Xavier Antich i Valero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m Només he actualitat alguna dada, i he esmenat alguna imprecisió.
Línia 20:
| lloc_web =
}}
'''Xavier Antich i Valero''' ([[la Seu d'Urgell]], [[Alt Urgell]], [[1962]])<ref>{{GEC|0522418|Xavier Antich i Valero}}</ref> és un [[filòsof]] i professor universitari [[catalans|català]]. És professor d’estètica de la [[Universitat de Girona]], professor a [[ESADE]] i president de la [[Fundació Tàpies]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Barnils|nom=Andreu|article=Xavier Antich: ‘Jueu és un adjectiu, i aquí l’hem convertit en substantiu’|publicació=Vilaweb|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-antich-jueu-es-un-adjectiu-i-aqui-lhem-convertit-en-substantiu/|data=01/06/2016|pàgines=}}</ref>
 
== Biografia ==
Premi Extraordinari de Llicenciatura (1985) i doctor en [[Filosofia]] per la [[Universitat de Barcelona]], amb una tesi doctoral sobre la ''[[Metafísica]]'' d'[[Aristòtil]] (1997), va ser professor de Filosofia en els Instituts Joan Maragall (Barcelona) i Mercè Rodoreda (L'Hospitalet de Llobregat). Actualment és professor titular d'Història de les Idees estètiques i Teoria de l'art a la [[Universitat de Girona]] (UdG). Ha estat ''visiting chair'' a la [[Universitat de Stanford|Stanford University]] i professor convidat en ''The Lisbon Consortium'' (Universidade Católica Portuguesa). Ha estat director del Màster en Comunicació i Crítica d'Art de la UdG i director del Programa d'Estudis Independents (PEI) del [[Museu d'Art Contemporani de Barcelona]] i, actualment, col·labora com a professor en els Tallers d'Humanitat(s) d'ESADE. Des de l'any 2011, és el president del patronat de la [[Fundació Tàpies]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Serra|nom=Montserrat|títol=Xavier Antich: 'Les lleis que no són justes no s'han d'acatar'|publicació=[[Vilaweb]]|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4026871/20120710/xavier-antich-lleis-justes-shan-dacatar.html|consulta=8 juny 2016|data=10/07/2012}}</ref> És germà del periodista [[José Antich i Valero]].<ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/vida/20131212/54396111106/jose-antich-l-especialista-en-periodisme-politic-que-va-renovar-la-vanguardia.html |títol=José Antich, l'especialista en periodisme polític que va renovar La Vanguardia |consulta=10/4/2015 |obra= |editor=La Vanguardia |data=12/12/2013 |llengua=castellà }}</ref>
 
Ha escrit diversos llibres, com ''Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera'' (1990), ''El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'[[Emmanuel Lévinas]]'', que va guanyar el [[Premi Joan Fuster d'assaig]] (1992), ''La doctrina del ser en Aristóteles. Lectura del libro Z de los Metafísicos'' (1997) o ''La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula'' (2016). Ha estat l'editor del recull de textos d'Antoni Tàpies ''En blanc i negre. Assaigs'' (Galàxia Gutenberg, 2009) i del volum col·lectiu ''De animales y monstruos'' (MACBA, 2011), i ha traduït diversos filòsofs contemporanis, com [[Maurice Merleau-Ponty]], [[Emmanuel Lévinas]], [[Franco Rella]] i [[Chantal Mouffe]]. Ha escrit en diversos diaris, com ''[[El País]]'' i ''l'[[Avui]],'' entre 1995 i 2000. Entre els anys 2000 i 2016 va col·laborar regularment amb una columna a ''[[La Vanguardia]]'',<ref name="cessament">{{ref-web|cognom=Antich|nom=Xavier|url=https://twitter.com/XavierAntich/status/752937067466878976|consulta=12 juliol 2016|títol=Després de 17 anys @LaVanguardia em comunica que ja no publicarà cap article meu. Així acabava l'últim publicat.|obra=Twitter}}</ref> on entre 2002 i 2014, va formar part de l'equip que va posar en marxa el suplement "Cultura/s". Des de 2014 escriu setmanalment a l'[[Ara (diari)|Ara]]. Va col·laborar en els programes radiofònics ''Àgora'' ([[Catalunya Cultura]]), ''[[El Cafè de la República|El cafè de la República]]'' (Catalunya Ràdio), ''L'oracle'' (Catalunya Ràdio) i, en l'actualitat, ''El matí de Catalunya Ràdio'', a la secció setmanal ''El racó de pensar'', compartida amb [[David Fernàndez]]. Va participar en el programa televisiu ''L'hora del lector'' i al programa ''Amb filosofia'' (ambdós de [[Televisió de Catalunya]]).
 
El 14 de novembre de 2011 va dimitir juntament amb nou membres més del Plenari del [[Consell Nacional de la Cultura i de les Arts]], del qual era conseller des del desembre del [[2008]], com a protesta pel trencament de model que proposà el projecte de la [[llei Òmnibus]].<ref>{{ref-web|url=http://file01.lavanguardia.com/2011/11/07/54237630564-url.pdf|consulta=8 juny 2016|títol=Comunicat en defensa del CoNCA|obra=La Vanguardia|editor=CoNCA}}</ref> Des del desembre de 2011 forma part del Consell de Cultura de la ciutat de [[Barcelona]].<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/485678-lajuntament-aprova-els-noms-dels-nous-membres-del-ple-del-consell-de-la-cultura-de-barcelona.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss |títol=L'Ajuntament aprova els noms dels nous membres del ple del Consell de la Cultura de Barcelona |consulta=18 de desembre de 2011 |obra=[[El Punt Avui]] |editor= |data=13/12/2011 |llengua= }}</ref>
 
== Obres ==
*''Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la filosofía primera''. Barcelona: (PPU, (1990). ISBN 84-7665-621-1
*''El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas''. València: Eliseu Climent Editor ([[Premi Joan Fuster d'assaig]]) (1993). ISBN 9788475023748.
*''L'umanesimo di Lévinas e l'incontro a Davos'', ''Idee'' (1994) pp. 91-96 <ref>[http://siba-ese.unisalento.it/index.php/idee/article/view/3008]</ref>
Línia 38:
*“Variaciones e intermitencias del gesto que permanece y retorna (Miradas oblicuas a partir del archivo Warburg)”, dins: Benavente, F.; Salvadó, G. (eds.), ''Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo''. Barcelona: Prodimag / Intermedio / UPF (2012).
*''Per què necessitem les humanitats? Conviure amb els clàssics per viure el present''. Barcelona: ESADE / CEJP (2013).<ref>[http://itemsweb.esade.es/wi/research/catedra_liderazgos/Catedra_Lideratge/Publicacions/Catedra%2042%20(2).pdf]</ref>
*''La ciutat del dissens. Espai comú i pluralitat''. Barcelona: CCCB (2013).
* ''La Voluntat de comprendre''. Barcelona: (Arcàdia, (2016)
 
== Premis i reconeixements ==