Cinematògraf Belio-Graff: diferència entre les revisions

El '''Cinematògraf Belio-Graff''' estava ubicat a la rambla del Centre o dels Caputxins, 36-38 (actualment, la Rambla, 31). Posteriorment es va anomenar '''Príncipe Alfonso''' i '''Ramblas'''.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Munsó Cabús|nom=Joan|títol=Els cinemes de Barcelona|url=|edició=|llengua=|data=1995|editorial=Edicions Proa|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>

 

L'origen es remunta a les barraques que s'instal·laven als erms que hi havia prop dels barris. Aquestes eren pintades i ornamentades amb colors vius. A les barraques s'hi podien trobar des d'una dona barbuda, un home forçut, contorsionistes i a un faquir, entre d'altres. Una d'aquestes barraques portava el nom de {{subratllat|"Museo de Figuras de Cera"}} i era propietat dels germans '''Mariano i Manuel Belio Garcia'''. El primer era el que elaborava les figures de cera perquè tenia gràcia pel dibuix i l'escultura. Aquesta barraca va instal·lar-se definitivament a Barcelona el 1892 a la part baixa de la [[Rambla de Santa Mònica]], en un racó que formava la placeta de la Porta de la Pau, en motiu de les festes del Quart Centenari del [[Descobriment d'Amèrica|Descobriment]].<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=López|nom=Josep del Castillo i|article=Els Germans Belio Gracia i el Belio-graff|publicació=Cinematògraf|url=http://www.raco.cat/index.php/Cinematograf/article/view/224508|data=1992|pàgines=85–97|issn=2013-9888}}</ref>

 

Amb l'arribada del cinematògraf a Barcelona el 1896, els germans Belio van adaptar un espai del museu per fer representacions cinematogràfiques. Fins que van dedicar exclusivament a les projeccions, són considerats els primers que van crear un cine estable. El van batejar amb el nom de Cinematógrafo Belio-Graff.<ref name=":1" />

 

 

Aquest local, considerat el primer Belio-Graff, va ser inaugurat el 6 d'abril de 1904. La sala tenia una pantalla enorme amb una decoració floral al seu voltant. Aquesta pantalla estava considerada la primera i única al món per la seva claredat i dimensions.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Torras i Comamala|nom=Jordi|títol=Viaje sentimental por los cines de Barcelona|url=|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Parsifal|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> I just a sota hi havia un piano vertical. L'espai de les butaques estava dividit entre l'entrada de preferència i la general. També hi havia un orgue elèctric de la marca Orkestion, únic a Espanya. Els Belio afirmaven que sol el kàiser d'Alemanya i el tsar de Rússia en tenien un d'igual.<ref name=":1" />

Se'n desconeix la data exacta però el Belio-Graff {{subratllat|tancà les portes el març de 1913}}. Mariano Belio va vendre el local a l'empresari José Cirera que va canviar el nom del local per Príncipe Alfonso.<ref name=":0" />

 

Aquest nou cinema, sota la direcció de Josep Cirera, obrí les portes el 12 de gener de 1914. A diferència del seu antecessor, el local es dedicava bàsicament a la programació compartida amb onze cinemes més.<ref name=":2" />

 

L'última projecció va tenir lloc el dimecres 15 d'abril de 1931. L'endemà va canviar-se el nom per Ramblas.<ref name=":2" />

 

Dos dies després de la proclamació de la República, el Príncipe Alfonso va canviar el nom per '''Cine Ramblas'''. Aquest tenia una capacitat de 910 localitats.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Lahuerta Melero|nom=Roberto|títol=Barcelona tuvo cines de barrio|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Temporae|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=}}</ref>