Figa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: afegitons Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 23:
*[[figa bacora|bacora]] (negra, molt grossa, bona, i primerenca, madura pel juny. val.)
*[[figa de bacó|de bacó]] (deformació del nom d'albacor o bacora, Penedès i Camp de Tarragona)
*[[figa bergunya|bergunya]] (molt dolça, de les més primerenques del mes d'agost, i de vegades per Nadal encara n'hi ha; en fan especialment els pans de figa. Banyalbufar)
*[[figa bergunya|bergunya]]
* [[figa blanca|blanca]] (verda per fora i blanca per dintre, grossa i prou bona; madura pel setembre; verda, en forma de baldufa. Alguer)
* [[figa blanca-poma|blanca-poma]] (de color blanquinós i de la grossària d'una poma. Eiv.)
* [[figa blancacua|blanca cua]] o [[figa blanca cua|blanca cua]]
* [[figa blancal|blancal]] (és blanquinosa). Rosselló)
* [[figa bordissotblancassa|bordissotblancassa]] o [[(varietat de figa burjassot|burjassot]]alacantina. Ariany)
* [[figa botanablanquella|botanablanquella]] (és blanca(Empordà) o butadafiga blanqueta (botada?val., bal.) (verdapetita, en forma de pera. ésrosseta, lamadura mateixa?per Alguerl'agost)
* [[figa bordissot|bordissot]] o [[figa de Burjassot|de Burjassot]] (n'hi ha de negres i de blanques, són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades)
* [[figa botana|botana]] (és blanca. Rosselló) o butada (botada?) (verda, en forma de pera. és la mateixa? Alguer)
* [[figa botanda|botanda]] (grossa, rogenca fosca, no gaire bona, i fa dos espleits. Porreres)
* [[figa bufal|bufal]] (verda, esfèrica. Alguer)
* [[figa calderona|calderona]] (negra amb la molla vermella, de pell gruixada, no gaire bona, i madura pel setembre. Mall.)
* [[figa coll de dama|coll de dama]] o coll de senyora
* [[figa de cameta|de cameta]] (menuda, llarguera, de color roig fosc, bona; madura entre agost i setembre. Pego, Alcoi, Alacant, Campello)
* [[figa capoll-curt|capoll-curt]] (rodoneta i petita, amb molt poc capoll. Mall.)
* [[figa capoll-llarg|capoll-llarg]] (de capoll molt llarguer i sembla una carabasseta; no és gaire bona en no ésser per a assecar; madura per l'agost. Mall.)
* [[figa carabasseta|carabasseta]] (blanca groguenca amb ratlles verdes, grossa, bona)
* [[figa carlina|carlina]] (petitona, rodoneta, blanca, i madura pel juliolLlucmajor)
* [[figa catalana|catalana]] (bordissot blanc. Men.)
* [[figa cendrosa|cendrosa]] (grossa, dolça, de color verdós brut. Camp de Tarragona)
* [[figa coll de dama|coll de dama]] o coll de senyora (Rosselló, Empordà) (blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors)
* [[figa coll de beata |coll de beata ]] o coll de frare (semblant a la de coll de dama, mitjancera, un poc llarguera, negrosa, poc gustosa; madura devers el setembre o l'octubre. Mall.)
* [[figa cocorella|cocorella]] o cucarella (mitjancera, blanca, de gust fat, bona per a assecar; té la pell gruixuda. Mall.)
* [[figa concorrella|concorrella]]  (Tremp, Organyà) o cucurrella (Pla d'Urgell) (negra, petita, molt bona, i madura a mitjan agost)
* [[figa cucurella|cucurella]] (primerenca i de color blanc o negre. Gandesa)
* [[figa corquellera|corquellera]] (és negrenca, petita, i segons diuen, congria corcs. Palafrugell)
* [[figa de bell cuiro|de bell cuiro]] (té la pela molt doble, és molt tardana i molt bona. Pla d'Urgell) o figa de cuiro (mateixa varietat? Alguer)
* [[figa de Fraga|de Fraga]] (bordissot blanca, molt estimada)
* [[figa de Sant Joan]] (negra, en forma de pera, precoç. Alguer)
* [[figaflor]]
Linha 54 ⟶ 73:
* [[figa oriola|oriola]] (groguenca)
* [[figa royal|royal]] (Alguer)
* [[figa tabaquera|tabaquera]] (de forma semblant a una tabaquera. Rosselló)
* [[figa ull de perdiu|ull de perdiu]] (Alguer)
* [[figa verdal|verdal]] (petita, de pell espessa i verda, de carn roja molt sucrada. És una de les primeres que maduren i que s'escreballen. Com que no suporten el transport, no es comercialitzen. Rosselló)
 
==Producció==