Ingeborg Bachmann: diferència entre les revisions

}}L'escriptora [[Àustria|austríaca]] '''Ingeborg Bachmann''' ([[Klagenfurt]], [[Caríntia]], [[1926]] - [[Roma|Roma,]] [[1973]]) va començar a publicar a partir de [[1946]], mentre portava a terme estudis de [[Filosofiafilosofia]], culminats amb una tesi sobre [[Martin Heidegger]] el [[1950]]. Fins al 1953 va treballar a [[Viena]] elaborant adaptacions per a la ràdio. Es va donar a conèixer gràcies a la seva participació en la trobada del «Gruppe 47» el [[1952]]; des d'aleshores va intensificar l'activitat creativa i començà la col·laboració amb el compositor [[Hans Werner Henze]], per al qual va escriure diversos llibrets. Els dos poemaris ''Die gestundete Zeit'' ([[1953]]) i ''Anrufung des Grossen Bären'' ([[1958]]) van obtenir un reconeixement unànime per part de la crítica alemanya. En canvi, la narrativa (els reculls de relats ''Das dreissigste Jahr'', [[1961]], i ''Simultan'', [[1972]], i la [[novel·la]] ''Malina'', [[1971]]) no va rebre una acollida tan favorable. En el terreny de la crítica literària, cal destacar les ''Lliçons de Frankfurt''.

Ingeborg Bachmann, que des de [[1953]] havia viscut principalment a [[Zuric]] i [[Roma]], va morir a conseqüència d'un incendi en circumstàncies no ben esclarides. Després de la seva mort s'ha incrementat l'interès per la seva obra en prosa; així, el [[1978]] es van publicar les dues novel·les fragmentàries ''Der Fall Franza'' i ''Requiem für Fanny Goldmann'', que, juntament amb ''Malina'', havien de constituir el cicle ''Todesarten'', centrat en la problemàtica femenina.

La seua "''Poesia completa"'' va ser traduïda al català per [[Teresa Pascual]] i Karin Schepers l'any ([[1995]]) i publicada per Edicions Alfons el Magnànim-IVEI.

* [http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/ingeborg_bachmann/ Literatura universal en català: Ingeborg Bachmann].