Obre el menú principal

Canvis

Al [[Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona]], creat el 1891 i ubicat al [[Palau de les Belles Arts]], el fons gòtic era encara escadusser tot i comptar amb obres destacades com els quatre retrats amb les imatges dels reis d'Aragó, obra de [[Gonçal Peris Sarrià]] i [[Jaume Mateu (pintor)|Jaume Mateu]], donació de [[Pau Milà i Fontanals]] a la seva mort el 1883, o dues taules originàries del [[monestir de Vallbona de les Monges]] i arts de l'objecte com l{{'}}''[[urna de Sant Càndid]]'', peça procedent del [[monestir de Sant Cugat del Vallès]], o la coneguda ''[[Mare de Déu dels Consellers]]'' de [[Lluís Dalmau]] que ocupava un lloc preeminent. La constitució de la Junta Municipal de Museus i de Belles Arts va marcar un canvi d'orientació en la política museística molt sensible per l'increment dels fons d'art gòtic. Destaca la notòria activitat de [[Joaquim Folch i Torres]] com a comissionat de la [[Junta de Museus]] en aquest impuls.
 
Per la inauguració del nou Museu d'Art i Arqueologia, el 1915, ubicat a les ales laterals de l'arsenal de la Ciutadella, actual seu del [[Parlament de Catalunya|Parlament]], ja es comptava amb les destacades taules del ''[[retaule de Sant Vicenç de Sarrià]]'' de [[Jaume Huguet]], un dels laterals del retaule anomenat de [[Cardona]], obra relacionada amb el [[Mestre de Baltimore]] adquirides l'any 1906 a Celestí Dupont, o les taules del ''[[Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida|retaule Sant Joan Baptista]]'' de [[Pere Garcia de Benavarri]], adquirides a la família Marquès i Català. En el camp escultòric, s'havia comprat a Josep Pascó seixanta exemplars d'escultures en alabastre i pedra procedents de [[Monestir de Poblet|Poblet]] i a [[Salvador Babra i Rubinat|Salvador Babra]], unes imatges escultòriques procedents de [[Gerb]].
 
Seria just abans de 1920 quan s'intensificà l'adquisició de béns de titularitat eclesiàstica. L'any 1919 es va adquirir el ''[[Sant Antoni Abat (Cascalls)|Sant Antoni Abat]]'', atribuïda a [[Jaume Cascalls]] al rector del poble de la Figuera; la major part de les taules del ''[[retaule de Sant Esteve de Granollers]]'' del [[taller dels Vergós]] i [[Joan Gascó]]; el ''[[retaule de la Mare de Déu de Sigena]]'' de [[Jaume Serra]]; o les sarges de l'orgue de la Catedral de la Seu d'Urgell. A la dècada dels anys vint, es van incorporar al museu peces clau com la taula de ''[[Sant Jordi i la princesa]]'' i el [[retaule de Sant Agustí]] de la confraria dels blanquers de Jaume Huguet.
4.999

modificacions