Fractura concoidal: diferència entre les revisions

Existeix certa relació entre el gruix del sòlid i la superfície de fractura, ja que les seves parets exteriors reflecteixen contínuament les ones elàstiques transversals. Quan les ones de fractura s'acosten a la superfície del cos, canvien bruscament la seva direcció, propagant cap a aquesta superfície, d'això se'n diu [[efecte de vora]]. Si parlem d'[[indústria lítica|artefactes lítics]] tallats en [[roca|roque]]s de fractura concoidal, l'efecte de vora, lluny de ser un inconvenient per als [[prehistòria|artesans prehistòrics]] va ser aprofitat per obtenir peces amb formes i dimensions previstes, aconseguint, així, una sèrie de productes, de manera preconcebuda per l'artesà tallista, que reben el nom genèric d'[[ascla|ascles]], però que poden dividir-se en moltes varietats veritablement significatives per als [[arqueòleg]]s. Un cas especial és el de les [[làmina lítica|fulles lítiques]]; ja que la fractura concoidal natural tendeix a ser més ampla que llarga i, però, gràcies al domini de l'efecte de vora, els artesans prehistòrics aconseguien productes extremadament allargats i fins, molt adequats per a nombrosos estris.