Colònia del Senegal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - havien fets els + havien fet els
m bot: - s'ajuntava a que + s'ajuntava al fet que
Línia 129:
El 1882 es va produir una revolta al [[Casamance]] dirigida pel cap Sounkary el qual va atacar la guarnició de Sedhiou que va quedar assetjada. El febrer el capità de fragata Jacquemart va sortir de Gorée amb 200 homes en ajut dels assetjats. Sounkary fou derrotat fàcilment i va haver de fugir.
 
Marie Auguste Deville de Perière de manera interina (1881), Henri Philibert Canard (1881-1882) i Aristide Louis Antoine Vallon (1882) van governar breument fins que es va decidir un canvi important en l'administració. Un nou governador, Charles Etienne René Servatius, va desembarcar a [[Dakar]] el dia 14 de novembre de 1882 i prenia possessió dos dies després. Des de Jacques François, baron Roger, governador del 1821 al 1827, tots els governador havien estat militars, i Servatius tornava a ser civil, quedant separada l'administració colonial de la direcció de les tropes. Aquesta novetat s'ajuntava aal fet que les viles de Saint Louis, Gorée-Dakar i [[Rufisque]] havien estat erigides en comunes amb consells municipals i des de 1879 funcionava un consell general com si la colònia fos un departament francès. Es celebraven eleccions (si bé només alguns podien votar)
Una de les primeres tasques de Servatius fou enfrontar a Lat Dior, que ara havia canviat de parer i s'oposava a la construcció de la via fèrria que estava construint la ''Compagnie des Bâtignolles'' i denunciava el tractat de 1879. Servatius va enviar una columna manada pel coronel Wendling que va entrar al Cayor el 26 de desembre. Lat Dior no va presentar resistència i va abandonar el país cap al Djolof. Servatius va instal·lar un nou damel (gener del 1883) en la persona del jove príncep Amari Ngone Fal (Amadi-Ngoné-Fal) i va instal·lar llocs fortificats a [[Louga]], [[Kermandoubé-Kari]] i [[Mpal]], en el trajecte de la via fèrria. El nou damel va visitar Saint Louis i allí va signar un tractat que tornava a cedir la província del [[Ndiambour]] a la colònia francesa. Al tornar al Cayor fou enderrocat per una revolució (febrer-març del 1883) que va portar al tron al nebot de Lat Dior, Samba-Laobé, que va fer circular el rumor que aquell havia abdicat al seu favor amb el que va obtenir el suport dels partidaris del seu oncle.