Figa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 5:
És un fruit en una forma anomenada [[siconi]] que és exclusiva del gènere ''Ficus'' al qual pertany la figuera. Del punt de vista botànic un [[siconi]] és en realitat una agrupació de fruits els quals resten a l'interior de la figa i comuniquen amb l'exterior per una obertura basal anomenada ''[[ostiol]]''. Té una forma més o menys de [[pera]], la mida és molt variable en general fa de 3 a 8 cm de llarg. La pell és verdosa, morada o negra, segons les varietats. La [[figaflor]] o '''bacora''' és també una figa, la primera, i generalment la més grossa, que fan algunes figueres (anomenades [[bífer]]es) que fan figues en dos moments de l'any: als volts de [[Sant Joan Baptista|Sant Joan]] i la tardor.
 
L'origen de totes les varietats de figuera és una mutació espontània i la posterior hibridació entre figueres mutants. De les llavoretes defecades pels ocells neixen figueres mascles (cabrafigueres), figueres hermafrodites (semi-cabrafigueres), figueres femelles pures (les famoses figueres d'Esmirna, que han de ser fecundades amb un [[pol·len]] d'una "cabrafiguera", transportat per la vespa [[Blastophaga psenes]]) i finalment figueres femelles [[partenocàrpic|artenocàrpiques]] (totes ses figueres cultivades a la mediterrània occidental, capaces de madurar les figues sense fecundació, com la bordissot negra, encara que normalment són fecundades per la vespa susdita i duen llavoretes fèrtils). A California els agricultors que s'han endut estaques de les nostres figueres, les arrelen, els creixen unes bones figueres, els fan uns bons esplets de figues, però no tenen llavoretes i són molt insípides, ja que allà no hi viu la vespa necessària a llut pol·linització. Això fa que les figues maduren bé pero l'absència de llavoretes els resta aroma i el típic gustet d'ametlla torrada quan els grans són esclafats per les dents dins la boca. Els enginyers agrònoms i els genetistes vegetals dels EUA han fet de tot per a obtenir figues amb llavoretes, fins
La figa no madura es diu ''figó'' (a Mallorca) o ''figa verda'' (en tots el país) i ''figa tambollada''. A València es diu que la figa té color de donçaina quan és mig madura, que comença a tenir la pell moradenca. La figa ben madura es diu ''figa pansida'' i ''figa secallona/secallina'' o encara ''figa cóquera'' (a la [[Ribera d'Ebre]]).
i tot la introducció de la vespa, però han fet figa fins avui.
 
La figa no madura es diu ''figó'' (a Mallorca) o ''figa verda'' (en tots el país) i ''figa tambollada'' (Alguer). A València es diu que la figa té color de donçaina quan és mig madura, que comença a tenir la pell moradenca. La figa ben madura es diu ''figa pansida'' i ''figa secallona/secallina'' o encara ''figa cóquera'' (a la [[Ribera d'Ebre]]).
 
Hi ha la cançó que resumeix les condicions d'una figa saborosa: «La figa per ser madura | ha de tenir tres senyals: | clivellada, secallona | i picada de pardals» (es canta a Catalunya, i amb lleugeres variants a les Balears). A Mallorca diuen que les condicions de la figa més bona són: ''coll de beata''(un poc torçuda prop del capoll), ''llàgrima de viuda'' (el botonet de mel a l'ull) i ''vestit apedaçat'' (que sigui clivellada). Per la circumstància d'haver-se assecat o no, les figues es denominen ''figues tendres'' o ''verdes'' (les no assecades) i ''figues seques'' (les que han estat sotmeses a l'assecament). De les seques, que han estat assecades només al sol hom en diu ''figues des sol'' o ''figues verges'' (Mall.); les que han estat assecades dins forns s'anomenen ''figues forneres'' (Mall.); les que han estat exposades a la serena d'una o algunes nits, són les ''figues rosades'' (Tortosa, Vinaròs)<ref>DCVB</ref>