Ilíada: diferència entre les revisions

| nom = Il·líadaIlíada

La '''''Il·líadaIlíada''''' és un [[poema èpic]] [[Grec antic|grec]] atribuït a [[Homer]] ([[segle VIII aC]]) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels [[rapsode]]s. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la [[Guerra de Troia]], concretament 51 dies del setge a la ciutat de [[Troia]] (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir: gregues) comandades per [[Agamèmnon]] a la recerca d'[[Hèlena de Troia|Hèlena]], la muller del seu germà [[Menelau]] raptada per [[Paris de Troia|Paris]], fill de [[Príam]], el rei de Troia.

Tant la ''Il·líadaIlíada'' com ''[[l'Odissea]]'' foren considerades pels grecs de l'època clàssica, i per generacions posteriors, com les composicions més importants en la literatura de l'[[Antiga Grècia]] essent emprades com a fonaments de la [[pedagogia]] grega. Ambdues obres formen part d'una sèrie més àmplia de poemes èpics, de diferents autors i extensions, denominat [[Cicle èpic]]; no obstant de la resta de poemes tan sols s'han conservat diversos fragments.

Tant la '''''Il·líadaIlíada''''' com l{{'}}''[[Odissea]]'' són atribuïdes generalment al mateix poeta: [[Homer]], de qui s'estima que podia haver viscut en el {{segle|VIII|-|s}}, a la [[Jònia]] (regió històrica situada a la península d'Anatòlia, en l'actual [[Turquia]]). Tanmateix l'autoria és discutida, arribant a discutir-se la mateixa existència d'[[Homer]]. Aquesta polèmica ve d'antic: es remunta a l'antiguitat grecollatina i ha perdurat al llarg del temps.

Tant la ''Il·líadaIlíada'' com l'''[[Odissea]]'' « ens han arribat dividides en vint-i-quatre cants. Aquesta divisió, relativament tardana, fou feta a la [[Biblioteca d'Alexandria|Biblioteca del Museu d'Alexandria]], on els gramàtics i crítics més cèlebres feren edicions crítiques i anotades de l'obra homèrica. Un d'aquests filòlegs. [[Zenòdot d'Efes]], al segle III&nbsp;aC, per un desig evident de simetria, va dividir cadascun dels dos poemes en vint-i-quatre cants i va assignar a cada cant una de les vint-i-quatre lletres de l'[[Alfabet grec|alfabet]] (les majúscules per la ''Il·líadaIlíada'' i les minúscules per a l{{'}}''Odissea'', quan uns quants segles després va ser inventada la grafia de les [[Alfabet grec#Aparici.C3.B3 dels diacr.C3.ADtics i de les min.C3.BAscules|minúscules]] ».<ref>{{Ref-llibre|cognom = Alberich i Mariné|nom = Joan|enllaçautor = Joan Alberich i Mariné |títol = Introducció a la seva traducció de la Il·líadaIlíada|url = |edició = |llengua = |data = maig del 2012| editorial = La Magrana|lloc = Barcelona|pàgines = 669|isbn = 978-84-8264-550-6}}</ref>

Es conserven uns manuscrits de la ''Il·líadaIlíada'' del {{segle|II|-|s}}, encara que es té constància de l'existència d'un manuscrit anterior a l'any [[520&nbsp;aC]]., que s'utilitzava a [[Atenes]] per recitar-lo en les festes en honor a [[Atena]]. Posteriorment la seva còpia es va generalitzar, sobretot a [[Europa]] (a partir del [[segle XIII]]) i a [[Bizanci]] del [[segle IX]] al [[segle XV|XV]])

[[Fitxer:Il·liadaIliada Conrad Roure.jpg|thumb|dreta|150 px|Portada de la primera traducció completa al català de la ''Il·líadaIlíada'' a càrrec de [[Conrad Roure]].]]

* [[1875]]: [[Joan Montserrat i Archs]]. Traducció en prosa (se'n conserva només part del cant XVIII).<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Alberich i Mariné|nom = Joan| enllaçautor = Joan Alberich i Mariné| títol = Il·líadaIlíada|url = |edició = |llengua = |data = 2002| editorial = Edicions de la Magrana|lloc = Barcelona|pàgines = 37|isbn = 84-7410-888-8|capítol = Introducció}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=De Troia a Ítaca |nom= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=1874. Joan Montserrat: Traducció del cant XVIII de la Il·líadaIlíada (versos 356 a 617)

|url=https://detroiaaitaca.wordpress.com/traduccions-al-catala-de-la-il·liadailiada-transcripcions/traduccio-parcial-de-la-il·liadailiada-de-joan-montserrat/ |format=html |llengua= |consulta=19 març 2016 | publicació=Blog ''De Troia a Ítaca'' |editorial= |lloc= |volum=|exemplar= |data= |mes=|any=|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref>

