Liberalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 12:
== Liberalisme polític ==
[[Fitxer:Arena magazine - Volume 35 (1906) (14577940449).jpg|thumb|Vinyeta sobre el liberalisme, any 1906, Estats Units]]
Tot i tenir queles loesseves esevesarrels a l'''eralismeAntiga Grècia, el liberalisme modern''' neix al voltant del [[segle XVIII]] com a afirmació de les [[llibertat]]s i els [[Drets Humansindividuals|drets de l'individu]] davant la tirania de les [[absolutisme|monarquies absolutes]] de l'''[[Antic Règim|Ancien Régime]]''. Evoluciona deègfomade forma paral·lela a ambdós costats del [[Canal de la Mànega]], a [[França]] en la seva forma [[revolucionari|revolucionària]] i a [[Gran Bretanya]] en la variant [[reformisme|reformista]].
 
El primer gran pensador classificable com a liberal fou [[John Locke]], filòsof d'origen britànic. La seva obra ''[[Dos Tractats sobre el Govern]]'' suposa el començament del liberalisme polític, en ser aplicat arran de la [[Revolució Gloriosa|Revolució del 1688]]. En aquest assaig es nega l'origen diví de l'autoritat del rei, es defensa que aquest emana del poble i, per tant, es reclama el sistema de [[monarquia constitucional]] i representativa.
Línia 22:
El triomf relatiu en la conquesta del poder polític marca l'inici de l'aplicació sistemàtica de la [[Weltanschaung|visió del món]] liberal a la resta dels àmbits socials. El moviment estaca la seva teoria econòmica liberal, iniciada per [[Adam Smith]] a la seva obra ''[[La riquesa de les nacions]]'',<ref>Adam Smith, ''Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions'', Edicions 62, (Clàssics del pensament modern), 1991, 2 volums, 374 i 479 pàgines, traducció catalana de Jordi Civís i Pol, ISBN 84-297-3258-6</ref> continuada per [[David Ricardo]] i [[John Stuart Mill]], l'obra més important del qual és ''[[Sobre la Llibertat]]'', i finalment completada per la [[teoria general de l'equilibri]] de [[Léon Walras]].
 
L'època hegemònica del liberalisme coincideix amb la [[modernitat]], és a dir, el període comprés entre el fracàs de la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]] i la [[Primera Guerra Mundial]], arran de la qual els grans desequilibris econòmics (especialment al camp [[moneda|monetari]] i [[finances|financer]]) que van culminar amb el [[Crac del 29|Crac de 1929]] i la [[Gran Depressió]], sorgeix una nova efervescència dins el pensament liberal (a part d'una agudització de la [[lluita de classes]]), que s'escindeix en dos corrents: el [[Liberalisme Americà]] i el [[Liberalisme Austríac]].
 
Aquest cisma es gesta des de principis del [[segle XX]], arran de la discussió teòrica sobre el rigor dels [[agregats macroeconòmics]], d'una evident utilitat pragmàtica, però discutible en els seus mètodes. [[Vilfredo Pareto]] arriba al fons de la qüestió quan, després de llegir sobre una disputa entre un funcionari britànic i un [[braman (casta)|braman]] sobre el [[Sistema de Castes]] de l'[[Índia]], nega l'intercomparabilitat de la satisfacció entre dos individus, trencant així amb la tradició igualitarista de [[Jeremy Bentham|Bentham]].
 
Segons [[Vilfredo Pareto]], la satisfacció és una [[magnitud ordinal]] i personal, i per tant no pot quantificar-se, ni de bon tros sumar a la d'un altre individu. Això no només desbarata la possibilitat de realitzar-ne agregats de satisfacció social, sinó que justifica les més extremes desigualtats de base.
 
Amb la concepció de [[Jeremy Bentham]], en seguir la [[Llei de Rendiments Decreixents]], es pot demostrar que la [[distribució de la renda]] òptima per a la societat és la completa igualtat. La nova teoria de [[Vilfredo Pareto|Pareto]] negava aquesta conclusió i proposà [[Eficiència de Pareto|una altra situació òptima]]: quan ningú pogués incrementar la seva satisfacció sense reduir-ne la d'un altre. Existeixen infinites situacions que compleixen aquest criteri, i van des del total acaparament de la riquesa per part d'una única persona fins a l'òptim social igualitarista.