Haramosh: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 6:
| coordenades = {{coord|35|50|24|N|74|53|51|E|type:mountain(7397)_region:PK|display=inline,title }}
| localitzacio = [[Gilgit-Baltistan]], [[Pakistan]]
| prominencia = 2.277<ref>{{ref-notícia|títol=Haramosh, Pakistan|publicació=peakbagger.com|url=http://www.peakbagger.com/peak.aspx?pid=10517|consulta=17 novembre 2016}}</ref><ref>{{
| serralada = [[Muntanyes Rakaposhi-Haramosh]], [[Karakoram]]
| primera_ascensio = 4 d'agost de 1951 per Heinrich Roiss, Stefan Pauer i Franz Mandl
Línia 18:
L'Haramosh va ser reconegut per primera vegada el 1947 per una expedició suïssa, mentre el 1955 va ser un equip alemany el que va reconèixer la ruta nord-est. El 1957 Tony Streather, John Emery, Bernard Jillot i Rae Culbert, de la [[Universitat d'Oxford]] van fer-ne un intent fallit, on moriren Jillot i Culbert. Streather i Emery sobrevisqueren, però patiren importants congelacions. La història fou recollida al llibre ''The Last Blue Mountain'' de Ralph Barker.
Finalment l'Haramosh va ser escalat per primera vegada el 4 d'agost de 1958 pels austríacs Heinrich Roiss, Stefan Pauer i Franz Mandl, tot passant per l'Haramosh La i l'aresta est, seguint més o menys la ruta de la tragèdia de 1957.
|
Segons l'Himalayan Index<ref>[http://www.alpine-club.org.uk/hi/ Himalayan Index]</ref> el cim es va tornar a escalar el 1978 (expedició japonesa per l'aresta oest), 1979 (es desconeix nacionalitat i ruta) i 1988 (expedició polonesa per la cara sud-oest).
| |||