Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Valencians de la ciutat de València usant HotCat |
retocs de format |
||
Línia 1:
{{Infotaula de persona
| imatge = Virrei de Mallorca.png|thumb|center|
|
| data_naixement = [[1673]]
| lloc_naixement = [[València]]
Linha 10 ⟶ 9:
| conjuge = Maria Anna Bracamonte
| fills = (No en tingué)
}}
'''Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu''' ([[València]] [[9 de juny]] de [[1673]] – [[31 de gener]] de [[1738]]) III [[Comtat de l'Alcúdia|comte de l’Alcúdia]], V [[Comtat de Xestalgar|comte de Xestalgar]] i XI baró d’[[Estivella]], entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades [[virrei]] del [[regne de Mallorca]].
== Biografia ==
Segon fill d'[[Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau]] i de [[Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau]], va heretar el comtat de l'Alcúdia a la mort de son pare ([[1688]]) i fou declarat senyor del patrimoni patern pel justícia civil el [[14 de febrer]] de [[1689]].
Lletraferit i amb inquietuds humanístiques i científiques com son pare, el [[1690]] va fundar al seu palau una nova Acadèmia de València presidida per [[Josep Ortí i Moles]]; a més, augmentà la biblioteca del seu progenitor amb noves obres, entre les quals va mostrar predilecció per la història. Amb això donava continuïtat al mecenatge de l'anterior comte de l'Alcúdia.
Durant un temps es va establir a la Cort de la monarquia, on va ser majordom i gentilhome de cambra de [[Carles II de Castella|Carles II]]. Durant el període de residència a [[Madrid]], l’any [[1697]] es va casar amb [[Maria Anna Bracamonte Dávila]], noble castellana i dama de la reina [[Marianna del Palatinat-Neuburg|Maria Anna de Neuburg]].
El [[5 de juny]] del [[1704]] fou nomenat virrei i capità general del regne de Mallorca per [[Felip V d'Espanya|Felip V]], en el context de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Durant el seu mandat, l'arribada d'una esquadra anglo-holandesa a l'illa de [[Mallorca]] el [[24 de setembre]] de [[1706]], va encoratjar la població, que s’alçà en favor de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles d’Àustria]]. Aïllat i sense possibilitat de defensa, hagué de capitular el dia [[28 de setembre]] front als austriacistes. Immediatament després, va ser expulsat cap a la [[Península Ibèrica|Península]], arribant al port d'[[Almeria]] el [[12 d'octubre]] de 1706. Malgrat això, Felip V renovà la confiança en Escrivà d'Íxer i el [[22 de juny]] de [[1707]] el confirmà en el càrrec de virrei de Mallorca, que va exercir nominalment fins al [[1709]]. Aquest mateix any es va produir la mort de sa mare, Francesca Felipa. En conseqüència, en Baltasar heretava el comtat de Xestalgar i la resta de possessions nobiliàries dels vincles dels [[Montpalau (llinatge)|Montpalau]] i [[Montsoriu (llinatge)|Montsoriu]].
Pròxim a la mort i sense fills, en Baltasar ordenà el seu testament el [[22 de gener]] de [[1738]], declarant hereua usufructuària dels seus dominis la seua esposa Maria Anna Bracamonte, però sense designar cap hereu universal. Per això, rere la mort de Maria Anna Bracamonte ([[1742]]), els tribunals van resoldre la successió en favor del seu nebot [[Joaquim de Castellví i Escrivà d'Íxer]], [[Comtat de Carlet|comte de Carlet]]. <ref>https://www.google.es/search?q=l%27alc%C3%BAdia+cap+3+pdf&ie=utf-8&oe=utf-8&client=firefox-b&gfe_rd=cr&ei=h2xeWYryD86p8wfH557wAw#</ref><ref>https://www.google.es/search?q=comtat+de+l%27Alc%C3%BAdia&ie=utf-8&oe=utf-8&client=firefox-b&gfe_rd=cr&ei=ikRfWYD6IOOJ8QfWiZeIBg#</ref> ▼
▲Pròxim a la mort i sense fills, en Baltasar ordenà el seu testament el [[22 de gener]] de [[1738]], declarant hereua usufructuària dels seus dominis la seua esposa Maria Anna Bracamonte, però sense designar cap hereu universal. Per això, rere la mort de Maria Anna Bracamonte ([[1742]]), els tribunals van resoldre la successió en favor del seu nebot [[Joaquim de Castellví i Escrivà d'Íxer]], [[Comtat de Carlet|comte de Carlet]]. <ref>https://www.google.es/search?q=l%27alc%C3%BAdia+cap+3+pdf&ie=utf-8&oe=utf-8&client=firefox-b&gfe_rd=cr&ei=h2xeWYryD86p8wfH557wAw#</ref><ref>https://www.google.es/search?q=comtat+de+l%27Alc%C3%BAdia&ie=utf-8&oe=utf-8&client=firefox-b&gfe_rd=cr&ei=ikRfWYD6IOOJ8QfWiZeIBg#</ref>
== Variabilitat del nom ==
La variabilitat en els noms és un tret general de l'època, sobretot entre aristòcrates, i es trobava en funció dels documents, segons es referiren a uns o uns altres dominis. Un altre factor de variabilitat és la penosa i forçada castellanització de l'antroponímia, extrema en el cas d'“Íxer”, que presenta morfologies molt dispars: Íxer, Íxar, Híjar, etc. A banda d’això, aquest aristòcrata signava o s'identificava destacant el parentiu de la seua muller (en tot cas, llunyà) amb la casa reial portuguesa, i solia ressaltar el cognom “de Portugal”, escrivint Baltasar Íxar de Portugal, Baltasar Cristóbal Íxar de Portugal o altres variants.<ref>{{GEC|0024672|Escrivà}}</ref>
== Bibliografia ==
*{{Ref-llibre |cognom=Jiménez|nom=F.J.|enllaçautor= |coautors= |títol=Gestalgar: contribución a su historia |url= |editorial=Ediciones La Sirena |lloc= València|data=2009 |isbn=978-84-92692-04-0}}
*{{Ref-llibre |cognom=Millo i Vallés|nom=J.L.|enllaçautor= |coautors= |títol= Apunts bio-bibliogràfics per a una història de les lletres de l'Alcúdia (segles XVII-XX) |url= |editorial= Edicions de l'Ajuntament |lloc= L'Alcúdia |data=1986 |isbn}}
*{{Ref-llibre |cognom=Vallés Borrás|nom=V.|enllaçautor= |coautors= |títol= De la carta de poblament a l'ocàs de l'Antic Règim (1252-1800) |url= |editorial= Ajuntament |lloc= L'Alcúdia |data=2002 |isbn=}}
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
* https://www.google.es/search?q=l%27alc%C3%BAdia+cap+3+pdf&ie=utf-8&oe=utf-8&client=firefox-b&gfe_rd=cr&ei=h2xeWYryD86p8wfH557wAw#
* https://www.google.es/search?q=comtat+de+l%27Alc%C3%BAdia&ie=utf-8&oe=utf-8&client=firefox-b&gfe_rd=cr&ei=ikRfWYD6IOOJ8QfWiZeIBg#
[[Categoria:Valencians de la ciutat de València]]
| |||