Calcita: diferència entre les revisions

 

==La calcita com a mineral formador de roques ==

La calcita és el principal mineral no silicat formador de roques.<ref>{{Ref-web|url=https://flexiblelearning.auckland.ac.nz/rocks_minerals/minerals/calcite.html|títol=Geology - rocks and minerals|consulta=2017-06-27}}</ref> És un important formador de roques sobretot en [[Sediment|ambients sedimentaris]], tot i que puntualment té certa influència en alguns [[Roques ígnies|ambients ignis]] i [[Roca metamòrfica|metamòrfics]], i també ho pot ser en [[Circulació hidrotermal|ambients hidrotermals]]. Les principals roques constituïdes majoritàriament per calcita són algunes roques carbonatades, concretament les [[Pedra calcària|calcàries]]. Les roques calcàries solen tenir més d'un 50% de calcita, i també poden contenir altres minerals depenent del seu context de formació ([[argila]], [[hematites]], [[siderita]], [[quars]]...). Si una roca calcària conté una quantitat rellevant d'argila, aquesta s'anomena [[marga]]. El terme entre la calcària i la marga sol anomenar-se [[margocalcària]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.166|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Les calcàries estan constituïdes per grans minerals de calcita. Alguns d'aquests fragments provenen de [[Esquelet|fragments esquelètics]] [[Mar|marins]] com ara el [[corall]], els [[Gastròpode|gastròpodes]], [[Bivalve|bivalves]], [[Equinoderm|equinoderms]], [[Crinoïdeu|crinoïdeus]], [[Foraminífer|foraminífers]], [[Alga|algues]] i altres organismes. També s'hi troben altres fragments com [[ooides]], [[peloide]]s, [[intraclast]]s i [[extraclast]]s. Hi ha roques calcàries que no presenten grans, sinó que es troben formades a partir d'una precipitació química de calcita; per exemple el [[travertí]]. Les roques calcàries es formen en mars i oceans càlids (en [[Clima tropical|regions tropicals]]), sobretot en zones on hi ha un aportament sedimentari (detrític) poc important. Les roques calcàries es poden diferenciar segons el seu origen; aquest pot ser químic o biològic.

*Origen químic: en el cas d'un origen químic, la calcària es forma a partir de la precipitació del carbonat de calci dissolt en aigua amb cert contingut d'[[àcid carbònic]] (CO₂), com a conseqüència de l'alta [[solubilitat]] que presenta el carbonat càlcic. Quan les aigües carregades de CO₂, alliberen el gas a l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]], es produeix una precipitació química del carbonat de calci en excés:<center>{{quím|Ca|2+}} + 2{{quím|HCO|3|-}} = {{quím|CaCO|3}} + {{quím|H|2|O}} + {{quím|CO|2}}</center>Aquest alliberament del diòxid de carboni es produeix en dos contexts diferents. El primer es dóna al [[litoral]], quan les aigües carregades en diòxid de carboni arriben a la superfície i aquest s'allibera a l'atmosfera. El segon es dóna quan les [[Aigües continentals|aigües continentals subterrànies]] arriben a la superfície.

{{fi columnes}}

 

La calcita pot ser un mineral primari (igni) o secundari (format posteriorment als processos ignis) en [[roques ígnies]]. En el primer cas, es troba en roques formades a partir de [[Magma|magmes]] relativament rics en diòxid de carboni, i sol ser un mineral tardà que cristal·litza en la matriu de la roca. En el segon cas, la calcita es forma per alteració o cristal·lització a partir de fluids hidrotermals o meteòrics. Les roques ígnies que contenen més d'un 50% de carbonat s'anomenen [[Carbonatita|carbonatites]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Calcita|publicació=Atlas de Rocas ígneas|llengua=es-ES|url=https://petroignea.wordpress.com/minerales/otros-minerales-igneos/calcita/|data=2013-03-11|editorial=Universidad Complutense de Madrid|pàgines=}}</ref> La calcita també pot ser present, tot i que en menor mesura en [[Kimberlita|kimberlites]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.coursehero.com/file/12050727/KIMBERLITAS/|títol=KIMBERLITAS,... - DEPSITOS EN KIMBERLITAS LAMPROITAS Y CARBONATITAS Depsitos de diamantes en kimberlitas y lamproitas Las Kimberlitas son rocas gneas|consulta=2017-06-27|llengua=en}}</ref>

 

}}

 

