Arthur Rimbaud: diferència entre les revisions

'''Jean Nicolas Arthur Rimbaud''' ([[Charleville-Mézières|Charleville]], [[20 d'octubre]] del [[1854]] - [[Marsella]], [[10 de novembre]] del [[1891]]) fou un [[poeta]] [[França|francès]].

Nasqué al si d'una família de la classe mitjana rural de Charleville, Mézières, al [[departament de les Ardenes]], al nord-est de França. De petit, Rimbaud va ser molt neguitós, tot i que fou un estudiant brillant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia compost versos originals de gran qualitat i diàlegs en llatí.

El 1870, el seu mestre, [[Georges Izambard]], esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument a la [[Comuna de París]], el 1871, cosa que va retratar al seu poema '' L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple '' (L'orgia parisenca o París es repobla).

Probablement, fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema ''Le Coeur supplicié'' (El cor torturat) ho suggereix. Aleshores, es va tornar [[anarquisme|anarquista]] i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps, escrigué a Izambard i [[Paul Démenty]] sobre el seu mètode per a assolir la transcendència poètica o el poder visionari mitjançant "una llarga, immensa i racional bogeria de tots els sentits" (''Les lettres du voyant''- Les cartes del vident). Va tornar a [[París]] a finals de setembre del [[1871]] davant la invitació de l'eminent parnassià [[Paul Verlaine]] (profundament impressionat per la lectura de l'obra mestra de Rimbaud: ''Le bateau ivre''- El vaixell embriac).