* [[1923]]: [[Antoni Bulbena i Tosell]]: Traducció completa inèdita. Manuscrit Ms. 2147 (Bul. 113)<ref>Catàleg de la Biblioteca de Catalunya, [http://cataleg.bnc.cat/record=b2233685~S13*cat|Ms. 2147 (Bul. 113)]</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]].<ref>{{ref-publicació |cognom=De Troia a Ítaca |nom= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=1903-1923. Antoni Bulbena i Tusell. Traducció al català de la Il·líadaIlíada (fragment) |url=https://detroiaaitaca.wordpress.com/traduccions-al-catala-de-la-il·liadailiada-transcripcions/antoni-bulbena-i-tusell-traduccio-al-catala-de-la-il·liadailiada-fragment/ |format=html |llengua= |consulta=19 març 2016 | publicació=Blog ''De Troia a Ítaca'' |editorial= |lloc= |volum=|exemplar= |data= |mes=|any=|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref>

== Historicitat de la ''Il·líadaIlíada'' ==

Tot i que es considera que [[Homer]] hauria viscut segles més tard de la [[Guerra de Troia]], durant l'antiguitat es considerava que la ''Il·líadaIlíada'' narrava fets històrics. No obstant a finals de dita Antiguitat comença a predominar l'opinió que els fets relatats són pura ficció.

La ''Il·líadaIlíada'' se centra en el relat de la psicologia, la còlera, venjança i mort d'herois individuals tot emprat la guerra de Troia com a marc on es desenvolupen els esdeveniments, suposant un coneixement general d'aquesta. així mateix en l'obra es dóna informació vers les institucions polítiques, la societat, la cultura material, la geografia, mites i costums de procedències i cronologies diverses.

<ref>{{Ref-llibre|títol = Introducción a la Il·líadaIlíada|cognom = Crespo|nom = E.| editorial = Gredos|lloc = Madrid|any = 2006|pàgines =|isbn = 84-473-4624-2}}</ref>

=== La ''Il·líadaIlíada'' com essencialment històrica ===

Dits autors sostenen, a més, que l'arqueologia indica que la destrucció de Troia VII-a o de Troia VIh podrien coincidir, en part, amb el conflicte bèl·lic cantat per Homer aen la Il·líadaIlíada. Creuen que la tradició oral pot haver conservat una certa memòria, amb alteracions, d'esdeveniments històrics.<ref>{{Ref-llibre|títol = Historia y leyes de los hititas II|cognom = Bernabé|nom = Alberto|cognom2 = Álvarez Pedrosa|nom2 = Juan Antonio| editorial = Akal|lloc = Madrid|any = 2004|pàgines = 198|isbn = 84-460-2253-2}}</ref>

=== La ''Il·líadaIlíada'' com essencialment llegendària ===

També és important comparar els detalls de la història de la Il·líadaIlíada amb els detalls de la literatura mesopotàmica anterior - molt notablement, l'[[Epopeia de Gilgamesh]]. Noms, escenes, i principals part de la historia, són força similars.<ref>{{Ref-llibre|títol = The East Face of Helicon|cognom = West|nom = Martin| editorial =|lloc = Oxford|any = 1999|pàgines = 336-338|isbn = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol = From Mycenae to Homer|cognom = Webster|nom = T.B.L.| editorial =|lloc = London|any = 1958|pàgines = 82|isbn = }}</ref>

=== La ''Il·líadaIlíada'' com parcialment històrica ===

La ''Il·líadaIlíada'' descriu una ciutat i el seu entorn, presumiblement en l'[[edat del bronze]]. La ciutat descrita es trobava prop del [[Mont Ida]], en el nord-oest de [[Turquia]]. Dita ciutat exisi de fet, en el promontori de [[Hissarlik]] : l'obra descriu nombrosos aspectes geogràfics que coincideixen amb les restes trobades per [[Heinrich Schliemann|Schliemann]], de manera que l'escenari descrit és un escenari real, fet, que per altra banda, no prova que hi hagués una guerra entre [[aqueus|aqueu]]s i troians, com descriu la Il·líadaIlíada.

La primera és la qüestió de l'[[honor]] dels herois, lligat a les ''aristeia'' o combats singulars, a les seves decisions en batalla, el seu comportament després de la lluita i sobretot a la victòria o derrota del seu bàndol. És un tema recurrent en les narracions bèl·liques i estarà present a la literatura llatina, medieval i les epopeies de conquesta dels segles XVI i XVII. la '''Il·líadaIlíada''' centera la seva temàtica en els herois: volen reivindicar el reconeixement públic del seu honor. De fet, aquest és un tret predominant en la cultura grega, la qual gira al voltant de conceptes com la competitivitat, l’excel·lència física i moral, el triomf, l’estimació, el reconeixement i la lloança pública de la victòria. Es pot afirmar que si existeix un concepte que defineix la societat grega per sobre d’uns altres és el de l’''agon'', la competició. «L'ideal que s’estén a tots els ordres de la vida, és “ser el millor i distingir-se dels altres”. La recompensa no és tan sols el botí o el premi, sinó l’aristeia, l’excel·lència física i intel·lectual, i la glòria, el reconeixement públic, la fama que concedeix la immortalitat».<ref>Tarrats Bou, F.; Sada Castillo, P.; Ramón Sariñena, E. (Coords.)''Reflexos d’Apol·lo. Esport i arqueologia a la Mediterrània Antiga. Guia de l’exposició'', Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2006, pàg. 8.</ref>

