Liberalisme: diferència entre les revisions

El '''liberalisme''' és un grup d'[[ideologia política|ideologies polítiques]], socials i [[religió|religioses]] que afirma la [[Llibertat individual|llibertat]] de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les [[estructures de govern]] redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del ''[[laissez faire|laissez faire, laissez passer]]'' (en francès: "deixar fer, deixar passarpassa").<ref>{{GEC|0233670|liberalisme}}</ref>

[[Fitxer:Monumento-detalle-1812.jpg|thumb|Figures al·legòriques del Monument a la [[Constitució de 1812]] a [[Cadis]]]]Promou les [[llibertats civils]] i s'oposa a qualsevol forma de [[despotisme]], apel·la als principis republicans. És el corrent en el qual es fonamenten la [[democràcia representativa]] i la [[separació de poders]].

* El desenvolupament de les llibertats individuals i, a partir d'aquestes, el [[progrés]] de la societat.

El liberalisme va sorgir de la lluita contra l'[[absolutisme]] i va inspirar parcialment l'organització de l'Estat de Dret amb poders limitats —&nbsp;que idealment hauria de reduir les funcions del govern a seguretat, justícia i obres públiques&nbsp;— i sotmès a una [[constitució]], que va permetre el sorgiment de la [[democràcia liberal]] durant el segle XIX quequei vigeix a moltes nacions actuals, especialment a lese de l'[[Occident]]. El liberalisme en promoure la [[llibertat econòmica]] va espoliar les societats on va poder aplicar-se de les regulacions econòmiques de l'absolutisme i permetre el desenvolupament natural{{Citació necessària|data = octubre de 2015}} dedesenvode l'[[economia de mercat]] i l'ascens progressiu del [[capitalisme]].

Tot i que lesloes seves arrels s'enfonsen dins la nit del temps, amb una especial mencióeseves a l'[[Antiga Grècia]], el '''liberalismeeralisme modern''' neix al voltant del [[segle XVIII]] com a afirmació de les [[llibertat]]s i els [[Drets Humans|drets de l'individu]] davant la tirania de les [[absolutisme|monarquies absolutes]] de l'''[[Antic Règim|Ancien Régime]]''. Evoluciona de formadeègfoma paral·lela a ambdós costats del [[Canal de la Mànega]], a [[França]] en la seva forma [[revolucionari|revolucionària]] i a [[Gran Bretanya]] en la variant [[reformisme|reformista]].

Implica permetre i de vegades afavorir l'[[abús de posició dominant]] de les entitats econòmiques, que és la influència a l'estructura d'un mercat per part d'una empresa o organització poderosa. Per a François Perroux, la [[dominació (sociologia)|dominació]] caracteritza la situació a la qual una entitat econòmica determinada mobilitza al seu profit elements per mitjà dels quals, asimètricament, pot influenciar de manera intensa i sostinguda al llarg del temps als altres actors que participen en el mateix mercat, incloent els ciutadans. Relaciona les diferents formes de domini i desarticulació de les entitats financeres amb la desatenció ciutadana per part de l'Estat i amb la manca d'autonomia ciutadana per a poder-se desenvolupar amb [[llibertat]] social i personal.<ref>François Perroux, ''Les espaces économiques'', Librairie Droz, [[1968]]. {{fr}}</ref><ref>Francesc Roca, ''El pensament econòmic català'', volum 2, edicions [[Universitat de Barcelona]], [[1994]]. ISBN 9788447514137 {{ca}}</ref><ref name="Svenka">Svenka Arensburg Castelli, ''Psicologia del conflicte'', Editorial UOC, [[2006]]. ISBN 9788497885096 {{ca}}</ref>