Revisió del 17:41, 11 jul 2017 modifica 169.159.18.172 (discussió) →‎Descripció Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils ← Edició anterior		Revisió del 17:58, 11 jul 2017 modifica desfés 169.159.18.172 (discussió) Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Edició següent →
Línia 5: És un fruit en una forma anomenada [[siconi]] que és exclusiva del gènere ''Ficus'' al qual pertany la figuera. Del punt de vista botànic un [[siconi]] és en realitat una agrupació de fruits els quals resten a l'interior de la figa i comuniquen amb l'exterior per una obertura basal anomenada ''[[ostiol]]''. Té una forma més o menys de [[pera]], la mida és molt variable en general fa de 3 a 8 cm de llarg. La pell és verdosa, morada o negra, segons les varietats. La [[figaflor]] o '''bacora''' és també una figa, la primera, i generalment la més grossa, que fan algunes figueres (anomenades [[bífer]]es) que fan figues en dos moments de l'any: als volts de [[Sant Joan Baptista\|Sant Joan]] i la tardor. L'origen de totes les varietats de figuera és una mutació espontània i la posterior hibridació entre figueres mutants. De les llavoretes defecades pels ocells neixen figueres mascles (~~cabrafigues o~~dites ''[[cabrafiguera\|cabrafigueres]], la [[infructescència]] de la qual, la ''cabrafiga'', és dura i no comestible), figueres hermafrodites (semi-~~cabrafigues~~cabrafigueres), figueres femelles pures (les famoses figueres d'Esmirna, que han de ser fecundades amb un [[pol·len]] d'una cabrafiga, transportat per la vespa [[Blastophaga psenes]]) i finalment figueres femelles [[partenocàrpic\|partenocàrpiques]] (totes les figueres cultivades a la mediterrània occidental, capaces de madurar les figues sense fecundació, com la bordissot negra, encara que normalment són fecundades per la vespa susdita i duen llavoretes fecundes). A California els agricultors que s'han endut estaques de les nostres figueres, les arrelen, els creixen unes bones figueres, els fan uns bons esplets de figues, però no tenen llavoretes i són molt insípides, ja que allà no hi viu la vespa necessària a llut pol·linització. Això fa que les figues maduren bé però l'absència de llavoretes els resta aroma i el típic gustet d'ametlla torrada quan els grans són esclafats per les dents dins la boca. Els enginyers agrònoms i els genetistes vegetals dels EUA han fet de tot per a obtenir figues amb llavoretes, fins i tot la introducció de la vespa, però han fet figa fins avui. La figa no madura es diu ''figó'' (a Mallorca) o ''figa verda'' (en tots el país) i ''figa tambollada'' (Alguer). A València es diu que la figa té color de donçaina quan és mig madura, que comença a tenir la pell moradenca. La figa ben madura es diu ''figa pansida'' i ''figa secallona/secallina'' o encara ''figa cóquera'' (a la [[Ribera d'Ebre]]).

Figa: diferència entre les revisions