Bé comú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegir context empirisme anglès |
|||
Línia 1:
El '''bé comú''' és, en l'àmbit de la [[filosofia]], l'[[economia]] i la [[ciència política]], allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada. El concepte difereix depenent de la doctrina filosòfica aplicada.<ref name="Britannica">{{cite web|last1=Lee|first1=Simon|title=Common good|url=http://www.britannica.com/topic/common-good|website=Encyclopædia Britannica|publisher=Encyclopædia Britannica|accessdate=9 March 2016}}</ref>
Ja a l'[[Antiga Grècia]] filòsofs com [[Plató]] i [[Aristòtil]] van analitzar el concepte. Aristòtil ho entenia com ''allò que és de la comunitat i accessible només per aquesta, compartit individualment pels seus membres''.<ref name="Dupré">{{cite journal|last1=Dupré|first1=Louis|title=The Common Good and the Open Society|journal=The Review of Politics|date=5 August 2009|volume=55|issue=04|pages=687|doi=10.1017/S0034670500018052}}</ref> El concepte de bé comú s'ha anat desenvolupant al llarg de la història gràcies a les reflexions de diversos polítics, teòrics, filòsofs i economistes, entre els quals destaquen [[Tomàs d'Aquino]], [[Nicolau Maquiavel]], [[John Locke]], [[Jean-Jacques Rousseau]], [[James Madison]], [[Adam Smith]], [[Karl Marx]], [[John Stuart Mill]], [[John Rawls]].
En teoria econòmica contemporània es considera que ''un'' [[Bé comú (economia)|bé comú]] és un recurs compartit no excloent, mentre que ''el'' [[Bé comú (filosofia)|bé comú]] està més relacionat amb l'[[economia del benestar]]. Aquest benestar, pot estar relacionat amb una teoria [[moral]] del [[Bé (filosofia)|bé]], com l'[[utilitarisme]]. La [[Teoria de l'elecció social]] intenta entendre els processos pels quals es pot assolir el bé comú en societat, mitjançant l'estudi de sistemes de [[presa de decisions]] col·lectives. Per altra banda, la [[Teoria de l'elecció pública]] aplica metodologies [[Microeconomia|microeconòmiques]] per tal d'explicar com els interessos privats afecten l'activitat política i els resultats relacionats d'aquesta.
Línia 22:
=== Renaixement ===
Durant els segles XV i XVI, el bé comú va ser un dels temes destacats al [[Teoria política|pensament polític]] de la [[Florència]] [[Renaixentista]]. La idea va ocupar un rol central a la teoria de [[Nicolau Maquiavel]]. A ''[[El Príncep]]'', Maquiavel argumenta en una vena processal que assegurar el bé comú depèn de l'existència de ciutadans ''virtuosos''. De fet, desenvolupa la idea de ''virtù'' per denotar la qualitat de promoure el bé comú, sigui mitjançant l'acció política o fins i tot militar.<ref name="Britannica"/> En treballs posteriors, Maquiavel diferencia entre ''bene commune'' (bé comú) i ''comune utilità'' (utilitat comuna), on el segon terme es refereix més al benestar social del conjunt de la població.<ref name="Waldemar"/> En els passatges clau dels [[Discursos sobre Livi]], indica que aquest bé comú (''comune utilità'') es relaciona amb un mode de vida lliure, però no és exactament el mateix.<ref name="Waldemar">{{cite journal | last1 = Waldemar | first1 = Hanasz | year = 2010 | title = The common good in Machiavelli | url = | journal = History of Political Thought | volume = 31 | issue = 1| pages = 57–85 }}</ref><ref>''Discourses,'' I 16, p. 174.</ref> En la resta de ''Discursos'', argumenta que la [[llibertat]], la [[seguretat]] i la [[dignitat]] són elements bàsics per obtenir el bé comú, així com la [[Propietat privada|propietat]] i la [[família]]. Més enllà, el bé comú aporta benestar, salut, prosperitat econòmica, seguretat, diversió i bona vida.<ref name="Waldemar"/> Cal destacar, però, que tot i que Maquiavel relaciona el bé comú amb la llibertat, no ho fa amb la llibertat política, ja que argumenta que el bé comú pot ser gestionat per governants autocràtics, i posa com exemple a fundadors de regnes i antigues repúbliques com [[Moisès]], [[Licurg]], [[Soló]] i [[Ròmul]], els quals van governar donant preferència a la ''communie utilità'' abans que a l'interès personal.<ref name="Waldemar"/><ref>''Discourses,'' I 2, p. 132;''Discourses,'' I 9, p. 154.</ref>
=== Segle XVIII ===
[[File:Allan Ramsay 003.jpg|thumb
Al ''[[El Contracte Social|Contracte Social]]'' de [[Jean-Jacques Rousseau]], escrit a mitjans del segle XVIII, l'autor argumenta que la societat només pot funcionar des del moment que els individus tenen interessos en comú, i que l'objectiu final de qualsevol Estat és la realització del bé comú. Postula que el bé comú només pot ser identificat i implementat per la voluntat d'una comunitat política, definida com a [[Sobirania|sobirana]]. Rousseau diferencia però entre l'interès comú i l'interès de tothom, que no és més que la suma d'interessos particulars. <ref>''Of the Social Contract'', Book IV, Chapter 1, Paragraphs 1 & 2</ref> La recerca del bé comú, habilita l'estat per actuar com a comunitat moral.<ref name="Britannica"/>
Amb l'[[empirisme]] anglès i l'evolució del [[liberalisme]] polític, el concepte de bé comú es manté però progressivament es van assumint d'altres drets, com el de [[propietat privada]]. Es comença a parlar més de l'[[Interès públic|interès general]], un concepte més lligat al context de l'època, ja que bé comú té una major càrrega ètica i metafísica.<ref>{{Ref-web|url=http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/etic9226.htm|títol=Conceptes- bé comú|consulta=2017-07-02|llengua=|editor=Filoxarxa|data=}}</ref>
Per altra banda, [[Adam Smith]] argumenta a la seva famosa obra [[Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions|La riquesa de les nacions]], el primer teorema sobre l'[[economia del benestar]]: que la [[mà invisible]] de la [[Competència econòmica|competència del mercat]] converteix l'interès individual en interès comú.<ref name="fee2">{{cite web|url=http://fee.org/articles/it-all-started-with-adam/|title=It All Started with Adam|author=Mark Skousen|publisher=}}</ref> Smith argumenta que en un sistema de llibertat natural, un [[sistema econòmic]] que permet que els ciutadans persegueixin els seus interessos en una competència lliure i un marc legal comú, acaba resultat en un mercat auto-regulat i econòmicament pròsper, generant riquesa per la majoria de persones.<ref name="fee2" /> Defensa que eliminar les restriccions pel que fa a preus, salaris i aranzels faria créixer el bé comú, mitjançant una "opulència universal que s'estendria cap a les caps més populars de la societat", mitjançant un sistema de preus baixos i millors productes, de manera progressiva.<ref name="fee2" />▼
▲
=== Segle XX ===
| |||