En [[òptica]], la '''llei de Beer-Lambert''', també coneguda com a '''llei de Beer''' o '''llei de Beer-Lambert-Bouguer''' és una relació empírica que relaciona l'[[Absorció (radiació electromagnètica)|absorció]] de [[llum]] amb les propietats del material travessat. La llei de Beer va ser descrita independentment (i de diferents maneres) per [[Pierre Bouguer]] el [[1729]], [[Johann Heinrich Lambert]] el [[1760]] i [[August Beer]] el [[1852]]. En forma independent, [[Wilhelm Beer]] i Johann Lambert van proposar que l'[[absorbància]] d'una mostra a determinada longitud d'ona depèn de la quantitat d'espècie absorbent amb la qual es troba la llum en passar per la mostra.
