Ètnia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Infotaula grup humà |
editant |
||
Línia 2:
Una '''ètnia''' [del gr. ''éthnos'' 'poble, raça']<ref>{{Ref-web|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0060232|títol=ètnia|consulta=16/04/2016|llengua=català|editor=Enciclopèdia catalana, SAU|data=}}</ref> o '''grup ètnic''' és un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups. Aquests lligams poden basar-se en trets [[cultura]]ls, [[llengua (comunicació)|lingüístics]], [[Raça (classificació d'éssers humans)|racials]] i/o [[religió|religiosos]], que poden ser d'un caire més o menys porós.
==Discussió del concepte==
Malgrat que el concepte "ètnia" es refereix a una de les unitats d'estudi bàsic de l'Antropologia, no va ser fins a finals dels 80 que començaren a sorgir preguntes explícites sobre el seu contingut i les seves implicacions. Paral·lelament, es discuteix l'aproximació monogràfica amb la que el terme està relacionat. Per contra, i a causa de les implicacions polítiques que conté, la idea d'etnicitat compta amb abundant literatura. No obstant això, la relació entre ètnia i etnicitat dista de ser simple, tant en el pla de la teoria com el dels fets.
L'expressió ètnia va ser, durant molt temps, d'ús exclusivament eclesiàstic. En el marc d'una cosmovisió cristiana, el món és dividit entre els pobles cristians i els pagans o "gentils". A partir del segle XIX, aquests últims són denominats races o tribus, malgrat que la ciència encarregada de la seva descripció des de finals del segle XVIII sigui l'etnologia o l'etnografia. A principis del segle XX, aquests termes són substituïts progressivament per diversos neologismes, com el francès ''ethnie,'' reinventat per Vacher de Lapouge l'any 1986, o els
Els criteris definitoris d'ètnia varien en funció de cada estat i tradició acadèmica. Així, mentre que als països eslaus, Europa del Nord i Alemanya posen l'accent en el sentiment de pertinença a una col·lectivitat, a França el criteri determinant és la comunitat lingüística. El que no varia és la idea d'una essència cultural quasi natural i immutable ni la concepció naturalista i reïficant de la condició humana.
Linha 12 ⟶ 13:
L'adopció de la perspectiva històrica en antropologia permet allunyar-se de la concepció substantivista d'ètnia i posar l'accent cap als mecanismes d'"etnificació". Fruit d'aquesta revisió crítica, especialment els africanistes han pres consciència que moltes ètnies categoritzades de "tradicionals" són creacions colonials sorgides d'un abús d'autoritat. D'aquesta manera el concepte "ètnia" remet a processos de dominació política, econòmica i ideològica d'un grup sobre un altre.
Les ètnies s'han convertit en subjectes, reprenent en molts caos per voluntat pròpia - sigui per efecte [[Dialèctica|dialèctic]] o perquè no
L'anàlisi d'aquesta fenòmens provoca intensos debats entre els antropòlegs: per a alguns, les ideologies "etnicistes" només serveixen per empresonar a les minories en l'arcaisme; altres, més sensibles als valors del pluralisme cultural, veuen en aquesta una interessant reserva d'alternatives ideològiques, en la mesura que la definició d'etnicitat està ja forjada des de l'interior, en lloc de venir atribuïda des de fora.<ref name=":0" />
| |||