Cartago (municipi): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo infotaula
Cap resum de modificació
Línia 5:
 
== Història==
{{AP|LlocJaciment arqueològic de Cartago}}
[[Fitxer:Karthago Tophet 2.JPG|esquerra|thumb|Esteles funeràries al santuari púnic del [[Tofet de Salambó]] ]]
[[Fitxer:Carthage carte 1844.jpg|esquerra|thumb|Mapa del 1844 que mostra la Cartago púnica i romana.]]
Línia 86:
 
==Ruïnes de Cartago ==
{{Vegeu també |Categoria:jaciments Jaciments arqueològics de la ciutat de Cartago}}
{{AP|Jaciment arqueològic de Cartago}}
[[Fitxer:Tunisie Carthage Ruines 08.JPG|160px|left|thumb|Ruïnes de Cartago.]]
[[Fitxer:Carthage sud urbanisation.jpg|150px|thumb|Cartago en l'actualitat.]]
Linha 93 ⟶ 94:
Cartago tenia un doble port a la península mateix, protegit per una illa anomenada ''Cothon'' que va donar nom al port. Una part del port fou utilitzada després per la colònia romana i va portar el nom de ''Mandracion'' o ''Portus Mandracius''. La ciutadella o ''[[turó de Byrsa|Byrsa]]'' no era gaire lluny, i seguia el [[fòrum]] i els carrers ascendents (sota domini romà, el principal era la ''Via Salutaris''), que es dirigien cap a allò que sota domini francès fou el turó de Sant Lluís, al cim del qual hi ha una capella dedicada al rei [[Lluís IX de França]]. Antigament dalt del turó hi havia el temple d'Esmun o d'[[Esculapi]], on de vegades es reunia el senat. A la ciutat hi havia diversos temples dedicats als déus púnics i, més tard, romans. A l'oest hi havia uns [[termes romanes|banys]] (les ''Thermae Gargilianae''; les principals, les d'[[termes d'Antoní|Antoní]], eren situades prop del mar), un circ i un [[amfiteatre romà de Cartago|amfiteatre]]. L'aqüeducte venia des del Jabal Zaghwan i no se sap si fou inicialment púnic o bé no es va construir fins al període romà. També tenia un [[teatre romà de Cartago|teatre]]. Les restes d'un majestuós edifici (el més gran de la ciutat) que no s'ha pogut identificar podrien ser un temple dedicat a ''Celestis''. No gaire lluny de la ciutat, al nord-oest, es va fundar un establiment que es va dir Neàpolis i que va esdevenir el suburbi de Megara, Magar o Magàlia, que podria ser l'actual al-Mersa.
 
El recinte[[jaciment arqueològic]] de Cartago, amb les restes que queden actualment, totes del període romà, fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el [[1979]]. El formen els següents elements principals:
[[Fitxer:Llocs_de_la_zona_de_Cartago.jpg|thumb|250px|Mapa dels llocsjaciments arqueològics de Cartago]]
* El [[turó de Byrsa]]
* Les [[termes d'Antoní]]