Bé comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m bot: - Déu]]''. Al llibre XIXè, + Déu]]''. En el llibre XIX,
Línia 80:
 
=== Catolicisme ===
Una de les referències més primerenques en literatura cristiana en referència al concepte de bé comú és troba en l'[[Epístola de Bernabé]]: "No visqueu enterament aïllats (...) i en comptes d'això busqueu el bé comú"<ref>''[http://www.earlychristianwritings.com/text/barnabas.html Epistle of Barnabas]{{Enllaç no actiu|data=juliol de 2017}}'', 4, 10.</ref> El concepte és molt present també a l'obra d'[[Agustí d'Hipona]] ''[[La ciutat de Déu]]''. AlEn el llibre XIXèXIX, el locus principal d'Agustí d'Hipona es basa en la qüestió: és la bona vida social? En altres paraules, és el benestar humà trobat en la bondat de tota la societat, en el bé comú?<ref>Capítols 5-17 del XIXè llibre de ''[[La ciutat de Déu]]''</ref>
 
Més endavant [[Tomàs d'Aquino]], influït per [[Aristòtil]], va desenvolupar les idees d'Hipona, fins al punt que la seva concepció del bé comú va esdevenir un estàndard en la teologia moral catòlica romana. El concepte va esdevenir un tema central en l'[[educació social catòlica]], començant pel seu document fundacional, el ''[[Rerum novarum]]'', una encíclica signada per [[Lleó XIII]], publicada el 1891. Aquesta carta parlava de les condicions dels treballadors industrials a l'Europa del segle XIX i trobava un punt entremig del [[socialisme]] i el [[capitalisme]] ''laissez-faire''. Lleó garantia el concepte de [[propietat privada]] mentre que reclamava el rol d'una negociació col·lectiva per establir un nou [[salari base]].<ref>''Compendium of the Social Doctrine of the Church'', chapter 4, part II.</ref><ref>Pontifical Council of Justice and Peace, [http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html Compendium of the Social Doctrine of the Church] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20160802000000/http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html |date= 2 agost 2016 }} (2004), Chapter 4, part II</ref> Joan Pau II també analitza el concepte en diverses encícliques, com ''[[Pacem in Terris]]'' (1963) on el defineix com “el conjunt d’aquelles condicions socials que consenten i afavoreixen, en els éssers humans, el desenvolupament integral de llur persona”.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0222710.xml|títol=bé comú {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2017-07-02|llengua=ca}}</ref> Al Concili Vaticà II també es va tractar aquesta temàtica, recollida a ''[[Gaudium et Spes]]'' (1965). Un altre document pertinent és ''[[Veritatis Esplendor]]'', una altra encíclica de [[Joan Pau II]] de 1993 que volia combatre la relaxació de normes morals i la [[corrupció política]]. En aquesta carta, Joan Pau II descriu les característiques i virtuts que el [[lideratge]] polític hauria de requerir, les quals són la [[confiança]], honradesa, justícia, [[Temprança]] i [[solidaritat]].