Principat de Catalunya: diferència entre les revisions

El '''Principat de Catalunya''' (en llatí, Principatus Cataloniae, en occità Principautat de Catalonha), per antonomàsia '''el Principat,''' o tambéés un nom històric i tradicional de '''[[Catalunya]]''', fouindirectament l'[[estat]]<refexposat name="SESMA02">[[#SESMA-2000|Sesmaen 2000]]els Usatges de Barcelona, pàg​​des del Usatge 65 de 1064. 14</ref>Fou creat per la unió de tots els [[comtats catalans]] que estaven sota la jurisdicció del rei d'Aragó [[Alfons el Cast|Alfons I el Trobador o el Cast]] des del [[1162]]. Els sobirans del Principat de Catalunya ostenten la [[dignitat (títol)|dignitat]] de ''[[Comte de Barcelona]]''.<ref name="SESMA" />

Els sobirans de Catalunya ostentaren la [[dignitat (títol)]] de ''Comte de Barcelona''. Per bé que les jurisdiccions nobiliàries durant l'edat mitjana rebia la qualificació del seu senyor, de manera que un comte regia un comtat, un duc regia un ducat, i un rei un regne, i malgrat que la fundació i estructuració de Catalunya com un estat medieval<ref name="SESMA02">[[Principat de Catalunya#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref> fou obra del rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast», la [[dignitat (títol)]] que aquest ostentà com a sobirà de Catalunya fou el [[reputat]] i prestigiós títol que el seu pare [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser ''Comte de Barcelona''. Denominacions com la de «rei de Catalunya-Aragó», «rei catalano-aragonès» o «comte-rei», van ser creades a les darreries del [[segle XIX]] i no responen als usos històrics ni a l'ordenament protocol·lari tradicional del Principat de Catalunya. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» fou el primer que va rebre i unir els títols de ''rei d'Aragó'' i ''comte de Barcelona'', intitulant-se el [[1166]]: «''Ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium et comes Barchinonensium''»; aquestes dignitats foren heretades pels seus successors, a les quals s'anaren afegint la resta de [[dignitat (títol)|dignitats (títols)]] de sobirania sobre els territoris conquerits, arribant el [[1405]] al rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Humà», que s'intitulava: «''En Marti, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e Corsega, e Comte de Barchinona, de Rossello, e de Cerdanya''». La corona i títol principal dels monarques del [[Casal d'Aragó]]<ref>[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació2|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona fou la de ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]],<ref>[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> raó per la qual la dignitat de [[rei d'Aragó]] sempre ocupà la posició jeràrquica primera i principal. La [[dignitat (títol)]] de ''Comte de Barcelona'' pel sobirà de Catalunya quedà segellada jurídicament durant el regnat de [[Pere el Gran]]; en iniciar aquest el seu regnat, modificà el costum dels seus antecessors i optà per emprar només el títol de ''Rei d'Aragó'', renunciant a utilitzar els títols de ''Rei de València'' i ''Comte de Barcelona''; així mateix creà un nou símbol com a distintiu personal, la [[Creu d'Alcoraz]]. Aquest estil tan sols es modificà després de la conquesta de l'illa de Sicília el [[1282]], quan el rei passà a utilitzar el títol de ''Rei d'Aragó i Sicília'' (''Aragonum et Sicilie rex''). Aquestes decisions crearen polèmica tant al Regne de València com a Catalunya, i en les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts Catalanes de 1283]] s'aprovà la [[Constitució (llei)]] catalana núm. XXIX, que obligava al rei i als seus successors incloure aquest títol en totes les seves cartes i segells, i que en la pràctica obligava al rei d'Aragó a intitular-se ''Comte de Barcelona'' a Catalunya.<ref name="SABATE-2007">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|Esta visión unitaria desde el inicio del territorio catalán en torno al titular de Barcelona tiene un punto de sujeción jurídica en la constitución de las cortes de 1283 que limita al rey de Aragón a intitularse conde de Barcelona en Cataluña}}</ref>