i com s'acaba de ballar. A més, han d'identificar els canvis de ritme, de volum sonor i d'altres motius musicals per a interpretar-la correctament: l{{'}}''aire'', el ''salt petit'', el ''salt fort'', etc. També hom parla de ''treure'' una sardana.
 
La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la [[cobla]], que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquest instruments ([[tenora]], [[tible]], [[flabiol]] i [[tamborí]]) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals ([[contrabaix]], [[trompeta]], [[trombó]] i [[fiscorn]]).
La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a ''música de cobla'') té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals i/o afegeixen un acompanyament coralcorals o totes dues coses alhora .
 
La sardana tal com la coneixem actualment data de mitjans delmitjan s. XIX. Des dD'aleshores ençà s'ha cultivat inenterrompudament, de manera que hi ha més de trenta mil partitures de sardanes.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=8a35d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8a35d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=aa30f62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES La sardana dins gencat.cat]</ref>
La sardana fou temporalment prohibida durant la dictadura de [[franquisme|franquista]] com a [[Símbols catalans|símbol nacional]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Benet |nom=Josep |títol=Catalunya sota el règim franquista: Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco |editorial= Blume|lloc= |data=1978 |isbn=9788470310645| pàgines= 18 }}</ref>
L'any [[2010]] la [[Generalitat de Catalunya]] va inscriure la sardana al [[Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya]] i la declarà ''element festiu patrimonial d'interès nacional''.<ref>{{format ref}} http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/312692-la-sardana-es-declarada-dinteres-nacional.html</ref>
Línia 270:
{{Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya}}
 
[[Categoria:Sardana| ]]