Quan qualsevol de les roques citades anteriorment és afectada per [[metamorfisme]], es transforma en una roca metamòrfica. Si la roca original presenta quantitats rellevants de calcita o carbonat, és habitual que la roca metamòrfica que en derivi també en presenti. La roca metamòrfica més coneguda que presenta calcita és el [[marbre]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-9507.html|títol=Marble: Marble mineral information and data.|consulta=2017-05-22}}</ref> El marbre es forma a partir d'un metamorfisme que causa una recristal·lització dels carbonats preexistents. El marbre resultant presenta una espècie de mosaic tipus ''blocky'' de cristalls de carbonat. Les estructures sedimentàries de la roca original són freqüentment destruïdes, tot i que en alguns casos es conserven, i fins i tot s'han trobat [[Fòssil|fòssils]] en marbres. Com més pura sigui la roca calcària original, més pur serà el marbre resultant. La calcita també es troba en altres roques metamòrfiques com ara [[Esquist|esquists]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-51315.html|títol=Calcite-bearing muscovite-chlorite schist: Calcite-bearing muscovite-chlorite schist mineral information and data.|consulta=2017-05-22}}</ref> o [[Fil·lita|fil·lites]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-51286.html|títol=Calcite-bearing muscovite-chlorite phyllite: Calcite-bearing muscovite-chlorite phyllite mineral information and data.|consulta=2017-05-22}}</ref> carbonatades o [[Skarn|skarns]].

 

[[Fitxer:Papaver rhoeas roselles davant del Pedraforca.jpg|dreta|thumb|Pedraforca]]

La calcita és abundant arreu del món, segons algunes fonts, s'han citat més de 26.000 localitats diferents. A causa de la impossibilitat de citar totes les localitats, a continuació s'enumeren les més rellevants.

;L'Alguer, Andorra i Catalunya

A [[l'Alguer]] s'ha descrit calcita en diferents mines del seu terme municipal, concretament en les mines Calabona, a Punta de Libezzu i al Mont Argentiera.<ref name="alguer">{{ref-web|url=http://www.mindat.org/minlocsearch.php?frm_id=mls&cform_is_valid=1&cf_mls_page=1&minname=calcite&region=Alghero|consulta=17 d'abril 2016|títol=Search for Minerals in a Region (Alguer)|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> A [[Andorra]], la calcita es pot trobar en materials al·luvials transportats pels [[Riu|rius]], i en alguns punts de muntanya en forma de filons o vetes. Tot i això, no existeixen cites que facin una descripció detallada de la calcita a la zona.

A la [[Vall d'Aran]] s'ha descrit calcita en diverses mines, entre les quals hi ha les mines Forcall, Montoliu i Reparadora (totes tres a [[Naut Aran]]); la mina Liat ([[Vielha e Mijaran]]); les mines Solitaria i Victoria ([[Arres]]) i la mina Margalida ([[Bossòst]]).<ref name="catalunya sud u"/><ref name="catalunya sud dos"/><ref name="catalunya sud tres"/>

 

[[Fitxer:Calcite-212049.jpg|esquerra|miniatura|150x150px|Calcita procedent d'Astúries]]

A [[Islàndia]] s'han documentat espècimens de calcita a la mina Helgustadan´ama, a [[Reyðarfjörður|Reydarfjord]]. D'[[Anglaterra]] cal destacar els espècimens descrits a [[Egremont]], [[Cúmbria|Cumbria]], [[Durham (Anglaterra)|Durham]] i [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]]. A Alemanya destaquen els exemplars de St. Andreasberg, [[Harz]] i [[Freiberg]], [[Saxònia]]. De [[Romania]] cal destacar la calcita de Herja i Baia Mare, i dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] la d'algunes localitats de [[Nova York (estat)|Nova York]], [[Michigan]], [[Missouri]], [[Kansas]], [[Oklahoma]], [[Tennessee]] i [[Arizona]]. De [[Mèxic]] cal fer menció a la calcita extreta d'algunes mines de [[Estat de Chihuahua|Chihuahua]], [[Estat de Guanajuato|Guanajuato]] i [[San Luis Potosí]]. De [[Rússia]] cal destacar la calcita d'Al’negorsk ([[Krai de Primorski|Krai de Primorskiy]]). De l'[[Àfrica]] se'n poden destacar exemplars de Tsumeb ([[Namíbia]]) i [[Katanga]] ([[República Democràtica del Congo|Congo]]).<ref>http://rruff.info/doclib/hom/calcite.pdf</ref>