Diferència entre revisions de la pàgina «Occità»

1.706 bytes afegits ,  fa 3 anys
 
La comunitat lingüística entre català i occità és remarcable d'ençà dels primers temps: no tenen res d'arcaiques ni d'exclusivament literàries multitud de formes que pertanyen al registre viu, col·loquial de la llengua, paral·leles a l'occità (i alienes al castellà), però sense raó de dependència, com ''quin, on(t), davant, darrere, amunt (amont), dedins, pertot, enlloc, abans, ara, res/re, adés, enguany, encara, gairebé, gens (ges), força 'molt', prou (pro)'', etc.
 
Realment el [[gal·loromanisme]] del català ressalta davant la presència d'equivalències com les que segueixen: glop; dallar/dalhar; talent; julivert/jolverd; nebot; fiçó/fisson; empeltar/empeutar; suc/chuc; xapar/chapar; tustar; rampoina/rampònha, rampòina; esma/èsme, èime; bocagròs; lletraferit/letraferit; culcosit/cuolcosit, cuolcosut; tabustar, tabuixar/tabustar, tabussar; biaix/biais; foll/fòl (gos foll/gos fòl); fonyar/fonhar; record/recòrd; regòrd 'anyell tardà'; rai (interjecció); els sinònims de 'vegada' (vegada, volta/vòlta, vòuta, cop/còp, viatge), etc. (Le Dû, Le Berre i Brun-Trigaud 2005; recerca personal). I la nombrosa fraseologia: al bell mig/al bèl mièg; mig figa-mig raïm/ n'estre ni figo ni rasin [n'èstre ni figa ni rasim]; són figues d'un altre paner/acò's de figo d'un autre panié [aquò's de figas d'un autre panier] (Mistral) [cast. ser harina de otro costal]; no tenir ni suc ni bruc 'no tenir substància o gràcia'; n'a ni chuc ni muc 'ni goût ni saveur, il est sans valeur' (Alibert 1966); té les mans foradades/a li man traucado [a lei mans traucadas] «c'est un panier percé, un prodigue» (Mistral); esser com ets ases d'Artà, que en veure es bast ja suen (DCVB)/l'ase de Rigaud: suso en vesènt lou bast [l'ase de Rigaud, susa en vesent lo bast] (Mistral). No s'allibera de tals igualacions la paremiologia meteorològica, amb estructures molt semblants (vegeu Mistral): cel rogent, pluja o vent/occ. cèu rougen, plueio o vènt [cèu rogent, plueja o vent]; abril no et llevis un fil/occ. en abrieu, quites pas un fièu [en abriu, quites pas un fiu]; quan el març no marceja, abril abrileja/occ. març marçolege, abriu abriulege.
 
Sovint es considera que en els primers estadis de la llengua, l'occità i el català eren la mateixa llengua, però la manca de documentació antiga dificulta validar o refutar tal afirmació. En tot cas, els primers textos en llengües vulgars, per bé que molt semblants ja mostren certes diferències, les quals es van accentuar a partir del [[segle XIII]],<ref name=bec /> a causa de les pressions d'aïllament polític i geogràfic. Encara actualment, les diferències entre el [[gascó]] i l'occità central es consideren més grans que entre l'occità central i el català.<ref name=bec />
Usuari anònim