De fet, aquest reconeixement públic de l’honor que representa el botí és la gènesi que donarà lloc al tràgic desenllaç que narra la Il·líadaIlíada: Aquil·les i Agamèmnon s’enfronten per la pèrdua dels seus símbols d’honor, Briseida i Criseida, les quals són part del botí. Per a Aquil·les resulta insofrible que Briseida quedi en poder d’Agamèmnon i aquest fet provoca el seu enuig:

{{Citació|Però això ni t’importa ni te’n preocupes. I ara m’amenaces que tu mateix m’arrabassaràs la recompensa per la qual em vaig escarrassar i que els fills dels aqueus em van atorgar. Per cert, jo mai no he obtingut una retribució semblant a la teva, cada vegada que els aqueus han saquejat una ciutat ben poblada dels troians. Ara bé, la part més compromesa de la guerra va a càrrec dels meus braços (...) Ara me’n vaig a Ftia, perquè és molt millor retornar a casa amb les naus encorbades. Mentre aquí sóc deshonrat, no penso pas amuntegar-te fortuna i riquesa|Il·líadaIlíada, cant I, vs. 150 - 171 (traducció de J. Alberich)}}

[[Fitxer:Troia.jpg|thumb|200px|Pòster promocional de la pel·lícula ''Troia'' (en anglès, ''Troy''), de [[Wolfgang Petersen]] (2004).<br/><br/><br/>La pel·lícula, basada en la ''Il·líadaIlíada'', també recull aspectes de l{{'}}''[[Odissea]]'' d'Homer i l{{'}}''[[Eneida]]'' de Virgili. [[Eric Bana]] hi fa el paper d'Hèctor i [[Brad Pitt]], el d'Aquiŀles.]]

La ''Il·líadaIlíada'' està present en nombroses obres com a referència, tant literàries com d'altres arts. Algunes de les més destacades són:

La ''Il·líadaIlíada'' era una obra de referència de gran importància a la [[Grècia Clàssica]] i es va mantenir així durant tot el [[període hel·lenístic]] i [[Imperi Bizantí|bizantí]]. Va reaparèixer a Itàlia i Europa Occidental a començaments del segle XV, principalment a través de les traduccions al llatí i les llengües vernacles. Abans d'aquesta reintroducció, una versió reduïda del poema, conegut com la ''[[Ilias llatina]]'', va ser àmpliament estudiat i llegit com un text de l'escola bàsica. A Occident, però, han tendit a mirar a Homer com un mentider, ja que creien que tenien una versió més realista a través de testimonis presencials de la guerra de Troia escrits per [[Dares Frigi]] i [[Dictus cretenc]], que van ser, suposadament, presents en els esdeveniments.

[[William Shakespeare]] utilitza l'argument de la ''Il·líadaIlíada'' com a font de material per la seva obra ''[[Troilos i Crèssida]]'', però es va centrar en una llegenda medieval, la història d'amor de [[Troilos]], fill del rei Príam de Troia, i [[Crèssida]], filla de Calques del troià. L'obra, sovint considerada com una comèdia, inverteix les visions tradicionals sobre els esdeveniments de la Guerra de Troia i representa a Aquil·les com un covard, l'Ajax com un mercenari maldestre i irreflexiu.

El poema de [[Robert Browning]] ''Desenvolupament'' parla de la introducció a la seva infància de la qüestió de la ''Il·líadaIlíada'' i el seu delit per l'èpica, així com els debats contemporanis sobre la seva autoria.

|url = http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/lit/homer_il·líada1_cathomer_iliada1_cat.html

|títol = Fragment de la Rapsòdia I de la '''''Il·líadaIlíada''''' (''La còlera d'Aquil·les''), en la traducció al català de '''Manuel Balasch'''

|obra = Il·líadaIlíada

|títol = Traducció en hexàmetres dels versos 430-488 de la '''''Il·líadaIlíada''''' per part de '''Josep M. Llovera'''

|títol = Text complet de la '''''Il·líadaIlíada'''''

|url = http://detroiaaitaca.wordpress.com/category/invocacio-de-la-il·líadailiada

|títol = Diverses traduccions de la "Invocació" de la Il·líadaIlíada (versos 1-7 del Cant I)

* {{ref-publicació |cognom=Verdaguer i Callís |nom=Magí |enllaçautor=Magí Verdaguer i Callís |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=1874. Magí Verdaguer i Callís – Traducció del cant X de la Il·líadaIlíada (fragment)|url=https://detroiaaitaca.wordpress.com/traduccions-al-catala-de-la-il·líadailiada-transcripcions/magi-verdaguer-i-callis-traduccio-del-cant-x-de-la-Il·líadailiada-fragment/ |format= |llengua= |consulta= | publicació=Blog ''De Troia a Ítaca'' |editorial= |lloc= |volum=|exemplar= |data= |mes=|any=|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref=Troia }}

{{ORDENA:Il·liadaIliada, La}}

[[Categoria:Il·líadaIlíada| ]]