Banyeta: diferència entre les revisions

És describeix com un ésser d’aspecte diabòlic i una única banya central, amb hàbits nocturns que apareix emparat per les ombres de la nit. S’utilitza com espantacriatures ja que es conta que busca xiquets malcreguts que no volen anar-se’n a dormir o es posen a jugar a l’habitació.<ref name=Gis142/>

 

 

Pero la historia negra conta que la cara que està al mur de l’edifici de la cantona és realment la d'un usurer, un home que deixava diners a qui no tenia i ho necessitava per pagar deutes, com per eixemple impostos, comprar eines per treballar el camp ... o per pagar al metge si li feia falta. La gent preocupada, i falta de diners, es dirigia a ell perquè li prestés el que necessitava. Ell així ho fei, però, aquests diners tenien uns interessos molt elevats. És així que conta la llegenda que s'aprofitava dels gironins amb desvergonyiment i que això d’aquesta manera es féu molt ric. Però un bon dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb unes bones banyes, enganxat a la paret, just a la zona del mercat que freqüentava. Des d'aquell dia li diuen En Banyeta. Hi ha veus que el consideren una mena de vigilant, que, donada la seva situació prop de l'ajuntament, vetlla perquè tots els gironins paguin fidelment els seus impostos. De tota manera una altra tradició considera que qui toqui amb el seu nas el nas d'En Banyeta se li perdonaran els deutes.<ref>En Banyeta [http://gretice.udg.edu/llegendes/?page_id=343 Leyendas de Girona] Consulta 15 de noviembre de 2016</ref><ref>En Banyeta [http://www.girona.cat/artalcarrer/obra_fitxa.php?id=5 artalcarrer Ajuntament de Girona] Consulta 15 de noviembre de 2016</ref>

 

Aquest edifici fou, a més, seu de la Generalitat a Girona durant els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]], fins a l'any [[1714]], en què es va convertir en Duana.<ref name=dos/>

==Referències==

{{referències}}