Antípatre d'Idumea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Arquelau (general)|
Línia 4:
El [[65 aC]] va convèncer al rei [[Hircà II]] de [[Judea]], deposat pel seu germà [[Aristòbul II de Judea]], de refugiar-se a la cort d'Aretes rei dels [[nabateus]]. Es va fer client de [[Gneu Pompeu]] i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir ([[64 aC]]). El [[63 aC]] Pompeu va ocupar [[Jerusalem]] i Aristòbul II fou deposat.
 
Antípater va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra [[Alexandre Asmoneu]] (fill d'Aristòbul II) i contra [[Arquelau (general)|Arquelau]] a [[Egipte]] ([[57 aC]] i [[56 aC]]) foren agraïts per Scarus i Gabinius lloctinents a [[Síria (província romana)|Síria]] de Pompeu. El [[48 aC]] se li va donar la ciutadania romana i el [[47 aC]] Juli Cèsar va confirmar a Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'[[Antígon de Judea]] (l'altra fill d'Aristòbul II) i Antípater fou nomenat procurador de Judea.
 
Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípater va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes com a governadors de [[Jerusalem]] i de [[Galilea]] respectivament. El [[46 aC]] es va oposar a l'idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el [[43 aC]], un any després de la mort de Cèsar va regular les taxes que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes.